diumenge, 10 d’agost del 2014

TAL DIA COM AVUI DE ... 1931 DINAR EN HONOR DELS PRESOS DEL COMPLOT DE GARRAF I DE PRATS DE MOLLÓ A GAVÀ

El Complot de Garraf va ser un intent d’atemptat contra Alfons XIII als túnels de Garraf l’any 1925, quan tornava en tren d’una visita a Barcelona. Aquest fet cal emmarcar-lo en la dictadura de Primo de Rivera i la seva política anticatalanista. El complot de Garraf va tenir unes característiques especials perquè la majoria dels qui van participar-hi eren molt joves i estaven vinculats a Estat Català i a Acció Catalana. L’intent va fracassar perquè dos dels seus membres van trair la resta del grup. Els components van ser detinguts i jutjats en un consell de Guerra. Un d’ells va ser condemnat a cadena perpètua i la resta a 12 anys de presó.

El Complot de Prats de Molló va ser l’intent d’invasió militar de Catalunya des de França per declarar la independència dirigit pel mateix Francesc Macià. Va ser descobert i avortat per les autoritats franceses l’any 1926. Macià va ser jutjat a París i condemnat a sis mesos de presó i després exiliat a Bèlgica.

Amb la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera l’any 1930, es convoquen eleccions i s’ofereix l’amnistia als presos i exiliats. Va ser un any després, el 10 d’agost de 1931, quan al restaurant de l’American Lake de Gavà es va oferir un dinar en honor dels presos dels dos complots, al qual va assistir Francesc Macià

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

diumenge, 3 d’agost del 2014

DIA DE LA MURTRA

A l'edat mitjana els municipis de Gavà i Viladecans eren petits nuclis de cases al voltant de l'església i les masies es concentraven a la vall de la Sentiu perquè en aquesta zona hi ha bones terres per al cultiu i hi abunda l'aigua. El delta del Llobregat, des del Prat fins a Castelldefels, era una zona pantanosa, plena d'aiguamolls, insalubre i generadora de paludisme. A la vegetació pròpia de les zones humides, jonqueres i canyissars, s'unia una gran varietat d'aus com ànecs, tórtores o polles d'aigua, i peixos com les anguiles i les llisses.

Antigament, els habitants de Gavà i Viladecans anaven a pescar a la Murtra fins que els senyors dels dos termes, primer, i els Marc, després, ho van prohibir. No obstant això, a mitjan segle XVII, el baró Miquel de Torrelles va acordar que un dia a l'any es permetria pescar a la llacuna. Va ser d'aquesta manera que va néixer la tradició de pescar l'anguila cada primer diumenge d'agost. Aquesta activitat es feia de manera conjunta entre els veïns de Gavà i els de Viladecans. De bon matí, les famílies sortien de casa amb els seus carros en direcció a la Murtra. Un cop allà, es passava un rasclet arrossegat per cavalls amb la finalitat de remoure el fons i aconseguir que les anguiles s'acostessin a les ribes. Els homes es ficaven dins de l'aigua proveïts amb xarxes i cistells de vímet i agafaven totes les anguiles que podien.

Acabada la pesca, es banyaven a la platja per treure's les restes de sorra i plantes. Mentrestant, les dones preparaven les anguiles amb arròs. Per postres, era costum menjar síndria. A la tarda, tornada a casa i fins a l'any següent.

Aquesta tradició va desaparèixer durant la dècada dels seixanta perquè la contaminació de les aigües va convertir la llacuna en insalubre. A principis dels anys vuitanta, amb l'arribada de la democràcia, es va iniciar la recuperació de les festes tradicionals i als gegants i capgrossos es van anar unint altres elements festius inspirats en la tradició local. Un d'ells és l'Anguila de Gavà, que, adaptant les característiques d'un animal fantàstic, es passeja pels carrers de la ciutat coincidint amb la celebració de la Festa Major, i ens recorda simbòlicament l'antic costum de pescar l'anguila.

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà