dijous, 17 de novembre de 2011

“SI VOLS PASSAR UN BON NADAL, TINGUES UN PORC EN SAL”

“A les set del matí, amb el pica, un tren al qual se li havia donat aquest nom perquè només arribava fins a Picamoixons —via Lleida—, venia la senyora Josepa, una dona que vivia al Prat i que era d’Arbeca, mandonguera d’ofici. Amb ella al capdavant, procedíem a preparar el mandongo. El més pesat era trinxar la carn perquè calia fer girar i girar la màquina de trinxar. Abans d’embotir, fèiem els tastets: posàvem a la paella unes cullerades de carn picada de cada varietat, les fregíem i, abans d’embotir-les, les tastàvem per saber com estaven de sal i pebre, per si calia rectificar.

Fer foc, lligar botifarres a peu dret, salar la cansalada, fregir el llom i el magre, i la costella i les menudalles que servien per fer el caldo de tot l’hivern. Una vegada fregit es posava en una tupina, una olla amb nanses i tapadora de pedra en què l’oli es refredava de seguida. Les botifarres negres i blanques, abans de posar-les a la caldera a bullir, les punxàvem amb una agulla saquera perquè no rebentessin. Després de bullir-les, ja fredes, les penjàvem en una canya o barra de fusta a una alçada on no poguessin arribar els gats i els gossos. Tot en una habitació al pis de dalt, on també guardàvem l’oli de tot l’any i la conserva casolana.

Aquell dia sempre teníem convidats. La meva mare, que era una excel·lent cuinera, el dia abans havia bullit una gran olla de mongetes seques que servien de primer plat, a repetir. El segon plat era una mica de tot el recent porc mort. Per postres, préssec en conserva fet a casa, o, si en quedava, algun meló. La beguda, gasosa o aigua del pou perquè el meu pare era un abstemi obstinat. Total, que passaven tot un dia de menjar molt de fartanera, com deien al poble. Acabàvem feliços i rebentats pel tràfec d’aquella jornada!”

Testimoni de Teresa Balsells, Gavà, 2011

dilluns, 14 de novembre de 2011

SOPA DE CARBASSA, UN PLAT TRADICIONAL GAVANENC

La sopa de carbassa se solia fer a les cases de pagès de Gavà els dies de pluja i fred, quan els homes no podien anar al camp i es quedaven fent feines a casa. Si no es tenien carbasses pròpies, se’n demanaven al veí. A continuació us oferim la recepta de la Benita Torrents que es va publicar al llibre Cuina Tradicional de Gavà, editat per efadós.

RECEPTA

Ingredients:

600 g de carbassa neta. Aigua o brou de bullir verdures. 4 talls de cansalada viada. Oli i sal

Preparació:

Talleu la carbassa a daus i poseu-la a coure amb el brou. Quan la carbassa comença a bullir, remeneu-la perquè es vagi desfent i agafant consistència. Talleu la cansalada viada a trossets i fregiu-la fins que quedi ben torrada.

Presentació a taula:

Serviu la sopa ben calenta amb la cansalada per sobre i amanida amb una mica d’oli de fregir-la.

dilluns, 7 de novembre de 2011

DRET ELECTORAL


“Per mitjà del vot el poble pot escollir lliurement els seus representants del municipi o de la nació.

El sufragi universal fa iguals políticament a rics y pobres, homes y dones.

Tenen dret a votar a Espanya tots els ciutadans majors de 23 anys.

Periòdicament es convoquen eleccions y els ciutadans elegeixen els seus representants entre les persones més cultes i que més estimen el poble.

Al arribar a 23 anys tothom s’ha de inscriure a les llistes electorals.

Cal aprofitar sempre el dret de votar.

La venda del vot és l’acte més baix a que pot arribar un ciutadà.”

Transcripció del quadern escolar de Joan Martínez Carrasco

Gavà, 15 de febrer de 1936