dilluns, 28 de maig del 2012

QUÈ MENJAVEN ELS NOSTRES AVANTPASSATS PALEOLÍTICS?

Saber què menjaven els nostres avantpassats paleolítics no és una tasca fàcil perquè les restes arqueològiques d’aquest període a Gavà no són abundants. Malgrat això, comptem amb algunes dades procedents del jaciment de les Terrasses de la riera dels Canyars i també de jaciments molt pròxims al nostre municipi, als peus del massís del Garraf. 

Tenint en compte que estem parlant d’una etapa de la història de la humanitat anterior al descobriment de l’agricultura i la ramaderia, la dieta dels nostres avantpassats se centrava exclusivament en la depredació, és a dir, en l’obtenció dels aliments a través de la recol·lecció de plantes silvestres i petits animals, la cacera, la pesca i, en moments més puntuals, el consum de carronya abandonada per altres depredadors. Les espècies que s’explotaven, tot i que totes salvatges, van ser molt variades perquè els paisatges canviaven en una etapa geològica caracteritzada per episodis freds (glaciacions) i altres de més càlids (interglacials). No ens ha d’estranyar, doncs, que a Gavà i les seves rodalies s’hagin trobat durant la fase paleolítica des de mamuts fins a macacos. Si tenim en compte el jaciment més importat del paleolític gavanenc, el ja esmentat de les Terrasses de la riera dels Canyars, amb una antiguitat d’entre 35.000 i 30.000 anys, els grups humans deurien ser escassos i havien de competir per l’aliment amb altres grans depredadors com hienes, llops, linxs i panteres. 

Entre els grans animals susceptibles de ser caçats trobaríem cavalls i ases salvatges, rinoceronts i proboscidis (possiblement mamuts), cérvols i conills. La cacera es faria amb llances i paranys, però no amb arcs i fletxes, enginys que encara no havien estat descoberts. Els animals s’escorxarien i especejarien amb ascles de sílex, i les tècniques de cuina es limitarien al rostit directe de la carn sobre les brases. Potser davant  d’uns hipotètics excedents, part d’aquesta carn podria ser assecada al sol o fumada per perllongar-ne el consum durant les estacions més rigoroses de l’any. Les proves d’aquestes activitats són les fractures que s’observen als ossos, algunes marques de tall sobre la superfície i també algun senyal de cremat. No sabem si s’aprofitarien ja en aquesta època els recursos marítims, tot i que d’altra banda hem de tenir en compte que la línia de costa podria estar força més allunyada que l’actualitat, fins a més d’una desena de quilòmetres, ja que el nivell del mar era més baix com a conseqüència de l’acumulació de gel polar als continents. 

Per saber més: 1er capítol del llibre La prehistòria a Gavà, AAMG, 2009, dedicat als jaciments plistocens de les terrasses dels Canyars.

dilluns, 14 de maig del 2012

EL GRUP BENÈFIC ART I CARITAT, VINT ANYS AL SERVEI DE LA SOLIDARITAT


Pels volts de l’any 1950, un grup de gavanencs format per Joan Solé i Margarit, Rosa Rigol, Pepita i Flora Sanfeliu i Joan Estapé van anar a visitar Josefa Abril a l’hospital de Nostra Senyora de l’Esperança. En la visita, tres dels esmentats van obsequiar la malalta amb un recital poètic i diversos cants. Aquesta iniciativa fou aplaudida no només per la seva amiga sinó també per la resta de pacients de la sala. De retorn a casa, els cinc gavanencs comentaren com era de necessària per a molts malalts una mica de distracció i es plantejaren repetir l’experiència. L’any 1952, arran d’aquests fets, naixia el grup benèfic Art i Caritat, al qual s’anà afegint gent per tal d’oferir diversos espectacles als pacients d’hospitals i asils. A més d’obsequiar els interns amb representacions artístiques, s’acordà deixar un donatiu a cada centre visitat amb la finalitat que s’invertís per fer millores que beneficiessin els pacients.

Ben aviat, el grup va assolir una gran popularitat; això va permetre ampliar el grup de col·laboradors i promoure diverses campanyes per recollir fons per a obres benèfiques. Una d’aquestes campanyes va ser la recollida d’ampolles de xampany buides. Un altra campanya duta a terme per l’associació va ser una recollida de conserves, que van destinar-se a l’hospital de Sant Joan de Déu de Calafell. En aquella ocasió, l’actitud del poble gavanenc va ser tan positiva que en poc menys d’una hora els pots de conserva s’amuntegaven sobre els taulells que s’havien situat en diferents punts de la vila.

A més, el grup gavanenc organitzà diversos festivals benèfics al Centre Cultural com els del Nadal del Pobre, en què es feien diverses actuacions i sorteigs. També s’aprofitava la Festa major de Sant Pere i la Festa Major de Sant Nicasi per organitzar diferents iniciatives de recaptació de fons. Després de vint anys al servei de la solidaritat i la beneficència, el grup Art i Caritat es dissolgué el 31 d’octubre de 1973.
 
 Benet Solina 
Arxiu Municipal de Gavà

dimarts, 8 de maig del 2012

ELS ESPÀRRECS DE GAVÀ

Antigament l’espai que va des de l’estany del Remolar fins a les costes del Garraf era una zona pantanosa no apta per al cultiu. Amb tot, ja des de finals de l’Edat Mitjana va haver diverses iniciatives per transformar-lo i dessecar-lo. Aquest procés va esdevenir summament lent i no va ser fins al segle XIX quan es van introduir els canvis que culminaran amb la seva plena colonització. Entre aquests canvis cal destacar el progrés de la tècnica, la fil·loxera, que va arruïnar els masos de muntanya i va obligar a buscar alternatives, i la creixent demanda del mercat de Barcelona, que absorbia bona part de la producció agrícola del delta, entre la qual hi havia els espàrrecs de Gavà.

L’espàrrec va ser durant molts anys una font important de riquesa per als pagesos i, fins a la dècada dels anys setanta, la base de l’economia del camp gavanenc. L’esparreguera és una planta que creix en condicions molt adverses. Davant un mal any per a l’agricultura, l’espàrrec es presentava com un ingrés segur i, com que Gavà era l’únic productor de Catalunya, podia mantenir un bon preu al mercat.

Però de la mateixa manera que la ciutat de Barcelona va ser l’estímul per sanejar les maresmes i augmentar la producció agrícola, a partir dels  setanta,  l’avidesa de la ciutat de Barcelona per ocupar sòl industrial, de serveis i residencial,  va anar minvant les Sorres. L’evolució i la rapidesa del transport li permetien buscar productes frescos a molts quilòmetres de distància. Progressivament, l’espàrrec va deixar de tenir pes en l’economia gavanenca, però actualment encara continua sent-ne el producte més representatiu.

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

dimarts, 1 de maig del 2012

ÀLBUM DE FOTOS. Vetllada teatral al Casino


El 8 de novembre de l’any 1961 va tenir lloc una “Extraordinària vetllada teatral en el Teatre Casino” en homenatge a Santiago Rusiñol i motivada per la celebració del centenari del seu naixement. La vetllada havia estat iniciativa de La Igualtat a partir de la idea d’Antoni Basté, director del quadre escènic de l’entitat, home polifacètic i gran admirador i amic de Santiago Rusiñol. A l’acte hi va assistir la filla de l’insigne dramaturg, novel·lista, poeta i pintor català, la senyora Maria Rusiñol de Planàs. 

Es representà en primer lloc la divertida comèdia en tres actes El casament de conveniència i, com a fi de festa, el sainet en un acte A ca l’antiquari. Les actrius foren Margarita Parés, Montserrat Traité, M. Teresa Fuente, M. Rosa Traité i Pepita Sòria; els actors van ser Gabriel Borrut, Tomàs Vilanova, Josep Aparicio, Joan J. Gascó i Jaume Escofet, el el repartiment de l’obra principal. I en el sainet, Rosa M. Ybarra, Pere Comas, Antoni Basté i Joan Solé. 

Hi hagué, també, una dissertació sobre la personalitat i l’obra de Rusiñol a càrrec de Josep M. Ferrer i Serra, advocat i director del col·legi Salvador Lluch.  El benefici de la recaptació va ser destinat a la Biblioteca Pública Municipal.