dijous, 25 d’abril de 2013

HISTÒRIA DEL CULTIU DE L’ESPÀRREC A GAVÀ


Foto:Jordi Vaghi. AMG
El delta de Ponent, que abasta des de l’estany del Remolar fins a les costes del Garraf, era una zona pantanosa i insalubre gens apta per al cultiu. Amb tot, ja des de les acaballes de l’edat mitjana, va haver diverses iniciatives per transformar-lo. Aquest procés va ser summament lent i fins al segle XIX no es van introduir els canvis que van culminar amb la plena colonització de la zona. Entre aquests canvis cal destacar la gradual dissolució del règim senyorial, el progrés de la tècnica, la crisi vitícola, que va reduir les rendes de secà, i la creixent demanda del mercat de Barcelona que absorbia bona part de la producció agrícola del delta, entre la qual hi havia els espàrrecs de Gavà.

L’espàrrec va ser durant molts anys, i fins a la dècada dels anys setanta, una font important de riquesa per als pagesos i la base de l’economia del camp gavanenc. L’esparreguera és una planta que creix en condicions molt adverses. Davant un mal any per a l’agricultura, l’espàrrec es presentava com un ingrés segur i, com que Gavà n’era l’únic productor de Catalunya, podia mantenir un bon preu al mercat.

L’any 1973 el periòdic local Brugués ja es feia ressò del perill que la proximitat a Barcelona suposava per al camp gavanenc. I és que, efectivament, l’avidesa de sòl industrial i residencial, de l’aigua del subsòl i la creació d’una infraestructura de comunicacions adequada a les noves necessitats van començar a minvar les Sorres. Barcelona, que va ser l’estímul per sanejar les maresmes i augmentar la producció agrícola, va ser la causa d’aquesta situació. L’evolució i la rapidesa del transport li permetien buscar productes frescos a molts quilòmetres de distància. De forma progressiva, l’espàrrec va deixar de tenir pes en l’economia, però actualment encara continua sent el producte més representatiu. 

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

dimarts, 23 d’abril de 2013

ANY 1934. PRIMERA FESTA DEL LLIBRE A GAVÀ


“La Societat Cultural de Gavà celebrará la Festa anyal del Llibre el dia 22, amb els següents actes:

Tot el dia davant de l’estatge de l’esmentada Societat a la Rambla Vaireda, hi haurá venda de llibres amb un descompte del 10 per cent del preu marcat. La venda será atesa pel socis de l’entitat d’abdos sexes.

Per la tarda i en la cruïlla de la Rambla amb el carrer del 14 d’Abril i celebrarán un gran ball, amenizat per l’orquestrina local, Michey-Jazz. 

Augurem a la simpática entitat cultural un gran èxit més encara quan sera la primera vegada que a  Gavá es celebra una festa d’aquesta mena”.

Periòdic L’Aramprunyà, 22 d’abril de 1934

diumenge, 14 d’abril de 2013

ANIVERSARI DE LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA


“El nostre mestre, Joan Antoni Fernández, estava lligat amb la política i havia tingut una estreta relació amb Galán i Garcia Hernández, els militars que el 1930 van acabdillar a Jaca, un moviment republicà contra la monarquia. Per això, l’endemà del 14 d’abril del 1931, en obrir la classe, ens va comunicar eufòricament la bona nova de la proclamació de la República i ens va donar festa, aplaudint i victorejant tots la nova situació del país.

En sortir al carrer em va sobtar la cridòria, el gran aldarull que hi havia a la Rambla, amb molta gent cridant i cantant alegrement, celebrant la vinguda de la República. Per tota la vida em va quedar gravada una imatge: la d’en Francesc Balaguer, conegut com el Cisco de la benzina, embolcallat amb la bandera catalana i de bracet amb una colla de noies molt engrescades, que alegrement passejaven amunt i avall de la Rambla, cridant Visca Macià i mori Cambó!.

A dir veritat als nou anys que tenia, jo no sabia ni entenia ben bé què passava, només veia que la gent estava molt contenta, i emportat pel general entusiasme, també vaig alegrar-me’n i també vaig aclamar la República i Catalunya.” 


Testimoni d’Antoni Tarrida, 2010

dijous, 11 d’abril de 2013

AVUI FA... 10 ANYS DE LA INAUGURACIÓ DE L’ACTUAL SEU DE L’AJUNTAMENT DE GAVÀ A LA PLAÇA DE JAUME BALMES


El primer edifici que tenim documentat en què es parla de la seu de l’Ajuntament estava ubicat a la plaça Major, al solar on actualment hi ha el mercat municipal. Va  estar allí des del segle XVII, quan els barons d’Eramprunyà el van cedir al comú gavanenc, fins a 1881. El mateix edifici allotjava l’Ajuntament, l’escola, la carnisseria i la fleca. Van anar passant els anys, Gavà va anar creixent i el 1881 l’escola es va quedar petita i es decideix l’enderrocament de l’edifici de la plaça per construir-hi les escoles públiques.

Aleshores es va plantejar la necessitat de buscar un altre lloc on instal·lar l’Ajuntament. El 1885 se signa l’escriptura de compra de dos solars situats al carrer de Salvador Lluch cantonada carrer del Centre, propietat dels Lluch, amb el propòsit d’edificar-hi la casa de la vila al més aviat possible. A partir d’aquell moment l’Ajuntament s’instal·la en diferents edificis de lloguer, entre els quals cal destacar el núm. 37 del carrer de Sant Pere, on es va mantenir durant 21 anys, des de 1906 fins a 1927.

L’any 1927 —42 anys després d’haver adquirit els terrenys— es va inaugurar la seu del carrer de Salvador Lluch, que als anys seixanta amb el creixement de la població ja s’havia quedat petita. Al 1986 s’inicien els tràmits per construir l’actual seu quan es va expropiar la finca Lladó. Finalment, l’11 d’abril de 2003 es va inaugurar l’edifici de la plaça de Jaume Balmes, obra dels arquitectes Albert i David Viaplana, autors, entre d'altres, de prestigioses obres com l'edifici Maremàgnum o la Casa de la Caritat. 

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà