NOTÍCIES

 
GRAN ÈXIT DE LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE D’EVA COMAS «ELS NENS DE L’ADELITA»

Ahir dijous, 24 d’octubre, la periodista gavanenca Eva Comas va presentar una biografia sobre la mestra Adela Barberà.

L’estiu de 2018 l’Eva Comas es va adreçar a l’Arxiu Municipal de Gavà buscant informació sobre una mestra de Gavà, la senyora Adelita. D’entrada, val a dir que les referències bibliogràfiques sobre el personatge eren gairebé inexistents i que no es conservava documentació directament vinculada a la senyora Adelita. Semblava mentida que, després de ser un referent per diverses generacions de gavanencs, quedessin tants pocs testimonis escrits de la seva activitat.

Però l’Eva Comas és una persona persistent, metòdica i amb les idees clares. Partint pràcticament de zero i, com a bona investigadora, va passar hores i hores revisant documentació i, paral·lelament, realitzant entrevistes a aquells que havien conegut a l’Adela Barberà i així va anar contrastant la informació. D’aquesta manera, de forma gradual, la vida de la mestra i del seu entorn es va anar dibuixant i va anar prenent forma.

El resultat ha estat el llibre que es va presentar ahir, editat per l’Ajuntament de Gavà, una obra metodològicament impecable i al mateix temps redactada amb un estil molt personal, a mig camí entre la història i la novel·la. De ben segur que us enganxarà des de la primera línia. 

 

EL LLIBRE "ELS NENS DE L'ADELITA" RECUPERA LA TASCA D'UNA ESCOLA SEMICLANDESTINA DURANT EL FRANQUISME A GAVÀ. 24 octubre 2019


L’obra es presentarà al Museu de Gavà a les 19h

 

La periodista i escriptora Eva Comas Arnal publica un llibre d’assaig que recupera la tasca de la mestra Adela Barberà Jiménez (1911-1999) i de la seva escola semiclandestina en l’educació de diverses generacions de Gavanencs durant els anys centrals del segle XX. El petit centre educatiu es va obrir als anys 30 i al llarg de l’època franquista passava per alt bona part de les exigències del Règim. La seva professora aplegava a la mateixa aula nens i nenes, defugia els càstig corporals, no obligava els alumnes a anar a missa ni els feia cantar l’himne del “Cara al sol” a l’inici de la jornada escolar.

Sota el títol Els nens de l’Adelita, l’obra està fonamentada en més de quaranta entrevistes a exalumnes , amics i veïns de la mestra i en una extensa recerca documental duta a terme a l’Arxiu Municipal i a d’altres centres de documentació. A més, la seva autora que compta amb quasi 20 anys de trajectòria docent i investigadora en tres universitats catalanes, aprofita les pàgines del llibre per reflexionar també sobre un àmbit social tan rellevant com el pedagògic.

Adela Barberà, nascuda a Sabadell i formada en una escola innovadora a Camagüey (cubà), va arribar a Gavà l’any 1933 on es va convertir en tota una institució. Els seu centre educatiu no oficial va haver de romandre tancat en algunes ocasions, però tot i les interrupcions, va estar actiu fins a la dècada dels 80.

El llibre recull anècdotes i records dels gavanencs i gavanenques que van assistir a les seves classes i alhora dibuixa el context social que va viure la població durant els anys més durs del primer franquisme. L’obra, editada per l’Ajuntament de Gavà, es presentarà el proper dijous 24 d’octubre a les 19.00h al Museu de Gavà.



L'ARXIU MUNICIPAL AMB EL DIA MUNDIAL DE L'ACTIVITAT FÍSICA. 5 d'abril de 2019

Per desè any consecutiu, la Secretaria General de l'Esport i de l’Activitat Física conjuntament amb el Departament de Salut s’afegeix a Agita Mundo i l’OMS per celebrar el Dia Mundial de l’Activitat Física que se celebra dia 6 d’abril, amb l’objectiu de difondre el missatge “Acumula 30 minuts d’activitat física diària si ets adult i 60 minuts si ets un infant o adolescent!”.
  

Enguany l'Ajuntament de Gavà ha volgut participar de la diada, el divendres dia 5, amb el disseny d'un itinerari al voltant dels parcs del Calamot i del Mil·leni, amb aturades explicatives a càrrec de tècnics de l'Arxiu Municipal per donar a conèixer el patrimoni natural i històric de la nostra ciutat. Així el lema d'aquest any Activa la vida, Millora la vida podem afegir disfruta del teu entorn i el seu patrimoni cultural.

 


EXPOSICIÓ L'IES BRUGUERS. Març 2019.

Amb motiu del 50 aniversari de l’IES Bruguers, el vestíbul del centre acull una exposició fotogràfica que mostra l’evolució del barri de can Tintorer, produïda per l'Arxiu Municipal de Gavà. 
Periòdic Brugués, núm.102, abril 1967. AMG


TERTÚLIA VERMUT. EL CANT CORAL A GAVÀ: HISTÒRIA VIVA!. 
Diumenge, 21 d'octubre de 2018 al Museu de Gavà.

 


XI TROBADA DE CENTRES D'ESTUDIS I ESTUDIOSOS D'ERAMPRUNYÀ. 
20 d'octubre de 2018


 









PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "PROJECTE GÀVIUS - EL LLIBRE PERDUT DELS MALNOMS". 11 d'abril de 2018

 
El proper dimecres 11 d’abril a les 19.00 hores, tindrà lloc a la sala d'actes de Biblioteca Josep Soler Vidal, la presentació del llibre PROJECTE GÀVIUS - EL LLIBRE PERDUT DELS MALNOMS, a càrrec de Josep Bel, Joan Escofet i l’autor, Àngel Comas. 
 
Si com a gavanencs teniu curiositat per a poder esbrinar quelcom dels vostres orígens, no deixeu d’assistir-hi. PROJECTE GÀVIUS és una novel·la plena de misteri, on la realitat i la ficció sovint es confonen i on la protagonista cerca el seu origen, que potser és més a prop de vosaltres del que us penseu. Us proposem un joc de curiositat i col·laboratiu. 
 

Si veniu us l’expliquem.





VI CURS OBERT D'HISTÒRIA DE GAVÀ"
 

  

 

 

 

 

 

 

 

 










PUBLICADA UNA BIOGRAFIA SOBRE EL MESTRE I PEDAGOG FELIP SOLÉ I OLIVÉ.

      
Josep Varela i Serra ha publicat recentment una biografia sobre Felip Solé i Olivé (1880-1947), que va exercir a Gavà com a mestre de les escoles de la plaça entre 1906 i 1909. Des del primer moment, «el senyor Felip», com se'l coneixia al poble, va destacar per les seves aptituds com a pedagog. Imposava la disciplina a l'aula, però sense el rigor i els càstigs als quals estaven acostumats els alumnes. Ensenyar, educar i formar l'esperit cívic de les noves generacions va ser el seu lema. La influència que va tenir sobre els seus alumnes va ser decisiva perquè molts d'ells van destacar en la cultura i en la política local. 
 

      

L'any 1909 va guanyar la càtedra de pedagogia de l'Institut de Lleida. Un cop a Lleida, va promoure la creació de l'Escola Normal de Magisteri, de la qual va ser director diverses ocasions. Pedagog, introductor, juntament amb Enric Arderiu, de l’ensenyament del català al magisteri i col·laborador d’Antoni Maria Alcover i de Pompeu Fabra en la labor lexicogràfica i normativitzadora. També va participar amb Pau Vila en l'estudi de la divisió territorial de Catalunya. 
 

Tots aquests i molts més detalls de la biografia de Solé estan recollits a Felip Solé i Olivé. Pedagogia i tenacitat al servei d'un país de Josep Varela i Serra, publicat per l'Institut d'Estudis Ilerdencs i la Diputació de Lleida. Varela, catedràtic d'ensenyament secundari, és un matemàtic enamorat de la Història, que ja ha publicat diverses biografies. En aquesta ocasió, mitjançant un acurat treball de recerca molt ben documentat, l'autor ens apropa a la figura de Felip Solé, un treballador incansable i una persona compromesa amb la seva època. Un retrat d'un personatge poc conegut, analitzat des de diverses vessants i molt ben contextualitzat.


VISITA NOCTURNA PEL GAVÀ DE FA CENT ANYS. 27 DE JULIOL DE 2017.


Ahir al vespre,en Joan, el masover dels Lluch, ens va acompanyar pels carrers de Gavà i ens va descobrir històries, anècdotes i llegendes del Gavà dels nostres avantpassats.Una passejada de dues hores per conèixer millor la nostra història. 








IX TROBADA DE CENTRE D'ESTUDIS I D'ESTUDIOSOS D'ERAMPRUNYÀ.

 

EL CENTRE D'HISTÒRIA A LA IX TROBADA DE CENTRES D'ESTUDIS I ESTUDIOSOS D'ERAMPRUNYÀ. Novembre 2016 .


Vanesa Rodríguez durant la presentació.  Foto: Benet Solina
El passat dissabte 12 de novembre va tenir lloc la IX Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà celebrada a Viladecans. Vanessa Rodríguez, en col·laboració amb el Centre d'Història de Gavà, va presentar la comunicació «L'ermita de Bruguers, entre la devoció i l'excursionisme».

Rodríguez va descriure l’evolució de l’aplec popular entre finals del segle XIX i les acaballes del franquisme, recollint els testimonis que evidencien la importància de la nostra ermita i del seu entorn més enllà d’aquestes contrades. Finalment, va mostrar el vincle que, especialment des de la Renaixença, es va establir entre territori, paisatge i nació.



TERTULIA - VERMUT AL MUSEU. RECORDS DELS ESTIUS A GAVÀ. 
Dijous 21 de juliol de 2016, a les 19 h



Fem tertúlia, fem petar la xerrada tot compartint els records dels mesos d’estiu de la nostra infantesa o la nostra joventut mentre ens refresquem amb un vermut.
Activitat gratuïta.Per a més informació, truqueu al telèfon 93 263 96 10




PASSEJADA GUIADA. HISTÒRIES DE GAVÀ QUE MAI NO T’HAN EXPLICAT”




En Joan, masover dels Lluch, us farà de guia i us descobrirà històries, anècdotes i llegendes del Gavà dels nostres avantpassats. Ens acompanyeu?
Activitat a càrrec de Joan Lara Teatre.Places limitades.
Preu: 2,70 €/persona
Inscripcions al Museu de Gavà, telèfon 93 263 96 10.




EL LLIBRE ¿Y SI EL AMOR EXISTE DE VERDAD? DE MARILÓ LAFUENTE. 

Juny 2016. 


La sala d'actes de la biblioteca Josep Soler Vidal es va queda petita per encabir el nombrós públic que va assistir a la presentació de la novel·la ¿Y si el amor existe de verdad? de Mariló Lafuente, col·laboradora habitual de l'Arxiu Municipal de Gavà.
Mariló va explicar quin és el seu mètode de trebal i quines són les seves fonts d'inspiració a l'hora d'escriure. El públic molt motivat, es va mostrar molt participatiu i va interactuar amb l'autora. Després la Mariló va dedicar gairebé un hora a atendre la llarga cua de gent que va voler disposar d'un exemplar del llibre dedicat.


El dia abans, l'autora va participar amb tres escriptores més en una tertúlia literària organitzada pel Cafè de l'Òpera de Barcelona. Felicitats Mariló!



DIA INTERNACIONAL DELS ARXIUS. ARXIU MUNICIPAL DE GAVÀ. Juny 2016 
MÉS DE QUATRE KILÒMETRES DE DOCUMENTS
 
Dipòsit d'arxiu Núm. 1
L'Arxiu Municipal de Gavà és el responsable de recollir, organitzar, conservar i difondre tota la documentació que genera l'Ajuntament, però també està obert a la donació o dipòsit d'empreses, associacions, entitats, particulars o comerços que en vulguin dipositar els seus fons documentals.

La seva funció és doble. Per una banda, és un instrument eficaç en l’organització del present donat que serveixen a l’Administració per facilitar qualsevol antecedent a l'hora de tramitar els afers administratius, donar les pautes per organitzar la documentació des del mateix moment de la seva creació a les oficines municipals i realitzar els instruments de descripció necessaris (inventaris i catàlegs) per tal de poder localitzar i oferir als ciutadans la documentació que sol·licitin. Per un altra, és el dipositari de la memòria col·lectiva dels seus ciutadans i reflecteix els canvis i les transformacions viscuts al llarg de la història, impulsant la seva recerca i difusió. 
 
 Gestiona més de quatre kilòmetres de documentació d'un període cronològic que abasta des de l'any 1592 fins a l'actualitat i una gran varietat de formats que inclou fotografies, plànols, cartells, programes… Actualment és un dels pilars bàsics de la gestió documental garantint la custòdia, la transparència i l'accés a la informació.



INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ "FILMINES. DIBUIX I PUBLICITAT A GAVÀ.1960-1970". 
Dilluns 27 de juny. Vestíbul Centre d'Història de la Ciutat. A les 19:30



El plan nacional de estabilización económica imposat pel banc mundial i l’FMI i aprovat l’estiu del 1959 obria una dècada, la des 60, que serà coneguda que permetrà l’estat espanyol vincular-se al gran creixement econòmic que llavors experimentaven els països de l’Europa Occidental. Per endreçar l’economia calia abandonar la política autàrquica del règim franquista, que va aïllar i va portar el pais a una total fallida econòmica, i calia obrir-lo als mercats exteriors.Així, els seixanta van ser l’inici d’una progressiva generalització del consum, als aparadors de les botigues de Gavà van començar a aparèixer electrodomèstics i aparells que fins aleshores només s’havien pogut veure a les pel·lícules americanes.

L’arribada de nous productes i de la televisió com a vehicle de la publicitat de masses van canviant l’estil i les formes de fer publicitat. Es comencen a aplicar les modernes tècniques de marketing, amb missatges que poden ser eficaços en molts països i mercats. Pel mateix preu, els cinemes oferien dues pel·lícules i el NO-DO. Les pel·lícules es projectaven en sessió continua: quan acabava una es projectava l’altra i així fins l’hora de tancar. Després de dues pel·lícules seguides es feia un descans i en aquest intermedi és quan es passaven les filmines publicitàries amb anuncis d’establiments comercials gavanencs (confecció i moda, alimentació, bellesa, nous “productes” com ara televisions, tocadiscs, rentadores, frigorífics, cuines, vehicles, construcció...). També es projectaven les que anunciaven la pel·lícula de la propera setmana, les que ens recordaven quina actitud havíem de mantenir a la sala o el clàssic Visite nuestro bar...
Aquesta exposició ha estat possible gràcies a la col·laboració desinteressada de Jordi Ribó, família Pugès Estapé, família Sanchez Esteve, família Mitjans Castellano, família Miralles Tintorer, família Tutusaus Campanyà i especialment a Àngel Domínguez i Griselda Esteve que van evitar la desaparició de les filmines, que formen el gruix principal de l’exposició i que avui es troben dipositades a l’Arxiu Municipal. Un recull d’indubtable valor sociològic, cinèfil i sentimental.


CONFERÈNCIA: ELS ESPÀRRECS DE GAVÀ. Una aventura de mes de dos segles.
25 d'abril de 2016

 



CONFERÈNCIA: SOBREVIURE A LA FAM A GAVÀ. 
Dijous 21 d'abril de 2016, a les 19:30 h"
A la sala d'actes del Museu de Gavà (plaça de Dolors Clua, 13-14)

Coincidint amb l'exposició "Menús de guerra", el Museu de Gavà acull la conferència de Núria Ruiz "Sobreviure a la fam a Gavà". .




PROGRAMA D'ACTES DEL DIA INTERNACIONAL EN COMMEMORACIÓ DE LES VÍCTIMES DE L'HOLOCAUST.




























TALLER EN CLAU DE DONES. Octubre 2015


T'interessa recuperar la memòrica històrica de les dones gavanenques? 

Conèixer com s'han transformat els espais de participació i relació de les ciutats? 

Apunta't al taller en Clau de Dones, Fem memòria de Gavà!
 
Més informació i inscripcions: 93 263 91 00 ext.9440 igualtat@gava.cat
 
Inici: 20 d'octubre, a les 17.30 h, al Centre d'Història - Arxiu Municipal de Gavà.











PRESENTACIÓ "L'ABANS. GAVÀ.  RECULL GRÀFIC. 1966 - 1985.
Dijous 8 d'octubre de 2015, a les 19 h.
A la sala d'actes del Museu de Gavà (plaça de Dolors Clua, 13-14)




Aquest dijous es presenta el nou col·leccionable de "L'Abans", una nova història gràfica de Gavà editada per efadós. En aquest segon volum, es recorre la història de la nostra ciutat des de l’any 1966 fins al 1985 i constarà d’un miler d’imatges, gran part cedides per gavanencs i gavanenques.


L'acte de presentació comptarà amb la presència de Leopold Estapé, prologuista de l'obra, i de les seves autores, Amaia Bordas i Vanessa Rodríguez.










EL CONJUNT DE CASES DEL CARRER DEL CAP DE CREUS DE GAVÀ A PROGRAMA DE RÀDIO PATRIMONI.
15 de juny de 2015


La periodista Helena Puigdueta presenta l'espai Patrimoni del programa "Matins en Xarxa". El passat dijous 1 de juny la secció va estar dedicada a les cases del carrer del Cap de Creus conegudes com «les cases d'en Cuyàs»

 
  http://www.laxarxa.com/actualitat/cultura-i-xarxes/noticia/el-carrer-cap-de-creus-de-gava



MOSTRA DE CARTELLS DE LA FIRA D'ESPÀRRECS.
Dissabte 25 i diumenge 26 d'abril, horari especial de Fira
Al Centre d’Història de la Ciutat (carrer de Salvador Lluch, 22)



El Centre d’Història de la Ciutat acull una mostra dels cartells de la Fira d’Espàrrecs, des de les seves primeres edicions fins l’actualitat. Un repàs d’aquesta tradicional fira gavanenca a través de la seva imatge gràfica.
Horari especial de Fira d’Espàrrecs: dissabte 25 i diumenge 26 de 10 a 14 h i de 17 a 20 h.




 







NOVETAT EDITORIAL: GAVÀ DESAPAREGUT. Abril 2015






 A través de fotografies en blanc i negre, el llibre evoca els indrets i elements característics de Gavà que han experimentat nombrosos canvis o que han desaparegut. Són imatges d'un passat que transmeten el batec del municipi i dels seus habitants. Les fotografies recullen dècades d'història i ens parlen de com eren els carrers i les places, de com es vivien les festes majors, les celebracions familiars, la feina, l'escola... 
    
La selecció de les imatges i els textos que les acompanyen han anat a càrrec d'Assumpció Gabernet, historiadora i directora de l'Arxiu Municipal de Gavà, i Benet Solina, fotògraf i  tècnic del Centre d'Història de Gavà. La majoria de les imatges han estat cedides per particulars i provenen dels àlbums familiars. El resultat és una obra de gran qualitat, amena i interessant que té el mèrit d'haver implicat bona part dels habitants de Gavà.

http://www.gavatv.cat/gtv/capitol/abril-cultural-i-gava-desaparegut




EXPOSICIÓ D'HISTÒRIA GRÀFICA DELS BARRIS DE GAVÀ.
Març 2015


 Entre el 10 de març i el 5 d’abril, es podrà visitar al Museu de Gavà la mostra antològica del programa d’exposicions fotogràfiques "Érem i som" que ha retratat, durant dos anys, la història dels barris de Gavà. El programa "Érem i som" es va iniciar el 2013, fruit de la col·laboració entre les regidories de barri, el Centre d’Història de la Ciutat, les associacions de veïns i l’Agrupació Fotogràfica Gavà. En aquest projecte ha estat cabdal la participació de gavanencs i gavanenques que han aportat imatges del seu barri.
Després d’haver gaudit de quatre exposicions en diversos equipaments de la ciutat, finalment el Museu de Gavà acull la mostra antològica. L’exposició es compon de prop de 150 imatges antigues dels carrers i racons de la ciutat procedents de l’Arxiu Municipal o de donacions de gavanenques i gavanencs, a les quals se’ls contraposa la imatge actual, retratada per membres de l’Agrupació Fotogràfica Gavà.





PERE MARRUGAT QUEROL DÓNA A L'ARXIU MUNICIPAL DE GAVÀ LA SEVA COL·LECCIÓ DE FOTOGRAFIES.
Febrer 2015


El passat mes de gener l'Ajuntament de Gavà va signar un conveni amb el senyor Pere Marrugat Querol, el qual cedia la seva col·lecció de fotografies a l'Arxiu Municipal de Gavà. Pere Marrugat es va iniciar en la fotografia a finals dels anys seixanta. Es va incorporar a l’Agrupació Fotogràfica Gavà i poc després a la de Catalunya, de la qual va formar part del consell consultiu i del cos de jurats. Després dels primers passos, en què va participar en ral·lis i concursos, no va trigar gaire a evidenciar un estil propi de treball que el va acostar al de la premsa o al del reportatge d'actualitat, tot i que mai es va plantejar la fotografia com a ofici. Els seus dots són els del reporter en el més pur sentit de la paraula.

La seva obra fotogràfica ha estat àmpliament reconeguda amb més de tres-cents premis, tant d’abast estatal com internacional, i per la qualitat artística. L’any 1975, Pere Marrugat va ser distingit amb el títol d’artista FIAP (AFIAP), que li va concedir la Fédération Internationale de l’Art Photographique, màxim organisme internacional de l’àmbit. La col·lecció està integrada per 1.297 còpies positives, 296 negatius, documentació diversa relativa a concursos de fotografia i recull de premsa.


VIQUIMARATÓ D'ARQUEOLOGIA. Dissabte 28 de febrer, a la Biblioteca Josep Soler Vidal



 
La Viquimarató Gavà és una activitat organitzada pel Museu de Gavà, la Biblioteca Gavà i Amical Wikimedia, emmarcada en el projecte Arqueopedia i que té per objectiu millorar articles relatius a l'arqueologia de Gavà.
El taller servirà per aprendre a editar viquipèdia i avançar en l'edició de continguts referents a les Mines Prehistòriques, Venus i temes d'arqueologia afins. No cal saber d'arqueologia ni d'informàtica, només ganes de participar en aquest projecte col·lectiu, que tot just comença aquest dissabte.










EN MARXA L'EDICIÓ DEL SEGON VOLUM DE "L'ABANS. HISTÒRIA GRÀFICA DE GAVA".  Gener 2015


    L'editorial Efadós ha iniciat l'edició d'un segon volum d'història gràfica de Gavà, L'Abans. Gavà recull gràfic 1966-1985. La selecció de les imatges i la redacció dels textos aniran a càrrec de les historiadores Amaia Bordas i Vanessa Rodríguez i comptarà amb la col·laboració del Centre d’Història de la Ciutat.
El llibre recollirà en 824 pàgines més de mil imatges i s’editarà en 50 fascicles setmanals. L'obra no pretén ser una continuació del primer volum de
L'Abans, sinó un trencament centrat, sobretot, en els canvis socials i polítics que es van produir entre els anys 1966 i 1985.L'objectiu és descobrir una part de la història de Gavà a partir de fotografies inèdites que formen part del patrimoni sentimental de moltes famílies. En aquest sentit, és imprescindible la col·laboració de tots els gavanencs i gavanenques que vulguin participar-hi.
Per col·laborar-hi cal posar-se en contacte amb el Centre d’Història de la Ciutat, per correu electrònic, telèfon o presencialment. Busquem fotografies familiars, però també que mostrin com era la societat i la vida de Gavà durant aquella època: les escoles, les festes populars, les institucions, les entitats...

Entre tots i totes farem Història!



INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ "LA FOTOGRAFIA D’ESTUDI A GAVÀ. QUAN ANÀVEM A CAL RETRATISTA. 


Dimecres 17 de desembre de 2014, a les 19.30 h 
Al Museu de Gavà (plaça de Dolors Clua, 13-14)
 
 A finals del segle XIX, el naixement de la fotografia va permetre que, de mica en mica, s’anés popularitzant el retrat. Calia però, anar a cal retratista i, en el cas de Gavà, desplaçar-se fins a Barcelona. I és que no és fins a la dècada dels anys vint que tenim constància de la presència del primer retratista professional a Gavà. S’anirà a l’estudi professional per tenir un record de la família o d’alguna data singular com el casament o el naixement d’un fill. De vegades, però, el retratista també sortirà del seu estudi i anirà a buscar els seus clients al carrer o a les masies. La feina segueix al laboratori i pren cos moltes vegades en un marc o un àlbum que immortalitza la imatge.

L’exposició mostra més de 150 imatges, des de finals del XIX fins als anys setanta, donades per ciutadans a Gavà a l’Arxiu Municipal i s’ha organitzat en ocasió del 175è aniversari del naixement de la fotografia.
L'exposició romandrà oberta fins al 22 de febrer.


CAMPANYA DE RECOLLIDA DE FOTOGRAFIES DELS BARRIS DE CAN TINTORER I CAN PERE BORI. Setembre-octubre 2014

El Centre d’Història de la Ciutat i les Regidories de Barri van iniciar l'any 2013 un projecte que té com objectiu reconstruir la història gràfica dels diferents barris de la ciutat mitjançant la fotografia. 


La sèrie es va iniciar amb una exposició d'imatges dels barri del Centre i la Barceloneta, després van venir les dels barri d'Àngela Roca, i les Colomeres i ara li ha arribat el torn als barris de Can Tintorer i Can Pere Bori. Aquesta exposició es nodrirà, com les anteriors, de fotografies del fons d'imatges de l'Arxiu Municipal i de les imatges que vulguin aportar els veïns d'aquests barris.


Per altra banda, l’Agrupació Fotografia Gavà s'encarregarà de localitzar tots els espais de les fotografies seleccionades i de realitzar la fotografia actual respectant el mateix punt de vista.





DONACIÓ A L'ARXIU MUNICIPAL DE LA COL·LECCIÓ FOTOGRÀFICA DE FRANCESC CATALÀ. 15 de maig de 2014

El senyor Francesc Català Agustí, mitjançant la signatura d'un conveni, ha donat una col·lecció de fotografies a l'Arxiu Municipal de Gavà. Es tracta de gairebé 2.000 imatges, de les quals el senyor Català n'és l'autor.

Foto: Benet Solina
    És una col·lecció de gran valor documental que aporta informació sobre la vida quotidiana del Gavà de la dècada dels seixanta i fins a finals dels vuitanta. L'obra de Francesc Català va coincidir amb aires de canvi en el món de la fotografia espanyola, que buscava plasmar la quotidianitat i fugir d'imatges estereotipades: una imatge directa que captés la vida al carrer. Francesc Català va encaixar perfectament en aquesta nova concepció de la fotografia.

     Pel que fa al contingut, destaquen les fotografies dedicades a l’agricultura i a la vida pagesa a la masia de Can Rosés, i, sobretot, el reportatge sobre l’ofici dels rajolers a les bòbiles de Gavà. Però també és una col·lecció de gran nivell tècnic. Les fotografies de Català tenen el seu segell, el seu estil, s'identifiquen amb ell, i això només ho aconsegueixen els millors. El reconeixement a la seva obra es va iniciar als anys seixanta quan va començar a participar i a guanyar en nombrosos concursos. Cal destacar un premi que va obtenir a la desapareguda Unió Soviètica, en què tres fotografies seves van sortir publicades al diari Pravda.

L'Arxiu Municipal compta des de fa anys amb la col·laboració desinteressada del Sr. Català. La signatura d'aquest conveni és un acte de reconeixement a la seva tasca i a la seva obra.


GAVÀ SE SUMA A LA CELEBRACIÓ DEL TRICENTENARI DELS FETS DE 1714



La ciutat de Gavà s’afegirà a la celebració del tricentenari dels fets de 1714 amb tot un seguit d’actes que es van iniciar el dijous, 11 de setembre, coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, i que es perllongaran fins a principis de l’any 2015.
Les activitats s’estenen durant els mesos de setembre i octubre i volen incidir en aspectes relacionats amb els fets de 1714 mitjançant xerrades, explicacions en clau teatral, i fins i tot una exposició al Museu de Gavà que ja es pot visitar i que s’hi estarà fins el 7 de gener de 2015.
Les activitats proposades estan orientades a tota la família i el ventall va des de les de caràcter pedagògic dirigides especialment als més petits fins a les conferències, però totes tenen la intenció de posar llum sobre els fets que van desembocar en la desfeta de l’11 de setembre de 1714.



CONFERÈNCIA DE MARY NASH SOBRE LES DONES DEL 36 I LES DONES QUE VAN LLUITAR A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL. 10 d'abril de 2014



























RECULL DE FOTOGRAFIES DEL BARRI DE LES COLOMERES. Març-abril 2014






LA PLAÇA MAJOR DE GAVÀ AL PROGRAMA DE RÀDIO "MATINS EN XARXA". Febrer 2014.

El periodista Òscar Moré presenta la secció "Places" del programa "Matins en Xarxa". El passat dilluns 10 de febrer, la secció va estar dedicada a la Plaça Major de Gavà.



                                                              
Per sentir el programa, premeu:  Plaça Major de Gavà



ESTEREOSCÒPIES. FOTOGRAFIES DE GAVÀ EN 3D. Del 18 de desembre al 23 de febrer de 2014

En els darrers anys, els avenços tecnològics han situat l’estereoscòpia, la tècnica de la tridimensió o 3D, en primera línia de l’actualitat. Propostes desenvolupades en la fotografia, la cinematografia, la televisió, els jocs per a consoles o les imatges des de satèl·lits formen part d'aplicatius que avui dia ja s’estan convertint en habituals.

L’estereoscòpia, però, no és un invent nou. Es formula a la primera meitat del segle XIX i el seu desenvolupament amb la fotografia és espectacular fins al primer quart del segle XX. L’exposició, que s’ha dissenyat a partir d’uns continguts elaborats pel Museu de Badalona, explica els principis físics que possibiliten aquesta visió tridimensional i les tècniques i aplicacions que s’han desenvolupat durant més de cent cinquanta anys.

S’exhibeixen aparells utilitzats al llarg d’aquests anys per fer i per veure fotografies en tres dimensions, que formen part del fons del Museu de Badalona, o bé que han estat prestats per persones que han volgut col·laborar desinteressadament amb el Museu de Gavà. Igualment, l'exposició presenta fotografies estereoscòpiques, del final del segle XIX i el primer terç del XX, moment en què aquesta tècnica va ser força habitual entre els amateurs catalans, que retraten els, aleshores, indrets més representatius i visitats del nostre terme: l’ermita de Bruguers, el castell d’Eramprunyà i el parc de l’American Lake. Així mateix, com a contrast, les imatges de fotògrafs residents a Gavà com Isidre Serra o Martí Sabatés ens apropen a una realitat més quotidiana de la nostra població. La visió més contemporània d’aquesta tècnica ens la proporciona l’Agrupació Fotogràfica Gavà amb unes fotografies actuals completament diferents de les que s'han vist fins ara.




JORNADA DE PORTES OBERTES REFUGI ANTIAERI DE LA RAMBLA DE GAVÀ

Dissabte 14 de desembre. De 10 a 14 h i de 17 a 19 h
Accés pel pas soterrani de la cruïlla de la rambla de Salvador Lluch i el carrer de Salamanca. Per a més informació, truqueu al 93 263 96 50.

Entre març i desembre de 1938, setze gavanencs van perdre la vida en diversos bombardejos. Gavà era  objectiu militar a causa de la fàbrica Roca, on es produïen projectils. Però les noves tàctiques no discriminaven entre objectius militars i població civil. Una de les respostes davant d’aquesta amenaça va ser la construcció de refugis. Avui podem visitar el refugi antiaeri de la Rambla de Gavà i reviure en primera persona les sensacions, pors i sentiments dels homes, dones i infants que van trobar-hi aixopluc.
                      



ÉREM I SOM. FOTOGRAFIES ANTIGUES DELS BARRIS D’ÀNGELA ROCA, CAN SERRA I BALET I AUSIÀS MARCH.  

Inauguració, dilluns 11 de novembre, a les 19.30. Casal Municipal de Cultura American Lake (carrer de Castelldefels, 11)



El proper dilluns 11 de novembre s’inaugura la segona mostra fotogràfica “Érem i som”, una iniciativa de les regidories de barri i del Centre d'Història de la Ciutat amb la col·laboració de l'Agrupació Fotogràfica de Gavà que pretén repassar la transformació dels barris de Gavà a través de la fotografia.

Aquest programa d’exposicions té com a objectiu repassar la història de cada barri a partir de les fotografies, siguin de l’Arxiu Municipal o aportades per veïns i veïnes. Les exposicions han comptat amb la col·laboració de l’Agrupació Fotogràfica Gavà, que, amb instantànies fetes avui, ens ajuden a identificar i localitzar els indrets de les imatges antigues.

Aquesta segona edició està dedicada als barris d’Àngela Roca, Ausiàs March i Serra Balet, en els quals es localitzaven espais emblemàtics de la ciutat, com l’American Lake, o la fàbrica Serra i Balet, avui desapareguts. L’exposició s’inaugurarà dilluns 11 de novembre a les 19.30 h al Casal Municipal de Cultura American Lake i es podrà visitar fins el 10 de desembre en l’horari habitual de l’equipament.



INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ "EL SEXE A L'ÈPOCA ROMANA". Dimecres 9 d'octubre, a les 19.30 h. Museu de Gavà.

Prostitució, adulteri, heterosexualitat, homosexualitat... La vida sexual dels antics romans era gaire diferent a la nostra? Tant les històries divines com les humanes estan plenes d’aventures amoroses, estratègies de seducció, passions, transgressions, enganys i desenganys. Les pintures i els objectes ens parlen de desinhibició i desenfrenament, però sabem que també hi havia tabús i doble moral.

L’exposició "El sexe a l’època romana" ens desvetlla els aspectes més íntims de la vida dels romans a través d'una selecció de les millors peces conservades als museus d'arqueologia de Catalunya i gràcies als textos llatins més suggeridors com els d’Ovidi, Suetoni o Sèneca.

Una exposició d’Arqueoxarxa i dirigida pel Museu de Badalona.





RESTAURACIÓ DE L’ESTENDARD DE L’ATENEU POPULAR DE GAVÀ. Juliol 2013

L’Ateneu Popular de Gavà era una associació fundada el 1910 que aplegava els gavanencs seguidors dels idearis de la Lliga Regionalista. La primera seu de l’entitat va ser el Cafè de la plaça i després es va traslladar a la Rambla on es va instal·lar la primera escola de l’Ateneu, a la qual assistien els fills dels socis de l’entitat.

L’Escola de l’Ateneu disposava d’un estendard que s’utilitzava en ocasions especials. És tracta d’una ensenya datada l’any 1913, obra de Pepita Brunet, que combina la pintura i el brodat sobre una base tèxtil.  Aquesta peça va ser donada per Jaume Conejero al Centre d’Història  l’any 2011. 

És un element molt peculiar que per les seves característiques va suposar una important incorporació al fons. Atès que era necessari preservar-lo en òptimes condicions se’n va encarregar la restauració al Museu Tèxtil de Terrassa, que ha efectuat una magnífica tasca de neteja i reposició. La restauració ha estat finançada per la Diputació de Barcelona.



VISITA TEATRALITZADA. HISTÒRIES DE GAVÀ QUE MAI NO T’HAN EXPLICAT. PASSEJADA GUIADA DIMECRES  24 DE JULIOL A LES 9 DEL VESPRE

El Centre d’Història organitza un itinerari nocturn per conèixer millor Gavà. Durant una hora i mitja el Joan, masover dels Lluch, acompanyarà els visitants en un recorregut per la ciutat per recordar les històries i anècdotes que hi ha darrere de cada edifici i de cada espai. Curiositats, anècdotes, xafarderies... que no formen part de la Història en majúscules però que han contribuït a fer de Gavà la ciutat que és ara.

És per aquesta raó que el Joan,  que d’històries i historietes en sap un munt,  ens explicarà totes aquelles històries de Gavà que mai no us han explicat. Per exemple, sabíeu que a inicis del segle XIX al carrer del Centre hi havia un “bar de camareres”? Recordarem també les històries de fantasmes de la Torre Lluc i la vida quotidiana del Gavà dels nostres avantpassats. Un poble sense aigua corrent, sense clavegueres, amb carrers sense asfaltar... on hi havia freqüents brots de tifus i on el paludisme va ser endèmic fins a inicis del segle XX.

El dia de la trobada serà el proper dimecres 24 de juliol, a les 9 del vespre, a la porta principal de la Torre Lluc. Cal fer reserva prèvia trucant al 93 263 96 10 perquè les places són limitades. El preu per persona és d’1,90 €.



L’ARXIU MUNICIPAL INCORPORA UN PERGAMÍ DE 1604. Juliol 2013


L’Arxiu Municipal de Gavà ha enriquit els seus fons amb la incorporació d’un pergamí datat l’any 1604. El document és una escriptura de compravenda per la qual Pere Tèrmens, pagès, de la parròquia dels sants Pere i Pau del Prat, ven a Jaume Sala, pagès, habitant de Sant Pere de Gavà, diverses propietats immobles situades a Sant Pere de Gavà. El pergamí està redactat en llatí  i aporta interessant informació sobre toponímia.
  
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà





INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “ÉREM I SOM. FOTOGRAFIES ANTIGUES DEL BARRI DEL CENTRE”. 23 d’abril de 2013, a les 19.30 h 
 
El Centre d’Història de la Ciutat i les regidories de Barri de Gavà inicien un projecte de difusió del fons fotogràfic de l’Arxiu Municipal. 

L’objectiu és donar a conèixer com eren els barris de la nostra ciutat. La sèrie s’inicia amb una exposició de fotografies del barri del Centre i la Barceloneta. 

Amb la finalitat d’identificar amb més facilitat les imatges, l’Agrupació Fotografia Gavà s’ha encarregat de localitzar aquests espais i realitzar la fotografia actual respectant el mateix punt de vista. 







PER SANT JORDI,  EL CENTRE D’HISTÒRIA SURT AL CARRER
 


Us animem a passejar per la Rambla de Gavà, visitar l’espai que el Centre d’Història i el Museu de Gavà munten a la rambla de Joaquim Vayreda i a comprar llibres d'història local.

Per la seva banda, les biblioteques de Gavà, a les 10.30 i a les 11.30 h, oferiran la representació del conte de Sant Jordi a càrrec de Ruth Tururuth. A les 18 h,  el Cargol Barbut ens explicarà la llegenda de la campana de Sant Pere de Gavà.

A partir de les 19 h es faran les “Lectures encadenades”, lectura col·lectiva de textos de Salvador Espriu.




UN EDIFICI DE GAVÀ AL BLOC “MODERNISME”. Abril 2013


L’edifici número 24 del carrer d’Artur Costa de Gavà és el protagonista d’un article de Valentín Pons Toujouse al bloc “Modernisme”, que informa sobre edificis modernistes poc coneguts i sobre els autors dels mateixos.

Valentí Pons Toujouse ha dedicat molts anys a recórrer el món rastrejant el Modernisme arquitectònic, localitzant edificis per ciutats i pobles i cercant dades a hemeroteques i arxius municipals. Fruit d’aquest treball va ser la publicació l’any 2006 del llibre “Inventario General del Modernismo” on estan catalogats uns 6.500 edificis modernistes existents o destruïts a Catalunya i Espanya, i alguns a l’estranger.

La informació sobre aquest edifici modernista gavanenc la trobareu a:   

http://vptmod.blogspot.com.es/2013/04/gava-artur-costa-24.html


 
 

L’ARXIU MUNICIPAL DE GAVÀ, 15 ANYS PRESERVANT LA NOSTRA MEMÒRIA COL·LECTIVA. Abril 2013



El 20 d’abril de 1998 va entrar en servei l’Arxiu Municipal de Gavà, que té la funció de recollir, conservar, organitzar i fer accessible la documentació produïda per l’Ajuntament en el desenvolupament de les seves funcions. Això volia dir posar en ordre més de 2.000 metres lineals de documentació dispersa per una desena de locals diferents i de formats tan variats com lligalls, llibres, pòsters, plànols o fotografies que abastaven des del segle XVI fins a 1998. Calia classificar, ordenar, inventariar, catalogar i atendre les consultes dels treballadors de l’Ajuntament i dels ciutadans. 

La prioritat en aquells  moments era organitzar tots els fons documentals i fer-los accessibles als usuaris. A mesura que l’Arxiu es consolidava com una eina imprescindible per al correcte funcionament de l’Administració, s’anava posant de manifest la necessitat d’obrir-lo a la ciutadania. La inauguració l’any  2003 d’una nova seu de l’Ajuntament de Gavà va permetre disposar d’un nou edifici, l’antiga casa de la vila. Un cop remodelat, un any més tard va acollir el Centre d’Història de la Ciutat de Gavà. L’equipament va obrir les portes amb l’objectiu de fomentar la recerca, donar a conèixer els fons documentals que custodia l’Arxiu Municipal i difondre la història del municipi. Així mateix, està obert a les donacions i dipòsits de documentació que entitats, empreses o particulars hi vulguin fer.

Actualment l’Arxiu Municipal es planteja un nou repte perquè és part activa en la dinamització i la coordinació de les polítiques internes de simplificació de processos i en la promoció de l’administració electrònica a tots els departaments municipals. L’obligatorietat de complir la Llei 11/2007, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, brinda aquesta oportunitat.



OBERTURA AL PÚBLIC DEL REFUGI ANTIAERI DE LA RAMBLA DE GAVÀ. Març 2013


Aspecte actual del refugi antiaeri de la Rambla de Gavà

El refugi antiaeri de la Rambla de Gavà va ser construït pels treballadors de la Companyia Roca l’any 1938. Col·lectivitzada pels republicans quan va esclatar la guerra i intervinguda després per la Generalitat, es va aprofitar la infraestructura de la fàbrica com a foneria per produir-hi projectils. Reconvertida en indústria de guerra, la Roca es va convertir en objectiu militar de l’exèrcit franquista i la construcció del refugi va respondre a la necessitat de protegir els treballadors de la fàbrica i a la població en general.

Aquest espai ocupa la part central de la Rambla, des de l’estació fins a la carretera de Santa Creu de Calafell, i té una longitud de 124 metres. Per construir-lo es van emprar tones de formigó per poder suportar la caiguda de les bombes. Gavà va patir un total de cinc bombardeigs amb un saldo de setze víctimes.
                                    
La visita d’aquest refugi permet reviure en primera persona les sensacions, pors i sentiments dels homes, dones i infants que van trobar aixopluc a l’amenaça de les bombes. Recuperar-lo vol ser també un homenatge a les víctimes de la guerra a Gavà i, en general, a totes les víctimes de la Guerra Civil Espanyola.





XERRADA COL·LOQUI SOBRE EL DESPERTAR DE LA JOVENTUT GAVANENCA. 21 de febrer de 2013

Un dels aspectes més rellevants de l’inici dels seixanta a Gavà és el paper que va jugar l’activitat parroquial adreçada als més joves, integrada en el moviment d’Acció Catòlica: l'Aspirantat. Creat pel jove vicari Mossèn Poch, a mitjans de la dècada anterior, i continuat per Mossèn Abelard i Mossèn Albert, l’Aspirantat desenvoluparà una important tasca formativa i d’arrelament que activarà la joventut del moment  i acabarà per convertir-se en el bressol de les iniciatives culturals i associatives que aniran sorgint a Gavà els anys següents. 

Així, un cop desfet el moviment de l’Aspirantat, alguns dels joves que hi havien participat,  van prendre la iniciativa de participar, allunyant-se  de la dinàmica parroquial, en la vida associativa del poble, creant diverses entitats que permetessin donar sortida a les seves inquietuds.

L’Aspirantat serà l’origen de l'Agrupament Escolta, els grups excursionistes Gavà, Goita Nius i Visco Pardales, que units formaran el Grup Excursionista Can Sellarès (i, més tard, la UME), el grup Juvens o la JOC. Molts d’aquest joves que, sovint, es  relacionaven amb varis d'aquests grups alhora, impulsaran i protagonitzaran els esdeveniments culturals i participatius més importants de la dècada. 


CESSIÓ DEL FONS DOCUMENTAL D'ANTONI TARRIDA. Gener 2013




La família d’Antoni Tarrida cedeix el seu fons documental a l’Arxiu Municipal de Gavà. La cessió es va formalitzar el dia 8 de gener amb la signatura d’un conveni. 

L’Antoni Tarrida va estar sempre vinculat a l’Arxiu Municipal de Gavà. La seva experiència i els seus coneixements el van convertir en un dels col·laboradors més fidels. Era habitual que participés en les entrevistes, taules rodones, xerrades o conferències que organitzava aquest equipament municipal. Bona part d’aquests coneixements els va plasmar en els tres llibres que va publicar, els dos últims coordinats des de l’Arxiu. Per totes aquestes raons, l’Antoni sempre havia manifestat la voluntat de cedir el seu fons documental a l’Arxiu Municipal de Gavà. Quan va morir, el juny de 2010, la seva família es va posar en contacte amb els responsables de l’equipament per gestionar-ne la cessió.

El fons Antoni Tarrida està integrat per la documentació produïda i recollida per l’Antoni Tarrida com a cronista, activista cultural i polític. També conserva documentació de caràcter particular. Les dates de la documentació oscil·len entre 1908 i 1999. Hi ha algunes còpies de documentació de  dates anteriors, com un document de 1577.

El fons conté documentació sobre Història (notes i reculls d’informació, sobretot de Gavà), activitats culturals (relativa al funcionament del periòdic Brugués i l’Agrupació Fotogràfica Gavà, reculls de premsa, programes d’actes...) i sobre l’activitat política d’Antoni Tarrida com a regidor (programes polítics, convocatòries...). També hi ha una col·lecció de fotografies, dibuixos, llibres (especialment escolars) i revistes antigues. La documentació ja es troba inventariada i a l’abast de tothom que vulgui consultar-la. 



PROJECCIÓ DE PLÀCIDO A L'ESPAI MARAGALL. 20 de desembre de 2012


Plàcido, dirigida per Luis García Berlanga, va ser nominada a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa l’any 1962. El film és una crítica a la campanya ideada pel règim franquista “Siente un pobre a su mesa”. Interpretada per Cassen, en el paper protagonista, José Luis López Vázquez i Manuel Alexandre, entre d’altres, és un retrat devastador de la societat del moment i una obra mestra del cinema. 


ENTRADA LLIURE
















 INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “GAVÀ, 1962. L’ANY DE LA NEVADA “

Avui dijous 13 de desembre, a les 20 hores, tindrà lloc al Museu de Gavà la inauguració de l’exposició “Gavà, 1962. L’any de la nevada”, produïda pel Centre d’Història i el Museu de Gavà. 

La Nit de Nadal de 1962, tot just acabada la missa del gall, va començar a nevar. La neu va caure al llarg de tota la nit i durant tot el dia següent. El dia de Sant Esteve els gavanencs es van llevar amb un sol radiant i amb més de mig metre de neu als carrers. Com que era festa, la gent  va sortir a gaudir de la neu. Poc a poc, la neu es va anar fonent, però en la memòria col·lectiva l’any 1962 sempre es recordarà com « l’any de la nevada”.  Tot just unes setmanes abans, el 7 de novembre, un fort aiguat va afectar Gavà. Tots els camps de les Sorres van quedar negats d’aigua i es van perdre les collites. Però el pitjor va ser que moltes persones, que havien arribat a Gavà buscant feina i que vivien en coves a l’alçada del torrent del Calamot, es van quedar sense sostre. L’últim trimestre de 1962 va ser excepcional des del punt de vista meteorològic, però  l’exposició , “Gavà, 1962 l’any de la nevada” no es limitarà a recordar l’aiguat  i la nevada, sinó que presentarà els fets en el seu context, explicant que passava a Gavà aquell l’any 1962.

La dècada dels seixanta va començar a tot Catalunya amb una activació de l’economia, va augmentar l’oferta de treball, els salaris i la capacitat adquisitiva.  Poblacions com Gavà, amb una oferta industrial important, van ser un pol d’atracció per a moltes famílies.  L’augment de la població va provocar noves necessitats i molts canvis. El poble creixia i també l’activitat associativa i cultural. Es van reprendre els concursos d’espàrrecs, es va recuperar l’Aplec de Sant Miquel i la Tornaboda, van començar a funcionar les diferents seccions de Can Sellarès, van actuar els Xiquets de Gavà i el grup d’harmòniques Els Rítmics, es consolida l'Handbol Gavà, la gavanenca Montserrat Campmany va ser proclamada Pubilla de Catalunya... En definitiva,  un retrat de l’any 1962 que ens recordarà com era Gavà i com vivien els gavanencs ara fa cinquanta anys.

L’exposició s’estructura en diversos àmbits que permeten fer un recorregut per la vida social, política, econòmica i quotidiana de la ciutat d’aquell any. Es recorda la força que tenia l’església i les tradicions, es repassa el calendari festiu, aspectes com el lleure, la cultura o la solidaritat, on treballaven i on anaven a comprar els gavanencs o la pràctica esportiva. Aquesta visió finalitza amb els aiguats de tardor i la nevada del dia de Nadal. Tot profusament il·lustrat i documentat gràcies a la col·laboració d’un centenar de persones i entitats  que han cedit imatges, testimonis i objectes, que ens transportaran al Gavà d’inicis de la dècada dels seixanta.  Moltes d’aquestes imatges i testimonis es troben al web  http://nevada1962.blogspot.com.es/





 XERRADA  SOBRE L’AIGUAT QUE VA AFECTAR GAVÀ EL 7 DE NOVEMBRE DE 1962


Pagès editors ha publicat “La riuda de Franco”, que recorda els 50 anys de les inundacions del Vallès i com el franquisme va convertir la tragèdia en una campanya de propaganda. 

La riuada del Vallès de la tardor del 1962 va deixar un saldo de més de sis-cents morts, centenars de cases i fàbriques destruïdes i milers de damnificats. El règim va convertir aquesta tragèdia en una campanya de propaganda a favor del cap d’Estat, el Caudillo Francisco Franco. Alguns sectors de l’oposició detectaren la manipulació franquista, però un dels pocs a combatre-la fou Josep Tarradellas. El president de la Generalitat, capitanejant els exiliats polítics, desafià el franquisme amb la promoció de col·lectes. En aquesta operació, comptà amb la col·laboració dels monjos de Montserrat. Aquesta fou una de les maniobres més ambicioses dutes a terme per la Generalitat a l’interior de Catalunya des del final de la Guerra Civil.

A Gavà, des de mitjans dels cinquanta, famílies provinents de la immigració de les regions més deprimides d'Espanya i amb escassos recursos econòmics, s’instal·laren en habitatges atapeïts, rellogats, en pensions o en coves i barraques com les del torrent Bergelit i del torrent del Calamot. L’ aiguat que va afectar la nostra població el dia 7 de novembre de 1962, al marge de provocar inundacions de grans proporcions, van posar en evidència la desídia de les autoritats locals i supralocals en aquesta ocupació irregular del territori i d’haver-se permès l’edificació, en alguns casos, en àrees fàcilment inundables.

Els autors del llibre, Ferran Sales i Lluís Sales, han realitzat una exhaustiva tasca de recerca en diferents arxius, especialment en el de Govern Civil, que conserva abundant documentació sobre el tema. La presentació anirà a càrrec de Ferran Sales, que centrarà la seva exposició en l’aiguat que va afectar Gavà el 7 de novembre i en les seves conseqüències

VISITA CULTURAL PER CONÈIXER MILLOR GAVÀ. Octubre 2012

El passat 10 d’octubre una quinzena de parelles lingüístiques del Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà va fer una passejada cultural guiada per Gavà organitzada pel Servei Local de Català d’aquest municipi i l'Arxiu Municipal.
La Noemí Casado, guia especialitzada, va portar la trentena de persones pels carrers del municipi a fer un viatge en el temps per conèixer l'evolució del poble fins a convertir-se en la ciutat actual. L'objectiu era donar a conèixer els elements més significatius del patrimoni arquitectònic i cultural de Gavà, entendre els processos històrics que ha protagonitzat la ciutat i despertar la curiositat per l'entorn urbà i la nostra història.
Durant la passejada van fer parades per conèixer la història d’edificis com ara La Casa Gran, la Casa Planas i Creuet , els antics Magatzems Baronials, la Torre Lluc, Cal Nicanor i molts més edificis i racons amb història. Les parelles lingüístiques es van interessar molt tant pels aspectes arquitectònics com històrics dels edificis visitats, amb preguntes sobre els edificis i els esdeveniments històrics més rellevants a la ciutat.







INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ CAN TRIES, EL NOSTRE BARRI. Del 7 al 9 de setembre de 2012



Del 7 al 29 de setembre, la sala d’exposicions de la Biblioteca Josep Soler Vidal acollirà l’exposició “Can Tries, el nostre barri”, que permetrà fer un recorregut per la memòria històrica i vivencial del barri. L’exposició s’acompanya d’una mostra d’obres artístiques realitzades pels veïns i veïnes del barri i per artistes de Gavà que han inspirat la seva obra en Can Tries.

L’exposició, organitzada pel projecte Llei de Barris en col·laboració amb l’Associació de Veïns i Veïnes de Can Tries, el veïnatge, l’Associació d’Artistes Plàstics de Gavà i el Centre d’Història de la Ciutat, s’emmarca en el conjunt d’accions de millora urbanística i social que inclou el Projecte d’Intervenció Integral de la Serra de les Ferreres.

Tot el que es pot veure a l’exposició és fruit de la col·laboració veïnal i el treball dels equips professionals en la dinamització de grups de conversa, tallers i entrevistes individuals. Un recull de testimonis orals i documentals de la memòria del barri en el qual ha participat el Centre d’Història de la Ciutat. 


  

EL DOCTOR BARTOMEU FABRÉS A LA GALERIA DE METGES CATALANS. Setembre 2012

Des de fa uns mesos, el Col·legi de Metges de Catalunya compta amb la Galeria de Metges Catalans, un espai web a través del qual es pretén divulgar les figures mèdiques que han destacat al llarg de la nostra història i alhora donar a conèixer la seva contribució professional, política o social.

Entre aquests metges hi ha la figura del doctor Bartomeu Fabrés Anglada, que, entre 1926 i 1936, va exercir com a metge a Gavà. Demòcrata, d’esquerres i catalanista, va exercir diversos càrrecs polítics a l’Ajuntament de Gavà i va arribar a ser-ne alcalde. Quan va esclatar la Guerra Civil i els milicians van ocupar l’Ajuntament, Fabrés es va negar a actuar com un titella i va deixar el càrrec. L’11 de setembre uns milicians el van anar a buscar a casa seva amb l’excusa que havia d’atendre uns accidentats. El seu cos va aparèixer el dia següent a les costes de Garraf.  

La pàgina es presenta amb una biografia breu, redactada pel doctor Miquel Bruguera, acompanyada de la relació de les seves publicacions, bibliografia i enllaços de referència. A més, destaca l’espai fotogràfic cedit fa uns anys per la família Fabrés Vila a l’Arxiu Municipal de Gavà, que il·lustra l’obra i la vida del Dr. Fabrés.

 http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EFK





HISTÒRIES DE GAVÀ QUE MAI NO T’HAN EXPLICAT. PASSEJADA GUIADA. Dimecres 25 de juliol de 2012


El Centre d’Història ofereix cada any al mes de juliol un itinerari nocturn per conèixer millor Gavà. Durant una hora i mitja un guia acompanya els visitants en un recorregut pel centre històric repassant la història dels edificis i l’evolució urbana. Però darrere de cada edifici o de cada espai de la ciutat hi ha altres històries de la gent que hi va viure. Curiositats, anècdotes, xafarderies... que no formen part de la Història en majúscules però que han contribuït a fer de Gavà la ciutat que és ara.

 És per aquesta raó que enguany hem volgut enfocar l’itinerari d’una manera diferent i explicar totes les històries de Gavà que mai no us han explicat. Sabíeu que a inicis del segle XIX al carrer del Centre hi havia un “bar de camareres”, on treballaven senyoretes que feien més coses a banda de servir taules? Recordarem també les històries de fantasmes de la Torre Lluc i la vida quotidiana del Gavà dels nostres avantpassats. Un poble sense aigua corrent, sense clavegueres, amb carrers sense asfaltar... on hi havia freqüents brots de tifus i on el paludisme va ser endèmic fins a inicis del segle XX.

El dia de la trobada serà el proper dimecres 25 de juliol, a les 9 del vespre, a la porta principal de la Torre Lluc. Us recomanem que feu reserva prèvia trucant al 93 263 96 10 perquè les places són limitades. El preu per persona és d’1,85 €. La visita anirà a càrrec del Joan, antic masover dels Lluch, que d’històries i historietes en sap un munt!  

 

L’OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA FACILITA LA CATALOGACIÓ DE LA COL·LECCIÓ FOTOGRÀFICA DE PERE MARRUGAT. Juliol 2012

L’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona ha posat a disposició de l’Arxiu Municipal de Gavà un tècnic d’arxiu amb l’objectiu de catalogar la col·lecció de fotografies de Pere Marrugat.

L’Ajuntament de Gavà està adherit a la Central de Serveis Tècnics de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona i participa en diferents programes de suport. Enguany, l’Arxiu Municipal de Gavà s’ha beneficiat del Programa de Tractament Arxivístic, entre altres actuacions. Durant tres mesos, Joan Montblanc, llicenciat en Història Moderna i Contemporània, serà l’encarregat de classificar, ordenar i catalogar el fons de Pere Marrugat.

La passada primavera el Museu de Gavà va acollir l’exposició “Pere Marrugat. L’esperit del reportatge”, documentada per l’Arxiu Municipal de Gavà, que plantejava una mirada retrospectiva a l’obra d’aquest fotògraf gavanenc. Arran d’aquest primer contacte amb les fotografies de Pere Marrugat, se’n va plantejar la cessió a l’Arxiu Municipal. El pas previ a la formalització de la cessió és la catalogació, que ara, amb el suport de la Diputació de Barcelona, aviat serà una realitat. 





 

PERE ALCARAZ COMPARTEIX ELS SEUS RECORDS DE LA GUERRA CIVIL. Juny 2012. 
 
Pere Alcaraz tenia set anys quan va esclatar la Guerra Civil.  Entre els records que conserva més clars d’aquest període hi ha la construcció del refugi antiaeri de la rambla de Salvador Lluch. Ell pot explicar de primera mà què passava dins de la fàbrica Roca, reconvertida en indústria de guerra, perquè el seu pare i el seu germà hi treballaven. Va veure com els obrers construïen el refugi a pic i pala i s’hi va protegir moltes vegades.

Pere Alcaraz va compartir tots aquests records i molts altres al llarg d’una xerrada-col·loqui el passat dijous dia 21. L’activitat va ser organitzada pel Servei Local de Català i l'Arxiu Municipal, en el marc de la programació del Voluntariat per la Llengua. 

"Quan sonava la sirena, tothom que era a prop del refugi hi corria. Hi estàvem mentre durava el bombardeig, potser mitja hora o una hora. Els avions bombardejaven Gavà i després Barcelona. Si la sirena sonava a la una era el senyal per dinar, però si sonava a les deu o a les onze del matí, era un bombardeig i tothom a córrer..."

http://www.gavatv.cat/gtv/capitol/xerrada-refugi-antiaeri




CATALOGACIÓ DEL FONS DE LA CREU ROJA DE GAVÀ. Juny 2012
El 24 de juny de 1859 l’empresari suís, Henry Dunant, era a la ciutat de Solferino en viatge de negocis quan va ser testimoni de la batalla de Solferino. Dunant va quedar commocionat per la inexistència d’uns serveis mèdics i d’infermeria organitzats que poguessin atendre els ferits i oferir cures bàsiques. Deixant de banda el motiu del seu viatge, va organitzar l’assistència sanitària i va motivar la població local a ajudar sense fer discriminació de bàndols. Arran d’aquesta experiència, i amb l’ajut del govern suís, es va crear el Comitè Internacional de la Creu Roja.

La Creu Roja de Gavà es va fundar l’any 1919. Atès el caràcter humanitari i benèfic de la institució, va jugar un paper destacat durant la Guerra Civil, moment en què va comptar amb la col·laboració de nombrosos voluntaris i professionals sanitaris. Acabada la guerra, va seguir amb les seves activitats i va establir la seu al carrer de Sarrià, primer, i a la torre de l’American Lake, després. Per finançar-se, la institució disposava de les quotes dels socis i, en dates assenyalades, diversos voluntaris sol·licitaven als ciutadans que fessin aportacions econòmiques, era el popular Dia de la Bandereta. A partir dels anys setanta, la Creu Roja es va militaritzar amb la incorporació de joves que feien el servei militar obligatori a la Creu Roja com a voluntaris per assegurar-se la permanència a la seva població d’origen.

Fa un temps, els escoltes de l’Agrupació Escolta El Roc del Migdia estaven fent neteja del seu local de la parròquia i van descobrir diversos arxivadors amb documentació de la Creu Roja. Amb gran encert, van decidir no destruir-la i portar-la a l’Arxiu Municipal on ha estat classificada, ordenada i catalogada. Els fons està integrat per correspondència i fitxes de voluntaris des de 1971 a 1985.  




MANEL CIVIT FA DONACIÓ DE DUES FOTOGRAFIES A L’ARXIU. Maig 2012 




Es tracta de dues interessants fotografies familiars fetes a Bruguers a principis del segle XX. Tant l’ermita de Bruguers com el castell d’Eramprunyà eren destins obligats per als primers excursionistes catalans. 


La proximitat amb Barcelona i l’atractiu d’una ermita romànica i la d’un castell mig enrunat feien que, com també passa avui, fos un indret molt freqüentat. Efectivament, encara que no ho sembli, la masia que veiem en primer terme és can Ramoneda abans de ser reformada i molt abans de convertir-se en restaurant.








 




L’EGIPTÒLOGA  GAVANENCA NÚRIA CASTELLANO PRESENTA EL LLIBRE "EM DIC TUTANKAMON". 11 de maig de 2012


El proper divendres 11 de maig, a les 19 hores, la sala d’actes de la Biblioteca Josep Soler Vidal acollirà la presentació del llibre Em dic Tutankamon, de l’egiptòloga gavanenca Núria Castellano.

L’obra està pensada per a infants de 9 a 12 anys i forma part d'una col·lecció de l'editorial Parramon en què el mateix protagonista explica la seva història des de la visió de quan era nen. El llenguatge molt proper i unes molt bones il·lustracions fan que el llibre sigui interessant i entretingut. 

Tutankamon potser és el faraó més conegut de tota la història d'Egipte, tant per la seva tomba fabulosa com per la llegenda de la seva maledicció. Però deixant de banda aquests dos fets, generalment no es coneix gaire cosa sobre la seva vida. A través d'aquest llibre es pretén donar a conèixer el que sabem del faraó i també apropar-nos al dia a dia del país del Nil.

Núria Castellano és doctora en Història amb l’especialitat d’egiptologia. És coordinadora i professora d’un màster d’egiptologia de la Universitat de Barcelona, i excava amb la missió arqueològica d’Oxirrinc a Egipte. Treballa a l’empresa Schola Didàctica Activa, dedicada a la didàctica de les ciències socials i el patrimoni. 




L’ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL MUSEU DE GAVÀ PRESENTA UN NOU LLIBRE. Dissabte 21 d'abril de 2012




El proper dissabte, 21 d’abril a les 12.00h es presentarà, al Museu de Gavà, el llibre Els Balsells de la Boada, pagesos de Gavà al segle XX. La publicació, escrita per Teresa Balsells en primera persona, recull, entre d’altres vivències, els seus records d’infantesa, la vida de pagès a la finca de la Boada, la relació amb Àngela Roca, la participació de la seva família en l’activitat cultural i social de Gavà, i també els esdeveniments que els van fer protagonistes.

Teresa Balsells ha estat sempre una entusiasta col·laboradora del Museu i del Centre d’Història de Gavà i un important referent a l’hora de mantenir el record del Gavà pagès. Ens sentim orgullosos que tots aquests coneixements s’hagin pogut recollir en aquesta nova publicació dels Amics del Museu de Gavà.




INAUGURACIÓ, AL MUSEU DE GAVÀ, D'UNA EXPOSICIÓ ANTOLÒGICA DEL FOTÒGRAF GAVANENC PERE MARRUGAT. 22 de març de 2012








 

EL BLOC DE L'ARXIU MUNICIPAL RECOMANAT A LA WEB DE PATRIMONI DE LA GENERALITAT. Març 2012











EL ZEQUI ROIG FA PRÀCTIQUES AMB NOSALTRES. Març 2012  
La signatura d’un conveni entre l’Ajuntament de Gavà i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha permès establir els termes de col·laboració entre les dues institucions per al desenvolupament del Projecte Jove Avança. 

L’objectiu principal d’aquest projecte és donar suport a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO que precisa actuacions individualitzades i adaptacions substancials del currículum per integrar-se a l’escola, a la societat i al món laboral. El Col·legi Immaculada i els instituts Bruguers i El Calamot estan duent a terme programes específics per facilitar-los la integració escolar, social i laboral mitjançant l’organització d’activitats formatives en instal·lacions externes al centre. 


Aquestes activitats tenen com a finalitat que l’aplicació pràctica dels coneixements adquirits pugui ser un element motivador i també que l’apropament a la relació adulta que s’estableix entre agents laborals pugui ser un element potenciador de comportaments madurs que els permetin l’assoliment dels objectius generals de l’educació secundària obligatòria. En aquest sentit, el Zequi Roig, amb l’assessorament del seu tutor, el Toni Cebrià, i dels tècnics del Centre d’Història, està efectuant una important tasca de digitalització del fons fotogràfic de Pere Marrugat. La feina que fa servirà tant per disposar de còpies de seguretat de les imatges com per il·lustrar l’exposició sobre l’obra de Pere Marrugat que el Centre d’Història està preparant. 





 
LA CASA DE VALÈNCIA CONVIDA L'ARXIU MUNICIPAL A EXPLICAR ELS ORÍGENS DE LA COMUNITAT VALENCIANA A  GAVÀ. Febrer 2012



El passat dissabte dia 25, la sala d’actes del Casal Municipal American Lake va acollir els actes de presentació de les festes de Sant Josep d’enguany. L’acte va servir per commemorar els trenta anys de la creació de l’actual Casa de València i rememorar l’arribada dels primers valencians a Gavà a finals dels segle XIX.

La responsable de l'Arxiu Municipal de Gavà, Assumpció Gabernet, va ser l’encarregada d’explicar les causes que van moure els habitants del Camp de Túria a deixar les seves cases per instal·lar-se a Gavà. També va recordar com van anar integrant-se en la societat gavanenca i com l’any 1930 es van organitzar i van constituir la primera Casa de València de Gavà. Després, va fer un repàs de les activitats promogudes durant els anys de funcionament d’aquesta entitat, que es va dissoldre l’any 1939 un cop acabada la Guerra Civil.

En el transcurs de l’acte es va visionar de nou el documental realitzat fa cinc anys per Josep Blay per commemorar el 25è aniversari de l’entitat i es va proclamar la jove Míriam López com a fallera major. La vetllada va finalitzar amb l’actuació de la Coral La Igualtat. 
  



L'ARXIU MUNICIPAL POSA EN MARXA EL BLOC DE LA NEVADA. Gener 2012  


 
L’últim trimestre de 1962 va ser excepcional des del punt de vista meteorològic a causa dels terribles aiguats del mes de  novembre i de la copiosa nevada del dia de Nadal. La nostra pretensió és recordar aquests fets en el seu context i fer una crònica del Gavà d’inicis de la dècada dels seixanta. 

Sabem que entre 1950 i 1962 Gavà va triplicar la població. La dècada dels seixanta havia començat a tot Catalunya amb una activació de l’economia: augment de l’oferta de treball, dels salaris, de la capacitat adquisitiva… Poblacions com la nostra, amb una oferta industrial important, van ser un pol d’atracció per a moltes famílies. L’augment de la població va provocar noves necessitats i molts canvis econòmics i urbanístics, però també socials, culturals, esportius…  

En definitiva, volem saber com era Gavà i com vivien els gavanencs. El nostre objectiu és fer un projecte col·lectiu del qual tots i totes en formeu part aportant imatges, records, documents, objectes ... La proposta finalitzarà l’últim trimestre de 2012 amb una exposició al Museu de Gavà. El bloc que avui posem en marxa servirà de punt de partida, i al llarg de tot l’any anirem recordant com era el Gavà d’inicis dels seixanta. Tots sou convidats a participar-hi!

Podeu contactar a través de l’adreça: www.nevada1962.blogspot.com



L'ARXIU MUNICIPAL DE GAVÀ RESTAURA EL LLIBRE D’ACTES I LES ORDENANCES DEL MONTEPÍO SANT ISIDRE. Gener 2012

Un “montepío” o mont de pietat és un dipòsit de diners per a socors mutus format per membres d’un cos o societat. El Montepío Sant Isidre de Gavà va ser fundat l’any 1884 al voltant dels militants del Partit Federal. L’any 1936 es va integrar al Montepío Sant Nicasi i va desaparèixer un cop acabada la Guerra Civil.


Les ordenances del Montepío Sant Isidre estan recollides en un quadern editat l’any 1884, el mateix de la seva fundació. El document estava molt malmès i presentava estrips i taques degudes a l’ús, a la humitat i a l’acció dels corcs. La intervenció ha consistit en la desinfecció, la neteja, la consolidació, l’aplanat i el cosit. Pel que fa al llibre d’actes, datat entre 1884 i 1939, s’ha desmuntat, netejat, consolidat i cosit de nou.


Les dues actuacions, que permetran conservar amb garanties els dos documents, han estat efectuades per la restauradora Alba Clavell i cofinançades per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona en el marc del programa de restauració de documents que ofereix als integrants de la Xarxa d’Arxius Municipals. Els dos documents van ser donats pel senyor Eugeni Guinot al Museu de Gavà l’any 1982.

http://www.gavatv.cat/gtv/capitol/restauracio-llibre-montepio#

  



DONACIÓ DE L'ESTENDARD DE L'ATENEU POPULAR. Desembre 2011

  

L’Ateneu Popular de Gavà era una associació fundada el 1910 que aplegava els gavanencs seguidors dels idearis de la Lliga Regionalista. La primera seu de l’entitat fou el Cafè de la plaça i després es traslladà a la Rambla on es va instal·lar la primera escola de l’Ateneu, a la qual assistien els fills dels socis de l’entitat. L’Ateneu disposava d’un estendard que s’utilitzava en ocasions especials. És tracta d’una ensenya datada l’any 1913, obra de Pepita Brunet, que combina la pintura i el brodat sobre una base tèxtil. 

Es tenia coneixement que l’Ateneu havia disposat d’un estendard a partir de dues fonts: una fotografia datada el 1915 en què apareix un grup de nens a la Rambla de Gavà portant l’estendard, i un document que n’atribueix l’autoria a la senyora Pepita Brunet. No es disposava de cap indici que aquesta peça s’hagués conservat i es donava per perduda. Es donava per perduda fins que el senyor Jaume Conejero, amb motiu de la inauguració de l’exposició “L’educació a Gavà”, es va adreçar al Centre d’Història amb l’estendard, que conservava a casa seva, i el va cedir en préstec per il·lustrar l’exposició. 

Ara, el senyor Conejero ha fet un pas més donant al Centre d’Història l’estendard de l’Ateneu, donació que ahir a la tarda es va ratificar amb la signatura d’un conveni. Es tracta d’un element molt peculiar que per les seves característiques suposa una important incorporació al fons.
 




PRESENTACIÓ DEL PROJECTE “1962. L’ANY DE LA NEVADA”. Desembre, 2011



El proper dijous 15 de desembre a les 19:30 hores, la sala d’actes del Centre d’Història serà escenari de la presentació del projecte “1962. L’any de la nevada”. La finalitat d'aquest acte és donar el tret de sortida a una iniciativa que es desenvoluparà al llarg del 2012 i que té com a objectiu recordar com era el Gavà de 1962. La nostra pretensió és convidar- vos a tots i a totes a participar fent memòria i compartint les imatges, els objectes, els records... que conserveu d’inicis de la dècada dels seixanta.

Els darrers mesos de l’any 1962 van ser excepcionals des del punt de vista meteorològic. El dia 7 de novembre es va produir un terrible aiguat que va causar danys gravíssims, sobretot a zones del Baix Llobregat i del Vallès. A Gavà, les fortes pluges van inundar els camps de les Sorres i van deixar sense sostre una bona quantitat de persones que, arribades d’altres llocs per buscar feina, s’havien instal·lat a les coves de l’antic camí de la Sentiu, a l’alçada del torrent del Calamot.

Un mes i mig després, el dia de Nadal, moltes poblacions de la costa barcelonina es van veure sorpreses per una forta nevada originada per l’entrada d’una massa d’aire d’origen siberià. El dia de Sant Esteve el sol lluïa resplendent, però els carrers acumulaven més de mig metre de neu. A Gavà, tothom que tenia una càmera fotogràfica va sortir al carrer per fixar el record d’un paisatge més propi de l’alta muntanya. Al dia següent, amb el retorn a la feina i a les activitats quotidianes, els problemes per circular i les seves conseqüències es van fer evidents. Poc a poc la neu es va anar fonent, però en la memòria col·lectiva sempre es recordarà l’any 1962 com “l’any de la nevada”.
A Gavà, com a moltes poblacions catalanes, l’inici de la dècada dels seixanta va marcar una nova època: s’activa l’economia, augmenten les rendes salarials i la capacitat adquisitiva i es produeix una arribada massiva d’immigrants procedents de tots els punts de la geografia de l’Estat. El poble creix, s’asfalten els carrers, creix la xarxa de clavegueram... Paral·lelament, al temps que es mantenen antigues tradicions com el Corpus, els Tres Tombs o l’Aplec de Bruguers, es reactiva la vida associativa i cultural. Es reprenen els concursos d’espàrrecs, es recupera l’Aplec de Sant Miquel i la Tornaboda, comencen a funcionar les diferents seccions de Can Sellarés, actuen els Xiquets de Gavà i el grup d’harmòniques Els Rítmics, Montserrat Campmany es proclama Pubilla de Catalunya... i moltes coses més que, entre tots, ens hem proposat recuperar.




HOMENATGE EN MEMÒRIA D'ANTONI TARRIDA. 25 de novembre de 2011


El proper 25 de novembre, a les 16 hores, el pati de l’escola Salvador Lluch serà l’escenari d’un acte in memoriam d’Antoni Tarrrida. En el transcurs de l’acte, organitzat per l’Associació d’Amics del Museu de Gavà i l’escola Salvador Lluch, s’inaugurarà un plafó d’homenantge i es dedicarà la biblioteca del centre a la seva memòria. A la mateixa biblioteca s’ha muntat una exposició, que romandrà oberta per a les famílies la setmana del 28 de novembre fins al 2 de desembre, de 16:30 a 17:00 hores, i que ha comptat amb la col·laboració del Centre d’Història.

Antoni Tarrida i Pugès
va nèixer a Gavà l’any 1921 en una tradicional família pagesa coneguda com a cal Xateta. Va finalitzar els estudis primaris els primers dies de juliol de 1936, sota el magisteri del mestre Joan Salamero, obtenint la qualificació d’alumne superdotat i, en consequència, una beca per a estudis superiors. Però l’esclat de la Guerra Civil va truncar el seu destí i el va destinar a fer de pagès durant tota la vida, dedicació que va reivindicar i de la qual, per cert, se’n va sentir sempre orgullós.
El fet de no poder assistir mai més a una aula d’estudi no va ser obstacle, però, perquè s’anés formant un bon bagatge cultural gràcies a l’interès per la lectura de tota classe de llibres. A principis dels seixanta va començar a col·laborar com a articulista en el periòdic local Brugués, del qual el 1966 va ser nomenat director, càrrec que va ocupar fins al 1974. En aquest període la publicació va desplegar una intensa activitat cultural donant suport a iniciatives col·lectives de tota mena i amb la creació dels premis literaris Brugués, de novela; Jacme March, de recerca històrica, i El Trobador de la Sentiu, de poesia.
Sempre actiu i compromès amb el seu país, va participar activament en la represa democràtica i més endavant fou escollit regidor de l’Ajuntament de Gavà en la legislatura 1983-1987. Apassionat per la història i en particular per la preservació de la memòria del seu poble, va publicar tres llibres: Pagesos, sorres i espàrrecs (2003), Terra i ànima (2005), i La generació perduda (2010).Ens va deixar el 28 de juny de 2010, als 88 anys.








 EL CENTRE D’HISTÒRIA ORGANITZA UNA TAULA RODONA AL MUSEU DE GAVÀ: "ENTRE LA CASA I EL CAMP. RECORDS DE LES DONES DEL GAVÀ PAGÈS. 3 de novembre de 2011

"El proper dijous 3 de novembre, a les 19.30 h, tindrà lloc a la sala d’actes del Museu de Gavà una taula rodona amb pageses gavanenques que pretén posar de relleu el paper que han tingut les dones de pagès a la nostra població. 

La idea que el lloc tradicional de la dona és la casa i la cura dels seus membres ha estat tan àmpliament consolidada que aquest món l’hem vist sempre des dels ulls dels pagesos. A la tertúlia podrem escoltar dones gavanenques que ens obriran el seu cor i parlaran del que ha estat la seva vida a pagès. Han estat dones valentes i amb empenta. Coneixen la paraula sacrifici, la paraula esforç i la paraula sofriment. No les ha aturat ni el fred, ni la calor ni la duresa de la feina. Estimen la família, la terra i han seguit les tradicions transmeses pels avantpassats.

Lluny dels estereotips que les situen recloses en la llar familiar i dedicades exclusivament al manteniment domèstic, la situació laboral de les pageses s’ha desenvolupat en paral·lel a la dels homes i han format part activa de l’economia familiar. No obstant això, malgrat la seva ingent capacitat de produir i organitzar l’economia pagesa, han romàs allunyades dels centres de decisió. Han estat personatges de primera necessitat, però de segona fila. D’aquí que l’imaginari col·lectiu hagi construït sobrevaloracions dels rols assumits pels uns i infravaloracions dels duts a terme pels altres.
A la taula rodona podrem comptar amb presència de Pepita Coll, Felisa Domingo, Carme Amat, Teresa Balsells, Teresa Estrada i Rosita Zamora.




 

L’AGRUPACIÓ FOTOGRÀFICA GAVÀ GUANYA EL PREMI ANTONI SERRA I FITER D’ARTS VISUALS 2011. Novembre 2011



El passat divendres 25 de novembre va tenir lloc a Martorell l’acte de lliurament dels Premis de Reconeixement Cultural 2011, que organitza el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Aquests premis tenen per objectiu donar reconeixement a la dedicació i al treball de persones, col·lectius i entitats del Baix Llobregat que hagin tingut repercussió pública sobre la comarca. En l’acte de lliurament es distingeix tothom que hagi destacat en alguns dels dotze àmbits comarcals que integren el cartell dels premis.
En la present edició, l’Agrupació Fotogràfica Gavà ha estat la guanyadora del Premi Antoni Serra i Fiter d’Arts Visuals. Els altres dos finalistes de la categoria han estat Jaume Muxart i Domènech, de Martorell, i Secundí Roca Roca, de Viladecans. Tot i els reconeguts mèrits d’ambdós artistes, el jurat ha valorat la trajectòria i l’arrelament de l’entitat gavanenca coincidint amb el seu seixanta aniversari.

L’Agrupació Fotogràfica Gavà col·labora habitualment amb el Centre d’Història i el Museu de Gavà. Cal destacar la seva participació en la primera classificació de l’arxiu fotogràfic municipal. Així mateix, tant l’entitat com alguns dels seus membres han fet cessió del seu fons fotogràfic i documental a l’Arxiu Municipal de Gavà. En aquest sentit cal destacar les donacions dels fotògrafs Francesc Català i Joan Mitjans per la qualitat i l’interès documental. 

Actualment, estem treballant plegats en una exposició fotogràfica retrospectiva de Pere Marrugat, membre actiu de l’Agrupació i excel·lent fotògraf, que ha estat distingit internacionalment amb nombrosos premis.




 

L’ESTHER I LA JORDINA FAN PRÀCTIQUES AMB NOSALTRES EN EL MARC DEL PROJECTE JOVE AVANÇA. Novembre 2011

La signatura d’un conveni entre l’Ajuntament de Gavà i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha permès establir els termes de col·laboració entre les dues institucions per al desenvolupament del Projecte Jove Avança. L’objectiu principal d’aquest projecte és donar suport als alumnes de 3r i 4t d’ESO que precisen actuacions individualitzades i adaptacions substancials del currículum per a la seva integració escolar, social i laboral.
El Col·legi Immaculada i els instituts Bruguers i El Calamot estan duent a terme programes específics per tal de facilitar-los la integració escolar, social i laboral mitjançant l’organització d’activitats formatives en instal·lacions externes al centre. Aquestes activitats tenen com a finalitat que l’aplicació pràctica dels coneixements adquirits puguin ser un element motivador i també que l’apropament a la relació adulta que s’estableix entre agents laborals pugui ser un element potenciador de comportaments madurs que els permetin l’assoliment dels objectius generals de l’educació secundària obligatòria.

En aquest sentit, l’Esther González i la Jordina Amorós, del Col·legi Immaculada, amb l’assessorament del seu tutor, el Toni Cebrià, i dels tècnics del Centre d’Història, estan efectuant una important tasca de documentació a la biblioteca del Centre. Utilitzant un programa de gestió, l’Esther està introduint les dades de la biblioteca personal de Josep Soler Vidal. Per la seva banda, la Jordina ha dissenyat una fitxa en Access que permet introduir els índex de l’hemeroteca. Totes dues tasques, un cop finalitzades, permetran recuperar la informació de manera ràpida i eficaç, cosa que facilitarà la recerca als usuaris.





INICI DE L'ACTIVITAT DIDÀCTICA "ITINERARI URBÀ PER GAVÀ.LA MEVA CIUTAT" PER AL CURS 2011-2012. Octubre 2011


La visita de l’alumnat de 6è de primària de l’escola Salvador Lluch de Gavà ha servit per reiniciar l’activitat didàctica “Itinerari urbà per Gavà. La meva ciutat”, que aquest curs inclou diverses novetats. 
L’activitat manté la durada de dues hores, una dedicada a treballar els processos històrics que ha protagonitzat la ciutat a través de la documentació que es conserva a l’arxiu, i l’altra, un itinerari guiat que pretén reconèixer aquests processos al Gavà actual i identificar els elements més significatius del patrimoni arquitectònic i cultural de la ciutat. 

Amb la finalitat de poder valorar si l’alumnat ha assimilat els coneixements explicats en el transcurs de l’activitat, el professorat disposarà d’un dossier per, si així ho desitja, treballar-lo posteriorment a l’aula. El dossier pretén repassar els continguts treballats al taller dut a terme al Centre d’Història i, a través de diversos jocs, incitar als nens i a les nenes a reflexionar sobre la importància de conèixer el passat per poder interpretar el present. El professorat també rebrà un qüestionari perquè exposi la seva opinió sobre l’activitat, així com les propostes de millora que cregui adients. 




L'ARXIU MUNICIPAL RESTAURA  PART DE LES ACTES DEL PLE MUNICIPAL DEL SEGLE XIX. Octubre 2011

 

Les actes de les sessions del Ple de la corporació municipal són una excel·lent font d’informació sobre els fets significatius relacionats amb la ciutat. També serveixen per saber de quina manera la ciutat viu, planteja i dóna resposta a múltiples situacions a través dels seus representants.


Les actes del Ple de l’Ajuntament de Gavà es conserven des de l’any 1850 i són una de les sèries documentals més consultades del fons. Resulten útils als investigadors, però també a la mateixa Administració, que les utilitza per comprovar antecedents. Fa uns anys, la conveniència de disposar d’una còpia de seguretat d’aquesta documentació i, al mateix temps, la voluntat de fer més accessible la informació als usuaris van fer possible digitalitzar-la i indexar-la. 

La restauració s’ha dut a terme en vàries fases, i ha consistit en la neteja, desacidificació i consolidació del suport. Ha anat a càrrec de Teresa Marquès, especialista en tractament del paper, en el marc del programa de restauració de documents que ofereix la Diputació de Barcelona. 

 Assumpció Gabernet

Arxiu Municipal de Gavà



L'ARXIU MUNICIPAL INGRESSA UNA FOTOGRAFIA DE BRUGUERS DE L'ANY 1890. Octubre 2011


L'Arxiu Municipal ingressa una placa fotogràfica negativa de vidre datada el 1890. Es tracta d’una fotografia d’autor desconegut en què apareix un grup de dones i joves davant de l’ermita de Bruguers. Desconeixem, també, el motiu de la visita, tot i que veient els cistells i farcells que porten, semblen disposats a passar-hi el dia. Ja en aquell moment, tant l’ermita de Bruguers com el castell d’Eramprunyà eren uns dels indrets més visitats pels excursionistes del nostre país.

Es tracta d’una important incorporació atès que, ara per ara, és la imatge més antiga que custodia l’arxiu. El fons d’imatges aplega una important col·lecció fotogràfica de temàtica molt diversa que permet il·lustrar una gran diversitat d’aspectes de la història de la nostra ciutat. Els carrers, les festes, les escoles, la fàbrica, el camp, les celebracions familiars... serveixen de testimoni del pas del temps.


El ventall cronològic del fons d’imatges abasta des de finals del segle XIX fins a l’actualitat, i el seu origen és divers. Una part ha estat produïda pel mateix Ajuntament i una altra, força important, prové de les donacions i cessions de particulars. Els formats també son diversos: plaques de vidre, negatius, diapositives, pel·lícules, CD, DVD. Actualment, un elevant tant per cent està en format digital, tant per preservar-ne els originals com per disposar d’una còpia de seguretat. 




TRACTAMENT DEL FONS JOSEP SOLER VIDAL. Setembre 2011

 
És àmpliament coneguda la figura del fill adoptiu gavanenc Josep Soler Vidal (1908-1999). La seva vessant d’home compromès des de ben jove en la defensa activa de les classes populars i del seu país –defensa que el portaria a l’exili durant més de vint-i-cinc anys–, i la d’historiador i home de cultura el fan una peça indispensable per a la història de Gavà –així com també de Catalunya– al segle XX.
El tractament del seu fons personal s’ha dut a terme gràcies a la beca convocada pel Centre d’Història. El projecte ha permès ordenar, classificar i catalogar la seva documentació de treball, consistent sobretot en les notes i publicacions com a historiador relacionades amb la participació catalana en la conquesta d’Amèrica, la història de Catalunya i la història de Gavà. 

Així mateix, s’ha tractat la documentació relacionada amb la seva militància i interès per la política (tant nacional com local), la relacionada amb les seves activitats i aficions culturals (col·laboracions amb la premsa, participació en el Museu de Gavà, reculls de diaris...), alguns escrits sobre la seva projecció pública (homenatges, discursos, entrevistes...), i una petita hemeroteca. Per bé que la documentació personal és escassa, la biblioteca, amb més de dos mil exemplars, és la part més singular del fons.Un cop acabat el projecte, s’ha aconseguit no només un valuós testimoni que contribueix a enriquir i perfilar la informació sobre qui fou Josep Soler Vidal, sinó que també s’ha obtingut el retrat d’una vida estretament lligada a la història recent del nostre país. El projecte ha estat, doncs, una aportació més en el seu merescut reconeixement.
 
Maria Castellet Rovira



 PRIMER ANIVERSARI DEL BLOC DEL CENTRE D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT. Setembre 2011


Avui fa un any que va començar a funcionar el nostre bloc. Ens vam estrenar amb molta il·lusió, però també amb el dubte de si seriem capaços de fer-nos un lloc en aquest oceà d’informació en què s’ha convertit la Xarxa.
Els objectius eren donar a conèixer la nostra feina, informar sobre la programació d’activitats i apropar els ciutadans al coneixement de la nostra història. Durant aquests dotze mesos hem intentat oferir una gran varietat de continguts, molts d’ells basats en les aportacions dels mateixos ciutadans. 

Poc a poc ens vàrem anar fent un lloc i, tan sols uns mesos després d’haver iniciat la nostra aposta, l’estadística de públic ja desvetllava uns resultats més que notables que ens animen a continuar durant molts anys més.

A tots i a totes els que heu col·laborat d’alguna manera a fer possible aquest bloc, moltes gràcies!




EL SETMANARI  PRESÈNCIA PUBLICA UN REPORTATGE SOBRE EL DOCTOR FABRÉS. Setembre 2011

  

El setmanari Presència va publicar el passat mes d’agost un reportatge sobre la figura del doctor Bartomeu Fabrés Anglada, que va ser metge i polític a Gavà durant la Segona República.

El proper 11 de setembre es compliran 75 anys de la mort del doctor Fabrés en mans de milicians de la FAI. Bartomeu Fabrés, nascut a Mataró l’any 1902, es va instal·lar a Gavà el 1926. A més d’exercir-hi com a metge, es va implicar en la vida política del municipi i va arribar a ser-ne alcalde. Poc després de l’inici de la Guerra Civil, els anarquistes van ocupar l’Ajuntament i Fabrés, que es va negar a actuar com a titella, va deixar el càrrec d’alcalde. L’11 de setembre, uns milicians el van anar a buscar a casa seva amb l’excusa que havia d’atendre uns accidentats. El seu cos va aparèixer el dia següent a les costes de Garraf.

Atès el seu caràcter demòcrata, d’esquerres i catalanista, la seva figura va ser ignorada pel bàndol vencedor. La història del doctor Fabrés va ser recuperada l’any 1982 per Ricard Cervera i Concepció Violan en el llibre Vida i mort del doctor Fabrés, reeditat per l’editorial Efadós l’any 2003 amb motiu del centenari del seu naixement. El reportatge, que ara ha publicat el setmanari Presència, contribueix a recordar la seva personalitat i ha estat il·lustrat amb imatges procedents de l’Arxiu Municipal de Gavà. 



NOVETAT BIBLIOGRÀFICA. EDICIÓ DEL LLIBRE DE LA BARONIA D'ERAMPRUNYÀ. Juny 2011



Manuscrit de gran valor històric, tant per conèixer la història del castell dEramprunyà i el seu territori, que sestenia des del Llobregat fins al Garraf, com per aportar noves notícies sobre una de les famílies més influents de la baixa edat mitjana catalana, els Marc.

El llibre sinicia amb el testament de Pere Marc, lo Prohom, de 1338. La confecció del volum va ser ordenada pel seu fill, Jaume Marc, amb la intenció de recollir-hi els documents demostratius dels drets que tenia sobre la baronia dEramprunyà. El manuscrit va ser continuat pels seus descendents, que hi anotaren tot el referent a la gestió del patrimoni, a més dels capbreus de les rendes que percebien del territori del castell. Va ser un llibre viu fins a finals del segle XIX i va ser estudiat per historiadors com Eduardo de Hinojosa o Francesc de Bofarull i Josep Soler Vidal.

Tant el Llibre de la Baronia d’Eramprunyà com els documents que l’acompanyaven van passar a mans del banquer barceloní Manel Girona Agrafel, l’any 1897, quan va adquirir la propietat de la Baronia. Un descendent seu, Ignacio de Puig Girona, actual propietari de l’original, ha estat l’impulsor i divulgador d'aquesta edició que ha anat a cura d’Elena Cantarell, Mireia Comas i Carme Muntaner, i ha estat publicada per Pagès editors.




SETMANA INTERNACIONAL DELS ARXIUS. 6.6.2011



L'Arxiu Municipal de Gavà va entrar en servei l’any 1998 i és el responsable de recollir, organitzar i conservar tota la documentació que genera l'Ajuntament, els seus patronats i empreses municipals. També és obert a les empreses, associacions, entitats, particulars o comerços que vulguin dipositar o donar els seus fons documentals.

La seva funció és doble. D’una banda, és un instrument eficaç en l’organització del present, atès que serveix l’Administració per facilitar qualsevol antecedent a l'hora de tramitar els afers administratius, donar les pautes per organitzar la documentació des del mateix moment de la seva creació a les oficines municipals i realitzar els instruments de descripció necessaris (inventaris i catàlegs) per tal de poder localitzar i oferir als ciutadans la documentació que sol·licitin. D’altra banda, és dipositari de la memòria col·lectiva dels seus ciutadans i reflecteix les transformacions i els canvis viscuts al llarg del temps.

Des de l’any 2005, l’Arxiu Municipal compta amb un altre equipament, el Centre d’Història de la Ciutat, que és l’encarregat de donar a conèixer els fons de l’Arxiu, impulsant la recerca i la difusió de la nostra Història. 
  



POMPILI MASSA PRESENTA EL LLIBRE SOBRE LA TORNABODA  AL MUSEU DE GAVÀ. Maig 2011

La sala d’actes del Museu de Gavà acollirà el proper dijous 26 de maig, a les 19.00 h, la presentació del llibre La Tornaboda de Gavà i Viladecans, de Pompili Massa i Pujol.
Pompili Massa és mestre d’educació musical, especialista en dansa tradicional i autor de nombroses publicacions dedicades a aquest tema. El 2006 va obtenir el Premi Joan Amades de Cultura Popular i el 2007 l’Obra del Ballet Popular li va concedir la Medalla al Mèrit a la Dansa Tradicional.
La publicació analitza els orígens i la formació de la festa de la Tornaboda, la coreografia dels diferents balls, la indumentària i l’acompanyament musical. També inclou un apèndix amb la relació de balladors i balladores de Gavà i Viladecans, una cronologia que recull totes les notícies relacionades amb la Tornaboda —des del primer terç del segle XIX fins a l’actualitat—, i un glossari amb les definicions del vocabulari més especialitzat. 












EL CENTRE D’HISTÒRIA PRESENTA EL LLIBRE LA CIUTAT REPUBLICANA S’ENLAIRA. L’AVANTPROJECTE DE L’AEROPORT DE BARCELONA (1931-1934), DE PAU VINYES. Maig 2011




El proper dijous 5 de maig, a les 19.30, a la sala d’actes del Museu de Gavà, es presentarà el llibre La ciutat republicana s’enlaira. L’avantprojecte de l’aeroport de Barcelona (1931-1934), de Pau Vinyes Roig. L’obra és una aproximació al projecte de construcció d’un aeroport internacional a Barcelona en els anys 30 del segle XX en terrenys de Gavà i Viladecans.

Barcelona, a principis dels anys 30 del segle XX, no disposava d’una infraestructura aeronàutica que la projectés al món. Els tres aeròdroms existents al delta de Llobregat eren insuficients i estaven situats en una zona d’aiguamolls, cosa que dificultava l’aterratge d’avions de gran calat. L’Ajuntament republicà barceloní va encarregar a l’arquitecte del GATCPAC, Antoni Puig i Gairalt, la construcció d’un aeroport a Viladecans i un port de zepelins a Gavà.



L’Ajuntament de Barcelona, sota la batuta del tinent d’alcalde Joaquim Ventalló, va posar en marxa la Comissió de l’Aeroport Internacional de Barcelona, que va ser l’encarregada de redactar el projecte. La relació d’expropiats, així com les indemitzacions a percebre, estaven sobre la taula de negociacions. La greu situació econòmica que heredava l’Ajuntament de Barcelona de l’antiga gestió del govern municipal de la dictadura de Primo de Rivera va ser la causa, juntament amb l’entrebanc polític de l’oposició del constistori, de la suspensió del projecte.




L'ARXIU MUNICIPAL COL·LABORA AMB EL PLA DE BARRIS EN LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA DEL BARRI DE CAN TRIESMaig 2011



L’any 1960, Gavà tenia 15.725 habitants, xifra que va augmentar fins assolir els 24.213 l’any 1970. La proximitat amb Barcelona i l’elevada oferta de sòl industrial i urbà van convertir la nostra població en una vàlvula d’escapament idònia per a la gran ciutat. També l’expansió de la construcció i de la metal·lúrgia van estimular l’arribada d’immigrants. És el moment en què comencen a prendre forma nous barris aïllats de la trama urbana com la Sentiu, Ca n’Espinós i Can Tries.

Aquest és el procés que ens hem proposat reconstruir a través dels seus protagonistes. Volem que ens expliquin la seva història, on van néixer, com era la vida al seu lloc d’origen, per què van decidir marxar, per què es van instal·lar a Can Tries, com era el barri quan hi van arribar, com van buscar habitatge, on treballaven, com era la vida quotidiana... També ens interessa que reforcin el seu testimoni amb els records tangibles: les fotografies, el bitllet de tren que els va portar fins aquí, la maleta... tot serveix per fer memòria.

D’aquesta manera pretenem vincular els records d’aquests homes i d’aquestes dones amb les transformacions de Can Tries i de Gavà. Es tracta que, a partir dels testimonis individuals, sorgeixi un relat coral que posi de manifest com la transformació del barri i de la ciutat està íntimament lligada a la vida d’aquestes persones. 






DISSABTE 30 D’ABRIL, SORTIDA  PER RECORDAR LA TRADICIÓ DEL DIA DE LA MURTRA. Abril 2011



 
El proper dissabte, 30 d’abril, el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat organitza una sortida a la Murtra amb la finalitat d’alliberar animals procedents de centres de recuperació de fauna salvatge. 

Els punts de trobada per al desplaçament fins a la Murtra es concretaran en el moment de la inscripció, que cal formalitzar al telèfon: 93.479.32.01.












PRESENTACIÓ DEL LLIBRE LA TORNABODA DE GAVÀ I VILADECANS DE POMPILI  MASSA I PUJOL. Abril 2011


El proper dimarts, 19 d’abril, a les 12 del migdia es presenta a Can Sellarès el llibre La Tornaboda de Gavà i Viladecans, de Pompili Massa i Pujol.

La Tornaboda és una tradició ancestral compartida entre Gavà i Viladecans que encara perdura i que formava part d’un cicle festiu que s’iniciava a Gavà el dia de Sant Esteve i a Viladecans el de Sant Joan Baptista. Tot començava amb l’elecció de les Juntes del Sac, encarregades d’organitzar la festa, i culminava el dimarts de Carnaval amb la trobada de les dues colles acompanyades d’un seguici de personatges. Cada any per Carnaval les colles de balladors de Gavà i Viladecans es troben en la partió dels termes per participar en una festa que, tal com se celebrava al segle XIX, vol simbolitzar la confraternització entre les dues poblacions.

Fa quatre anys, l’Ajuntament de Gavà, mitjançant el Centre d’Història de la Ciutat, va impulsar un projecte de recerca que tenia la finalitat d’esbrinar els orígens de la Tornaboda i definir-ne la coreografia, la indumentària i l’acompanyament musical. A aquest projecte molt aviat es va sumar l’Ajuntament de Viladecans, per mitjà del Departament de Patrimoni Cultural. També ha comptat amb la participació de l’Azahara Abadías, aleshores directora de l’esbart Brugués, i de Pompili Massa, mestre d’educació musical, especialista en dansa tradicional i autor del llibre.






L'ARXIU MUNICIPAL INICIA AVUI L’ACTIVITAT  PEDAGÒGIGA “ITINERARI URBÀ PER GAVÀ. LA MEVA CIUTAT”. 11 d'abril de 2011



Amb la visita dels alumnes del col·legi Sagrada Família de Gavà, s'ha iniciat avui l'activitat “Itinerari urbà per Gavà. La meva ciutat”, adreçada als escolars que estan cursant 6è d’educació primària.

L’arribada del ferrocarril l’any 1881 és el punt de partida d’un viatge en el temps que els porta a conèixer l’evolució del poble fins a convertir-se en la ciutat actual. L’eix temàtic és l’economia, en què destaca la industrialització com a motor de canvi. L’activitat consta de dues parts: un taller on els mateixos escolars esdevenen investigadors i, a través de la documentació conservada a l’arxiu, analitzen els canvis econòmics, socials i urbanístics que ha viscut la ciutat, i la segona, que consisteix en un recorregut guiat pels principals edificis i carrers del nucli antic amb la finalitat d’aprofundir en el coneixement de l’entorn més proper.

L’objectiu és conèixer els elements més significatius del patrimoni arquitectònic i cultural de Gavà, entendre els processos històrics que ha protagonitzat la ciutat i despertar la curiositat per l’entorn urbà i la nostra història.




L'ARXIU MUNICIPALI EL MUSEU DE GAVÀ A LES JORNADES DE PATRIMONI DEL BAIX LLOBREGAT. Abril  2011


El divendres 1 d’abril, l'Arxiu Municipal i el Museu de Gavà van presentar la comunicació “El refugi antiaeri de la Rambla de Gavà. Descobrir la nostra història a través del patrimoni” a les VI Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat que es van celebrar al Prat de Llobregat.

L’adequació del refugi antiaeri ubicat a la rambla de Salvador Lluch s’emmarca en el context de la recuperació del patrimoni històric i arquitectònic de la ciutat, que preveu el projecte “Recorregut per la memòria històrica i democràtica de Gavà”. El projecte obre la possibilitat d’estructurar propostes temàtiques i d’actuació en l’entorn urbà en un context cronològic ampli —des de la II República fins a la recuperació de la democràcia— i vincular-lo al programa del Memorial Democràtic impulsat per la Generalitat de Catalunya.

Aquest projecte estarà dirigit per l’Institut Municipal de Patrimoni Cultural i Natural i el producte resultant s’incorporarà a l’oferta cultural de la institució. A més del pes del valor patrimonial i històric, el Refugi de la Rambla ha d’esdevenir un referent ciutadà que s’impliqui en l’activitat cultural de la ciutat, un recurs per als escolars i un equipament patrimonial de primer ordre. 

 



ACTE DE RECONEIXEMENT ALS COL·LABORADORS DEL CENTRE D’HISTÒRIA. Març 2011
 
El dia 28 de març la sala de plens de l’Ajuntament de Gavà va ser escenari d’un acte de reconeixement i agraïment a les persones i entitats que, des de la seva inauguració al desembre del 2005, han col·laborat de diverses maneres amb el Centre d’Història de la Ciutat.

Al llarg d’aquests anys, el Centre d’Història de la Ciutat ha recollit records, imatges i documents de la història més recent de la nostra ciutat. Ha organitzat exposicions, conferències i visites, ha editat llibres i ha promogut la recerca de la nostra història. Però aquesta tasca no hagués estat possible sense la col·laboració desinteressada de centenars de ciutadans i ciutadanes que han format part d’un projecte col·lectiu.

L’acte va ser presidit per l’alcalde de la ciutat, Joaquim Balsera, i va comptar amb la presència del senyor Josep Ramoneda, escriptor i director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, que va impartir la conferència “El futur de la memòria”.




 RESULTAT DE LA CONVOCATÒRIA DE LA BECA JOSEP SOLER VIDAL. Març 2011


El passat mes de desembre, el Centre d’Història de la Ciutat de Gavà va convocar la beca Josep Soler Vidal. La finalitat d’aquesta beca és el perfeccionament docent i la preparació professional de la persona beneficiària en el camp de l’arxivística i la gestió documental, mitjançant la realització de tasques d’ordenació, classificació i inventari dels fons documentals de l’Arxiu Municipal de Gavà. En aquesta ocasió la beca es dedicarà a la catalogació del fons documental d'en Josep Soler Vidal.

En tancar el període de lliurament s’havien presentat 17 candidatures. Un cop reunida la comissió avaluadora, i valorats els mèrits dels candidats, van obtenir la puntuació mínima necessària per superar la primera fase 4 candidats, als quals es va convocar a una entrevista personal. Efectuades les entrevistes, la comissió va proposar atorgar la beca Josep Soler Vidal a la Sra. 
Maria Castellet Rovira, llicenciada en Història i graduada superior en Arxivística i Gestió de Documents. 


 

L'ARXIU MUNICIPAL INCORPORA AL SEU FONS BIBLIOGRÀFIC UN LLIBRE DE 1937. Febrer 2011


El Centre d’Història ha incorporat al seu fons bibliogràfic el llibre Refugis. Defensa passiva antiaèria, editat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 1937. Es tracta d’una guia divulgativa elaborada pels Serveis Tècnics Municipals amb instruccions elementals per a la protecció contra els atacs aeris amb bombes explosives o incendiàries. En tan sols una cinquantena de pàgines aporta informacions interessants per als tècnics, pràctiques per als obrers de la construcció, i fàcilment entenedores per a la resta de ciutadans.
Entre totes les experiències que va haver de viure la rereguarda republicana, una de les més traumàtiques —per la mort, per la destrucció i per la por quotidiana que ocasionaren— van ser els bombardejos. A Gavà, la fàbrica Roca, utilitzada pels republicans per fondre-hi projectils, es va convertir en objectiu militar per a l’aviació franquista. El mes de març de 1938 es va produir el primer de cinc bombardejos, que van provocar setze morts. Seguint indicacions de la Junta de Defensa Passiva, es va procedir a construir refugis antiaeris —un total de cinc—, dels quals només s’ha conservat el de la Rambla.




 

L'ARXIU MUNICIPAL INCREMENTA EL SEU FONS AMB  DOCUMENTS DE LA MASIA DE CAN TRIES CEDIDES PER MAGDA RUBIO 
La Magda i el seu marit, el Fermí, l’any 1975 van llogar la masia de Can Tries a la seva propietària, la Leonor Forns. Durant dos anys van fer-hi obres per acondicionar-la i obrir-la al públic com a restaurant. Finalment, l’any 1977 van inaugurar el restaurant Can Feral, i ara en són els propietaris.

Mentrestant no han parat de treballar per adequar l’edifici i adaptar-lo a les noves necessitats. De l’edifici original, a la planta baixa es conserva la porta de fusta de l’entrada, les arcades del vestíbul, les bigues de fusta del menjador i dues llars de foc. Al pis de dalt hi havia un petit oratori amb una talla de fusta de sant Llorenç, una obra del segle XVI, que la Magda va fer restaurar. Al jardí es conserven tres columnes d’una ermita dedicada a sant Llorenç que es va cremar durant la Guerra del Francès.

La documentació cedida l’integren una col·lecció de fotografies de la masia de l’any 1977 i una escriptura de venda datada el 1910.




L'ARXIU MUNICIPAL CONVOCA LA  BECA JOSEP SOLER VIDAL. Desembre 2010



L’objecte de la convocatòria és la concessió d’una beca que té com a finalitat el perfeccionament docent i la preparació professional de la persona beneficiària en el camp de l’arxivística i la gestió documental, mitjançant la realització de tasques d’ordenació, classificació i inventari dels fons documentals de l’Arxiu Municipal de Gavà. En aquesta ocasió la beca es dedicarà a la catalogació del fons documental de Josep Soler Vidal.

Pot sol·licitar la beca qualsevol persona física que estigui en possessió d’una llicenciatura o diplomatura universitària relacionada amb l’àmbit de les Ciències Humanes i Socials, sempre que no hagin transcorregut més de set anys des de l’obtenció del títol. Es preveu una dedicació de 480 hores i s’acordarà amb el becari les hores de dedicació diària. 

El compromís és que la durada de la beca sigui d’entre tres i sis mesos. La dotació econòmica és de 3.000,00 € i el termini per a la presentació de sol·licituds és fins al 15 de febrer de 2011. 




EL CENTRE D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT. CINC ANYS COM A REFERENT DE LA HISTÒRIA LOCAL. Desembre 2010


El Centre d’Història es va inaugurar el dia 15 de desembre de l’any 2005. En aquests cinc anys l’equipament ha dut a terme una important tasca de recerca i difusió de la història local coordinant gran nombre de projectes que han vist la llum en forma d’exposicions, publicacions, xerrades, taules rodones o itineraris.
Tots aquests projectes no haurien estat possibles sense la participació desinteressada dels milers de ciutadans que han passat per les nostres instal·lacions. Molts d’ells ens han ajudat a incrementar el fons de l’arxiu amb documents extrets de les seves històries personals i han compartit amb nosaltres els seus records, col·laborant a ampliar una mica més el coneixement que tenim de la història de la nostra ciutat. A tots ells, felicitats i moltes gràcies!



L'ARXIU MUNICIPAL INCREMENTA EL SEU FONS D’IMATGES AMB FOTOGRAFIES DE LA DÈCADA DELS SEIXANTA  D'EUSEBIO GONZÁLEZ . Octubre 2010

 Eusebio González Muñoz va arribar a Gavà el dia de Tots Sants de l’any 1964 procedent de Villabuena del Puente, Zamora. Tenia 16 anys. Eren set germans, el pare havia mort i al poble no hi havia feina. Els primers a venir van ser els tres germans grans, que es van instal·lar en una pensió a l’Hospitalet de Llobregat. Després, aprofitant la promoció de pisos de la CYRSA al passeig Maragall de Gavà, es van comprar un habitatge. Va ser aleshores quan l’Eusebio es va traslladar a Gavà amb la seva mare, una de les seves germanes i el seu germà petit.

Recorda que quan era al seu poble havia de fer vuit quilòmetres en bicicleta per anar a treballar com a pagès. A Gavà primer es va col·locar com a manobre, després a diferents fàbriques i, finalment, a partir de 1969 va fer de camioner a l’empresa familiar “Hermanos González” dedicada a la construcció. Va anar a la "mili" quinze mesos i quan va tornar es va comprar el seu primer camió. Fa poc més d’un any que es va jubilar després de quaranta anys de treball.


Ha viscut sempre a la zona del passeig de Maragall i ha estat testimoni de l’evolució urbanística de la zona. Recorda el passeig quan no estava asfaltat, la riera de Les Parets i el solar de l’actual número 2 del passeig Maragall, on sempre aparcava el camió fins que es va construir l’actual bloc de pisos. Es va integrar ràpidament a la vida de Gavà i no es planteja tornar a Zamora, encara que conserva casa al poble i li agrada anar-hi a passar les vacances. Ha viscut aquí gairebé tota la seva vida. 




L'ARXIU MUNICIPAL DIGITALITZA EL PADRÓ MUNICIPAL D’HABITANTS DE L’ANY 1975. Octubre 2010

L'Arxiu Municipal compta amb un programa anual de digitalització de documents amb la finalitat de disposar de còpies de seguretat i de facilitar l'accés a la informació. Durant aquest any s'ha procedit a digitalitzar el padró municipal d'habitants de l'any 1975. El padró és un dels documents més sol·licitats dels arxius municipals, tant pels ciutadans en general com pels investigadors especialitzats en ciències humanes i socials.

El padró, com a sèrie documental, va néixer a mitjan segle XIX per la necessitat de l’administració pública de disposar de llistats de població amb finalitats diverses com cobrar impostos, sortejar les lleves o elaborar el cens electoral. Fins llavors, s’utilitzaven altres mitjans de control com els censos i els cadastres. No va ser fàcil acostumar la població a inscriure’s en el padró, malgrat que la legislació preveia sancions. De fet, el lent però progressiu increment dels empadronaments es pot relacionar amb la creació d’un altre instrument de control de la població: la cèdula personal, que no s’expedia sense el corresponent certificat d’empadronament i feia les funcions del DNI actual.

El padró aporta dades com el lloc de naixement, l’edat, el sexe, l’estat civil, el nivell d’instrucció o l’ocupació i permet elaborar estadístiques que poden servir de base a estudis històrics i socials. Cal tenir en compte, però, que les dades del padró són confidencials i accedir-hi està protegit per l’ordenament jurídic amb disposicions com la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. 




EL MUSEU I L'ARXIU MUNICIPAL PRESENTEN A L’HOSPITALET LA SEVA EXPERIÈNCIA EN RECULL DE MEMÒRIA ORAL. Octubre 2010

El passat 1 d’octubre es va celebrar a l’Hospitalet la XXIII Jornada de Museus Locals, organitzada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, que portava per títol “Memòria i conflicte. El recull de memòria oral”.

En els darrers anys s’ha produït un creixent interès per l’ús de les fonts orals a l’hora de dur a terme recerques de temàtica diversa amb l’objectiu de conèixer el passat i recuperar la memòria històrica. La jornada pretenia reflexionar sobre la recuperació, el tractament i la difusió d’aquest patrimoni, i plantejava la cooperació entre museus i arxius locals.

El Museu i el Centre d’Història van presentar la seva experiència en relació al recull de memòria oral i el mètode de treball basat en el treball conjunt, que va ser reconegut pels organitzadors de la Jornada i pels assistents com a model a seguir per la seva bona gestió i rigor científic. 




L'ARXIU MUNICIPAL RESTAURA UNA COL•LECCIÓ DE JOCS DE TAULA INFANTILS DEL ANYS VINT. Setembre 2010

El creixement de les ciutats ha comportat canvis importants en l'estil de vida dels seus habitants. Fins a la dècada dels setanta els nens no passaven tant de temps tancats a casa i per a ells jugar era una activitat exterior que implicava relació social. Si bé en determinades èpoques de l’any, com l’hivern, s’imposaven escenaris tancats, els jocs de taula es limitaven als tradicionals jocs de cartes o dòminos dels adults i no hi havia la necessitat de crear nous productes adaptats al públic infantil.

A finals dels anys cinquanta, la casa Geyper va llançar al mercat els mítics “Juegos Reunidos Geyper”, que es van popularitzar a la dècada dels setanta. Els jocs de taula per a infants anteriors a aquelles dates solien adreçar-se a una classe benestant, per tant minoritària. La col·lecció restaurada pel Centre d’Història va ser fabricada als anys vint i aquí radica la seva peculiaritat. Es tracta d’un bingo tradicional, del joc de “La gallina Ciega” i d’una “Lotería Multiplicadora” (un enginyós joc que combina l’habilitat per multiplicar amb l’elaboració d’un puzle). L’ingrés a l’Arxiu es va produir gràcies a la donació feta pel senyor Joan Solé Margarit, encara que la propietària era la seva esposa, Rosa Rigol.

Tots tres presentaven estrips i deteriorament fruit de l’ús i del pas del temps i han estat restaurats per Alba Clavell, especialista en tractament de paper, en el marc del programa de restauracions que convoca anualment la Diputació de Barcelona. Actualment aquests jocs s’exposen al vestíbul del Centre d’Història i documenten l’exposició “L’educació a Gavà. De la instrucció a l’educació”. 






L'ARXIU MUNICIPAL INCORPORA AL SEU FONS BIBLIOGRÀFIC UN LLIBRE DE  1922. Setembre 2010


El Centre d’Història de la Ciutat de Gavà ha incorporat al seu fons bibliogràfic l’obra Historia de Ntra. Sra. De Brugues, de mossèn Joan Baranera, que va ser vicari de Sant Pere de Gavà.

Aquesta publicació té la particularitat de ser la primera monografia editada sobre la història de la Mare de Déu de Bruguers. La primera edició va veure la llum a Sant Boi l’any 1921 i un any més tard es va reeditar, sense permís de l’autor, a Hostafrancs. Té un total de vint-i-una pàgines i cinc fotografies.

L’ermita de Bruguers, antigament anomenada de Santa Maria Magdalena del Sitjar, apareix documentada des del segle X. Una història mil·lenària que ha merescut al llarg dels segles l’interès de diferents autors. La publicació més antiga que parla de Bruguers és Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña, del pare Narcís Camós i datada el 1657, que recull informació de totes les ermites dels bisbats de Catalunya. L’any 1911, Francesc Bofarull a El castillo y la Baronia d’Eramprunyà inclou diferents notícies sobre Bruguers.

Caldrà esperar fins a l’any 1921 per veure publicada la primera monografia sobre el tema, que és l’obra de mossèn Baranera que, reeditada al 1922, s’incorpora al fons bibliogràfic del Centre d’Història. A aquest autor el van seguir altres com Mn. Isidre Puig, que el 1973 va editar Ermita de Ntra. Sra. de Brugués, o Jordi Font que va signar Mare de Déu de Brugués, el 1978. L’aportació més recent és Història del culte a la Mare de Déu de Bruguers, de Josep Campmany, editada l’any 2009.






UN PAS MÉS DEL PROJECTE DE RECONSTRUCCIÓ DE L’ARXIU DE LA BARONIA D’ERAMPRUNYÀ . Setembre 2010

L'Arxiu Municipal rep una còpia digitalitzada del fons del llinatge Foxà. La Subdirecció General d’Arxius de la Generalitat de Catalunya s’ha encarregat de la digitalització del fons patrimonial de la família Foxà conservat a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, que complementa el fons Baronia d’Eramprunyà (fons de la família Girona) que l’ANC ja té digitalitzat com a fons de complement.

el fons del llinatge Foxà aplega la documentació de diverses famílies entroncades i particularment dels Pérez Moreno i Garma, que van ser senyors de la baronia en els segles XVIII i XIX. Quan els Foxà, hereus dels anteriors, van vendre la seva meitat indivisa de la baronia a Manuel Girona i Agrafel el 1897, es van reservar els documents que han estat ara catalogats i digitalitzats. Es tracta d’un fons important per als estudiosos dels municipis que integraven l’antiga baronia, atès que s’hi conserven els pergamins medievals de la família Marc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada