NOTÍCIES



      VISITA NOCTURNA PEL GAVA DE FA CENT ANYS. 27 de juliol 2017

 

k    Ahir al vespre, en Joan, el massover dels Lluch, ens va acompanyar pels carrers de Gavà i ens va descobrir històries, anècdotes i llegendes del Gavà dels nostres avantpassats. Una passejada de dues hores per conèixer millor la nostra història. 

 

 

 

 

 

 

    EL CENTRE D'HISTÒRIA A LA IX TROBADA DE CENTRES D'ESTUDIS I ESTUDIOSOS D'ERAMPRUNYÀ.  Novembre 2016

Vanesa Rodríguez durant la presentació. Foto: Benet Solina
      El passat dissabte 12 de novembre va tenir lloc la IX Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà celebrada a Viladecans.
      
     Vanessa Rodríguez, en col·laboració amb el Centre d'Història de Gavà, va presentar la comunicació «L'ermita de Bruguers, entre la devoció i l'excursionisme».


     Rodríguez va descriure l’evolució de l’aplec popular entre finals del segle XIX i les acaballes del franquisme, recollint els testimonis que evidencien la importància de la nostra ermita i del seu entorn més enllà d’aquestes contrades. Finalment, va mostrar el vincle que, especialment des de la Renaixença, es va establir entre territori, paisatge i nació.

 

   PRESENTAT  EL LLIBRE ¿Y SI EL AMOR EXISTE DE VERDAD? DE MARILÓ LAFUENTE. Juny 2016


     La sala d'actes de la biblioteca Josep Soler Vidal es va queda petita per encabir el nombrós públic que va assistir a la presentació de la novel·la ¿Y si el amor existe de verdad? de Mariló Lafuente, col·laboradora habitual de l'Arxiu Municipal de Gavà.



      Mariló va explicar quin és el seu mètode de treball  i quines són les seves fonts d'inspiració a l'hora d'escriure. El públic molt motivat, es va mostrar molt participatiu i va interactuar amb l'autora. Després la Mariló va dedicar gairebé un hora a atendre la llarga cua de gent que va voler disposar d'un exemplar del llibre dedicat. 

     El dia abans, l'autora va participar amb tres escriptores més en una tertúlia literària organitzada pel Cafè de l'Òpera de Barcelona. Felicitats Mariló!

      


     DIA INTERNACIONAL DELS ARXIUS. ARXIU MUNICIPAL DE GAVÀ. 9 DE JUNY  2016

      MÉS DE QUATRE KILÒMETRES DE DOCUMENTS

Dipòsit d'arxiu Núm. 1
  
    L'Arxiu Municipal de Gavà és el responsable de recollir, organitzar, conservar i difondre tota la documentació que genera l'Ajuntament, però també està obert a la donació o dipòsit d'empreses, associacions, entitats, particulars o comerços que en vulguin dipositar els seus fons documentals.

     La seva funció és doble. Per una banda, és un instrument eficaç en l’organització del present donat que serveixen a l’Administració per facilitar qualsevol antecedent a l'hora de tramitar els afers administratius, donar les pautes per organitzar la documentació des del mateix moment de la seva creació a les oficines municipals i realitzar els instruments de descripció necessaris (inventaris i catàlegs) per tal de poder localitzar i oferir als ciutadans la documentació que sol·licitin. Per un altra, és el dipositari de la memòria col·lectiva dels seus ciutadans i reflecteix els canvis i les transformacions viscuts al llarg de la història, impulsant la seva recerca i difusió. 
 
     Gestiona més de quatre kilòmetres de documentació d'un període cronològic que abasta des de l'any 1592 fins a l'actualitat i una gran varietat de formats que inclou fotografies, plànols, cartells, programes… Actualment és un dels pilars bàsics de la gestió documental garantint la custòdia, la transparència i l'accés a la informació.

   

 

   L'ABANS SURT AL CARRER !   

  
 AVUI, DIVENDRES, 2 D'OCTUBRE, PRIMER LLIURAMENT GRATUÏT                                                                               

     El nou col·leccionable de la història gràfica de Gavà. En aquest segon volum, es recorre la història de la nostra ciutat des de l'any 1966 fins a 1985 i constarà de mil imatges.




   






   
EL CONJUNT DE CASES DEL CARRER DEL CAP DE CREUS DE GAVÀ AL PROGRAMA DE RÀDIO  «PATRIMONI». 15 de juny de 2015

     La periodista Helena Puigdueta presenta l'espai "Patrimoni" del programa "Matins en Xarxa". El passat   dijous 11 de juny, la secció va estar dedicada a les cases del carrer del Cap de Creus conegudes com «les cases d'en Cuyàs».


             http://www.laxarxa.com/actualitat/cultura-i-xarxes/noticia/el-carrer-cap-de-creus-de-gava

       
   NOVETAT EDITORIAL: GAVÀ DESAPAREGUT. Abril 2015

 

    Ja es pot trobar als quioscos i llibreries el llibre Gavà desaparegut, una selecció de 175 imatges que recopilen el testimoni gràfic del Gavà de la primera meitat del segle XX. L'obra és una crònica del dia a dia que recull l'activitat laboral, escolar, familiar, esportiva, festiva, social, cultural... Un passeig per la quotidianitat on els homes i dones que la integren són els veritables protagonistes a través de la fotografia. L'obra forma part de la col·lecció «Catalunya desapareguda» i és una iniciativa de l'editorial Efadós.


      A través de fotografies en blanc i negre, el llibre evoca els indrets i elements característics de Gavà que han experimentat nombrosos canvis o que han desaparegut. Són imatges d'un passat que transmeten el batec del municipi i dels seus habitants. Les fotografies recullen dècades d'història i ens parlen de com eren els carrers i les places, de com es vivien les festes majors, les celebracions familiars, la feina, l'escola... 
    
   La selecció de les imatges i els textos que les acompanyen han anat a càrrec d'Assumpció Gabernet, historiadora i directora de l'Arxiu Municipal de Gavà, i Benet Solina, fotògraf i  tècnic del Centre d'Història de Gavà. La majoria de les imatges han estat cedides per particulars i provenen dels àlbums familiars. El resultat és una obra de gran qualitat, amena i interessant que té el mèrit d'haver implicat bona part dels habitants de Gavà.

    http://www.gavatv.cat/gtv/capitol/abril-cultural-i-gava-desaparegut



  PERE MARRUGAT QUEROL DÓNA A L'ARXIU MUNICIPAL DE GAVÀ LA SEVA COL·LECCIÓ DE FOTOGRAFIES. Febrer 2015
 

       El passat mes de gener l'Ajuntament de Gavà va signar un conveni amb el senyor Pere Marrugat Querol pel qual cedia la seva col·lecció de fotografies a l'Arxiu Municipal de Gavà.



      Pere Marrugat es va iniciar en la fotografia a finals dels anys seixanta. Es va incorporar a l’Agrupació Fotogràfica Gavà i poc després a la de Catalunya, de la qual va formar part del consell consultiu i del cos de jurats. Després dels primers passos, en què va participar en ral·lis i concursos, no va trigar gaire a evidenciar un estil propi de treball que el va acostar al de la premsa o al del reportatge d'actualitat, tot i que mai es va plantejar la fotografia com a ofici. Els seus dots són els del reporter en el més pur sentit de la paraula.



     La seva obra fotogràfica ha estat àmpliament reconeguda amb més de tres-cents premis, tant d’abast estatal com internacional, i per la qualitat artística. L’any 1975, Pere Marrugat va ser distingit amb el títol d’artista FIAP (AFIAP), que li va concedir la Fédération Internationale de l’Art Photographique, màxim organisme internacional de l’àmbit. La col·lecció està integrada per 1.297 còpies positives, 296 negatius, documentació diversa relativa a concursos de fotografia i recull de premsa.



      EN MARXA L'EDICIÓ DEL SEGON VOLUM DE "L'ABANS. HISTÒRIA GRÀFICA DE GAVA".  Gener 2015

    L'editorial Efadós ha iniciat l'edició d'un segon volum d'història gràfica de Gavà, L'Abans. Gavà recull gràfic 1966-1985. La selecció de les imatges i la redacció dels textos aniran a càrrec de les historiadores Amaia Bordas i Vanessa Rodríguez i comptarà amb la col·laboració del Centre d’Història de la Ciutat. 
 

      El llibre recollirà en 824 pàgines més de mil imatges i s’editarà en 50 fascicles setmanals. L'obra no pretén ser una continuació del primer volum de L'Abans, sinó un trencament centrat, sobretot, en els canvis socials i polítics que es van produir entre els anys 1966 i 1985.

     L'objectiu és descobrir una part de la història de Gavà a partir de fotografies inèdites que formen part del patrimoni sentimental de moltes famílies. En aquest sentit, és imprescindible la col·laboració de tots els gavanencs i gavanenques que vulguin participar-hi.

    Per col·laborar-hi cal posar-se en contacte amb el Centre d’Història de la Ciutat, per correu electrònic, telèfon o presencialment. Busquem fotografies familiars, però també que mostrin com era la societat i la vida de Gavà durant aquella època: les escoles, les festes populars, les institucions, les entitats...

      Entre tots i totes farem Història!



    CAMPANYA DE RECOLLIDA DE FOTOGRAFIES DELS BARRIS DE CAN TINTORER I CAN PERE BORI. Setembre-octubre 2014 

El Centre d’Història de la Ciutat i les Regidories de Barri van iniciar l'any 2013 un projecte que té com objectiu reconstruir la història gràfica dels diferents barris de la ciutat mitjançant la fotografia. 


La sèrie es va iniciar amb una exposició d'imatges dels barri del Centre i la Barceloneta, després van venir les dels barri d'Àngela Roca, i les Colomeres i ara li ha arribat el torn als barris de Can Tintorer i Can Pere Bori. Aquesta exposició es nodrirà, com les anteriors, de fotografies del fons d'imatges de l'Arxiu Municipal i de les imatges que vulguin aportar els veïns d'aquests barris.


Per altra banda, l’Agrupació Fotografia Gavà s'encarregarà de localitzar tots els espais de les fotografies seleccionades i de realitzar la fotografia actual respectant el mateix punt de vista.








DONACIÓ A L'ARXIU MUNICIPAL DE LA COL·LECCIÓ FOTOGRÀFICA DE FRANCESC CATALÀ. 15 de maig de 2014


El senyor Francesc Català Agustí, mitjançant la signatura d'un conveni, ha donat una col·lecció de fotografies a l'Arxiu Municipal de Gavà. Es tracta de gairebé 2.000 imatges, de les quals el senyor Català n'és l'autor.

Foto: Benet Solina
    És una col·lecció de gran valor documental que aporta informació sobre la vida quotidiana del Gavà de la dècada dels seixanta i fins a finals dels vuitanta. L'obra de Francesc Català va coincidir amb aires de canvi en el món de la fotografia espanyola, que buscava plasmar la quotidianitat i fugir d'imatges estereotipades: una imatge directa que captés la vida al carrer. Francesc Català va encaixar perfectament en aquesta nova concepció de la fotografia.

     Pel que fa al contingut, destaquen les fotografies dedicades a l’agricultura i a la vida pagesa a la masia de Can Rosés, i, sobretot, el reportatge sobre l’ofici dels rajolers a les bòbiles de Gavà. Però també és una col·lecció de gran nivell tècnic. Les fotografies de Català tenen el seu segell, el seu estil, s'identifiquen amb ell, i això només ho aconsegueixen els millors. El reconeixement a la seva obra es va iniciar als anys seixanta quan va començar a participar i a guanyar en nombrosos concursos. Cal destacar un premi que va obtenir a la desapareguda Unió Soviètica, en què tres fotografies seves van sortir publicades al diari Pravda.

L'Arxiu Municipal compta des de fa anys amb la col·laboració desinteressada del Sr. Català. La signatura d'aquest conveni és un acte de reconeixement a la seva tasca i a la seva obra.




RECULL DE FOTOGRAFIES DEL BARRI DE LES COLOMERES. Març-abril 2014

 




LA PLAÇA MAJOR DE GAVÀ AL PROGRAMA DE RÀDIO "MATINS EN XARXA". Febrer  2014. 

 El periodista Òscar Moré presenta la secció  "Places"  del programa "Matins en Xarxa". El passat dilluns 10 de febrer, la secció va estar dedicada a la Plaça Major de Gavà.


                                                                                                        
                                                              Per sentir el programa, premeu:  Plaça Major de Gavà

                                   


RESTAURACIÓ DE L’ESTENDARD DE L’ATENEU POPULAR DE GAVÀ. Juliol 2013

 L’Ateneu Popular de Gavà era una associació fundada el 1910 que aplegava els gavanencs seguidors dels idearis de la Lliga Regionalista. La primera seu de l’entitat va ser el Cafè de la plaça i després es va traslladar a la Rambla on es va instal·lar la primera escola de l’Ateneu, a la qual assistien els fills dels socis de l’entitat.

L’Escola de l’Ateneu disposava d’un estendard que s’utilitzava en ocasions especials. És tracta d’una ensenya datada l’any 1913, obra de Pepita Brunet, que combina la pintura i el brodat sobre una base tèxtil.  Aquesta peça va ser donada per Jaume Conejero al Centre d’Història  l’any 2011. 

És un element molt peculiar que per les seves característiques va suposar una important incorporació al fons. Atès que era necessari preservar-lo en òptimes condicions se’n va encarregar la restauració al Museu Tèxtil de Terrassa, que ha efectuat una magnífica tasca de neteja i reposició. La restauració ha estat finançada per la Diputació de Barcelona.




  L’ARXIU MUNICIPAL INCORPORA UN PERGAMÍ DE 1604. Juliol 2013

L’Arxiu Municipal de Gavà ha enriquit els seus fons amb la incorporació d’un pergamí datat l’any 1604. El document és una escriptura de compravenda per la qual Pere Tèrmens, pagès, de la parròquia dels sants Pere i Pau del Prat, ven a Jaume Sala, pagès, habitant de Sant Pere de Gavà, diverses propietats immobles situades a Sant Pere de Gavà. El pergamí està redactat en llatí  i aporta interessant informació sobre toponímia.
  
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà




 




UN EDIFICI DE GAVÀ AL BLOC “MODERNISME”. Abril 2013

L’edifici número 24 del carrer d’Artur Costa de Gavà és el protagonista d’un article de Valentín Pons Toujouse al bloc “Modernisme”, que informa sobre edificis modernistes poc coneguts i sobre els autors dels mateixos.

Valentí Pons Toujouse ha dedicat molts anys a recórrer el món rastrejant el Modernisme arquitectònic, localitzant edificis per ciutats i pobles i cercant dades a hemeroteques i arxius municipals. Fruit d’aquest treball va ser la publicació l’any 2006 del llibre “Inventario General del Modernismo” on estan catalogats uns 6.500 edificis modernistes existents o destruïts a Catalunya i Espanya, i alguns a l’estranger.

La informació sobre aquest edifici modernista gavanenc la trobareu a:   

http://vptmod.blogspot.com.es/2013/04/gava-artur-costa-24.html





 

L’ARXIU MUNICIPAL DE GAVÀ, 15 ANYS PRESERVANT LA NOSTRA MEMÒRIA COL·LECTIVA. Abril 2013



El 20 d’abril de 1998 va entrar en servei l’Arxiu Municipal de Gavà, que té la funció de recollir, conservar, organitzar i fer accessible la documentació produïda per l’Ajuntament en el desenvolupament de les seves funcions. Això volia dir posar en ordre més de 2.000 metres lineals de documentació dispersa per una desena de locals diferents i de formats tan variats com lligalls, llibres, pòsters, plànols o fotografies que abastaven des del segle XVI fins a 1998. Calia classificar, ordenar, inventariar, catalogar i atendre les consultes dels treballadors de l’Ajuntament i dels ciutadans. 

La prioritat en aquells  moments era organitzar tots els fons documentals i fer-los accessibles als usuaris. A mesura que l’Arxiu es consolidava com una eina imprescindible per al correcte funcionament de l’Administració, s’anava posant de manifest la necessitat d’obrir-lo a la ciutadania. La inauguració l’any  2003 d’una nova seu de l’Ajuntament de Gavà va permetre disposar d’un nou edifici, l’antiga casa de la vila. Un cop remodelat, un any més tard va acollir el Centre d’Història de la Ciutat de Gavà. L’equipament va obrir les portes amb l’objectiu de fomentar la recerca, donar a conèixer els fons documentals que custodia l’Arxiu Municipal i difondre la història del municipi. Així mateix, està obert a les donacions i dipòsits de documentació que entitats, empreses o particulars hi vulguin fer.

Actualment l’Arxiu Municipal es planteja un nou repte perquè és part activa en la dinamització i la coordinació de les polítiques internes de simplificació de processos i en la promoció de l’administració electrònica a tots els departaments municipals. L’obligatorietat de complir la Llei 11/2007, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, brinda aquesta oportunitat.





OBERTURA AL PÚBLIC DEL REFUGI ANTIAERI DE LA RAMBLA DE GAVÀ. Març 2013


Aspecte actual del refugi antiaeri de la Rambla de Gavà

El refugi antiaeri de la Rambla de Gavà va ser construït pels treballadors de la Companyia Roca l’any 1938. Col·lectivitzada pels republicans quan va esclatar la guerra i intervinguda després per la Generalitat, es va aprofitar la infraestructura de la fàbrica com a foneria per produir-hi projectils. Reconvertida en indústria de guerra, la Roca es va convertir en objectiu militar de l’exèrcit franquista i la construcció del refugi va respondre a la necessitat de protegir els treballadors de la fàbrica i a la població en general.

Aquest espai ocupa la part central de la Rambla, des de l’estació fins a la carretera de Santa Creu de Calafell, i té una longitud de 124 metres. Per construir-lo es van emprar tones de formigó per poder suportar la caiguda de les bombes. Gavà va patir un total de cinc bombardeigs amb un saldo de setze víctimes.
                                    
La visita d’aquest refugi permet reviure en primera persona les sensacions, pors i sentiments dels homes, dones i infants que van trobar aixopluc a l’amenaça de les bombes. Recuperar-lo vol ser també un homenatge a les víctimes de la guerra a Gavà i, en general, a totes les víctimes de la Guerra Civil Espanyola.




CESSIÓ DEL FONS DOCUMENTAL D'ANTONI TARRIDA. Gener 2013




La família d’Antoni Tarrida cedeix el seu fons documental a l’Arxiu Municipal de Gavà. La cessió es va formalitzar el dia 8 de gener amb la signatura d’un conveni. 

L’Antoni Tarrida va estar sempre vinculat a l’Arxiu Municipal de Gavà. La seva experiència i els seus coneixements el van convertir en un dels col·laboradors més fidels. Era habitual que participés en les entrevistes, taules rodones, xerrades o conferències que organitzava aquest equipament municipal. Bona part d’aquests coneixements els va plasmar en els tres llibres que va publicar, els dos últims coordinats des de l’Arxiu. Per totes aquestes raons, l’Antoni sempre havia manifestat la voluntat de cedir el seu fons documental a l’Arxiu Municipal de Gavà. Quan va morir, el juny de 2010, la seva família es va posar en contacte amb els responsables de l’equipament per gestionar-ne la cessió.

El fons Antoni Tarrida està integrat per la documentació produïda i recollida per l’Antoni Tarrida com a cronista, activista cultural i polític. També conserva documentació de caràcter particular. Les dates de la documentació oscil·len entre 1908 i 1999. Hi ha algunes còpies de documentació de  dates anteriors, com un document de 1577.

El fons conté documentació sobre Història (notes i reculls d’informació, sobretot de Gavà), activitats culturals (relativa al funcionament del periòdic Brugués i l’Agrupació Fotogràfica Gavà, reculls de premsa, programes d’actes...) i sobre l’activitat política d’Antoni Tarrida com a regidor (programes polítics, convocatòries...). També hi ha una col·lecció de fotografies, dibuixos, llibres (especialment escolars) i revistes antigues. La documentació ja es troba inventariada i a l’abast de tothom que vulgui consultar-la. 









VISITA CULTURAL PER CONÈIXER MILLOR GAVÀ. Octubre 2012

El passat 10 d’octubre una quinzena de parelles lingüístiques del Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà va fer una passejada cultural guiada per Gavà organitzada pel Servei Local de Català d’aquest municipi i l'Arxiu Municipal.

La Noemí Casado, guia especialitzada, va portar la trentena de persones pels carrers del municipi a fer un viatge en el temps per conèixer l'evolució del poble fins a convertir-se en la ciutat actual. L'objectiu era donar a conèixer els elements més significatius del patrimoni arquitectònic i cultural de Gavà, entendre els processos històrics que ha protagonitzat la ciutat i despertar la curiositat per l'entorn urbà i la nostra història.

Durant la passejada van fer parades per conèixer la història d’edificis com ara La Casa Gran, la Casa Planas i Creuet , els antics Magatzems Baronials, la Torre Lluc, Cal Nicanor i molts més edificis i racons amb història. Les parelles lingüístiques es van interessar molt tant pels aspectes arquitectònics com històrics dels edificis visitats, amb preguntes sobre els edificis i els esdeveniments històrics més rellevants a la ciutat.




EL DOCTOR BARTOMEU FABRÉS A LA GALERIA DE METGES CATALANS. Setembre 2012

Des de fa uns mesos, el Col·legi de Metges de Catalunya compta amb la Galeria de Metges Catalans, un espai web a través del qual es pretén divulgar les figures mèdiques que han destacat al llarg de la nostra història i alhora donar a conèixer la seva contribució professional, política o social.

Entre aquests metges hi ha la figura del doctor Bartomeu Fabrés Anglada, que, entre 1926 i 1936, va exercir com a metge a Gavà. Demòcrata, d’esquerres i catalanista, va exercir diversos càrrecs polítics a l’Ajuntament de Gavà i va arribar a ser-ne alcalde. Quan va esclatar la Guerra Civil i els milicians van ocupar l’Ajuntament, Fabrés es va negar a actuar com un titella i va deixar el càrrec. L’11 de setembre uns milicians el van anar a buscar a casa seva amb l’excusa que havia d’atendre uns accidentats. El seu cos va aparèixer el dia següent a les costes de Garraf.  

La pàgina es presenta amb una biografia breu, redactada pel doctor Miquel Bruguera, acompanyada de la relació de les seves publicacions, bibliografia i enllaços de referència. A més, destaca l’espai fotogràfic cedit fa uns anys per la família Fabrés Vila a l’Arxiu Municipal de Gavà, que il·lustra l’obra i la vida del Dr. Fabrés.

 http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EFK




L’OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA FACILITA LA CATALOGACIÓ DE LA COL·LECCIÓ FOTOGRÀFICA DE PERE MARRUGAT. Juliol 2012

L’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona ha posat a disposició de l’Arxiu Municipal de Gavà un tècnic d’arxiu amb l’objectiu de catalogar la col·lecció de fotografies de Pere Marrugat.

L’Ajuntament de Gavà està adherit a la Central de Serveis Tècnics de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona i participa en diferents programes de suport. Enguany, l’Arxiu Municipal de Gavà s’ha beneficiat del Programa de Tractament Arxivístic, entre altres actuacions. Durant tres mesos, Joan Montblanc, llicenciat en Història Moderna i Contemporània, serà l’encarregat de classificar, ordenar i catalogar el fons de Pere Marrugat.

La passada primavera el Museu de Gavà va acollir l’exposició “Pere Marrugat. L’esperit del reportatge”, documentada per l’Arxiu Municipal de Gavà, que plantejava una mirada retrospectiva a l’obra d’aquest fotògraf gavanenc. Arran d’aquest primer contacte amb les fotografies de Pere Marrugat, se’n va plantejar la cessió a l’Arxiu Municipal. El pas previ a la formalització de la cessió és la catalogació, que ara, amb el suport de la Diputació de Barcelona, aviat serà una realitat. 







 
PERE ALCARAZ COMPARTEIX ELS SEUS RECORDS DE LA GUERRA CIVIL. Juny 2012. 
 
Pere Alcaraz tenia set anys quan va esclatar la Guerra Civil.  Entre els records que conserva més clars d’aquest període hi ha la construcció del refugi antiaeri de la rambla de Salvador Lluch. Ell pot explicar de primera mà què passava dins de la fàbrica Roca, reconvertida en indústria de guerra, perquè el seu pare i el seu germà hi treballaven. Va veure com els obrers construïen el refugi a pic i pala i s’hi va protegir moltes vegades.

Pere Alcaraz va compartir tots aquests records i molts altres al llarg d’una xerrada-col·loqui el passat dijous dia 21. L’activitat va ser organitzada pel Servei Local de Català i l'Arxiu Municipal, en el marc de la programació del Voluntariat per la Llengua. 

"Quan sonava la sirena, tothom que era a prop del refugi hi corria. Hi estàvem mentre durava el bombardeig, potser mitja hora o una hora. Els avions bombardejaven Gavà i després Barcelona. Si la sirena sonava a la una era el senyal per dinar, però si sonava a les deu o a les onze del matí, era un bombardeig i tothom a córrer..."

http://www.gavatv.cat/gtv/capitol/xerrada-refugi-antiaeri





 
CATALOGACIÓ DEL FONS DE LA CREU ROJA DE GAVÀ. Juny 2012
El 24 de juny de 1859 l’empresari suís, Henry Dunant, era a la ciutat de Solferino en viatge de negocis quan va ser testimoni de la batalla de Solferino. Dunant va quedar commocionat per la inexistència d’uns serveis mèdics i d’infermeria organitzats que poguessin atendre els ferits i oferir cures bàsiques. Deixant de banda el motiu del seu viatge, va organitzar l’assistència sanitària i va motivar la població local a ajudar sense fer discriminació de bàndols. Arran d’aquesta experiència, i amb l’ajut del govern suís, es va crear el Comitè Internacional de la Creu Roja.

La Creu Roja de Gavà es va fundar l’any 1919. Atès el caràcter humanitari i benèfic de la institució, va jugar un paper destacat durant la Guerra Civil, moment en què va comptar amb la col·laboració de nombrosos voluntaris i professionals sanitaris. Acabada la guerra, va seguir amb les seves activitats i va establir la seu al carrer de Sarrià, primer, i a la torre de l’American Lake, després. Per finançar-se, la institució disposava de les quotes dels socis i, en dates assenyalades, diversos voluntaris sol·licitaven als ciutadans que fessin aportacions econòmiques, era el popular Dia de la Bandereta. A partir dels anys setanta, la Creu Roja es va militaritzar amb la incorporació de joves que feien el servei militar obligatori a la Creu Roja com a voluntaris per assegurar-se la permanència a la seva població d’origen.

Fa un temps, els escoltes de l’Agrupació Escolta El Roc del Migdia estaven fent neteja del seu local de la parròquia i van descobrir diversos arxivadors amb documentació de la Creu Roja. Amb gran encert, van decidir no destruir-la i portar-la a l’Arxiu Municipal on ha estat classificada, ordenada i catalogada. Els fons està integrat per correspondència i fitxes de voluntaris des de 1971 a 1985.  




MANEL CIVIT FA DONACIÓ DE DUES FOTOGRAFIES A L’ARXIU. Maig 2012 



Es tracta de dues interessants fotografies familiars fetes a Bruguers a principis del segle XX. Tant l’ermita de Bruguers com el castell d’Eramprunyà eren destins obligats per als primers excursionistes catalans. 

La proximitat amb Barcelona i l’atractiu d’una ermita romànica i la d’un castell mig enrunat feien que, com també passa avui, fos un indret molt freqüentat. Efectivament, encara que no ho sembli, la masia que veiem en primer terme és can Ramoneda abans de ser reformada i molt abans de convertir-se en restaurant.








 



 

EL BLOC DE L'ARXIU MUNICIPAL RECOMANAT A LA WEB DE PATRIMONI DE LA GENERALITAT. Març 2012











EL ZEQUI ROIG FA PRÀCTIQUES AMB NOSALTRES. Març 2012  
La signatura d’un conveni entre l’Ajuntament de Gavà i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha permès establir els termes de col·laboració entre les dues institucions per al desenvolupament del Projecte Jove Avança. 

L’objectiu principal d’aquest projecte és donar suport a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO que precisa actuacions individualitzades i adaptacions substancials del currículum per integrar-se a l’escola, a la societat i al món laboral. El Col·legi Immaculada i els instituts Bruguers i El Calamot estan duent a terme programes específics per facilitar-los la integració escolar, social i laboral mitjançant l’organització d’activitats formatives en instal·lacions externes al centre. 

Aquestes activitats tenen com a finalitat que l’aplicació pràctica dels coneixements adquirits pugui ser un element motivador i també que l’apropament a la relació adulta que s’estableix entre agents laborals pugui ser un element potenciador de comportaments madurs que els permetin l’assoliment dels objectius generals de l’educació secundària obligatòria. En aquest sentit, el Zequi Roig, amb l’assessorament del seu tutor, el Toni Cebrià, i dels tècnics del Centre d’Història, està efectuant una important tasca de digitalització del fons fotogràfic de Pere Marrugat. La feina que fa servirà tant per disposar de còpies de seguretat de les imatges com per il·lustrar l’exposició sobre l’obra de Pere Marrugat que el Centre d’Història està preparant. 



 
LA CASA DE VALÈNCIA CONVIDA L'ARXIU MUNICIPAL A EXPLICAR ELS ORÍGENS DE LA COMUNITAT VALENCIANA A  GAVÀ. Febrer 2012


El passat dissabte dia 25, la sala d’actes del Casal Municipal American Lake va acollir els actes de presentació de les festes de Sant Josep d’enguany. L’acte va servir per commemorar els trenta anys de la creació de l’actual Casa de València i rememorar l’arribada dels primers valencians a Gavà a finals dels segle XIX.

La responsable de l'Arxiu Municipal de Gavà, Assumpció Gabernet, va ser l’encarregada d’explicar les causes que van moure els habitants del Camp de Túria a deixar les seves cases per instal·lar-se a Gavà. També va recordar com van anar integrant-se en la societat gavanenca i com l’any 1930 es van organitzar i van constituir la primera Casa de València de Gavà. Després, va fer un repàs de les activitats promogudes durant els anys de funcionament d’aquesta entitat, que es va dissoldre l’any 1939 un cop acabada la Guerra Civil.

En el transcurs de l’acte es va visionar de nou el documental realitzat fa cinc anys per Josep Blay per commemorar el 25è aniversari de l’entitat i es va proclamar la jove Míriam López com a fallera major. La vetllada va finalitzar amb l’actuació de la Coral La Igualtat. 
  


L'ARXIU MUNICIPAL POSA EN MARXA EL BLOC DE LA NEVADA. Gener 2012  


 
L’últim trimestre de 1962 va ser excepcional des del punt de vista meteorològic a causa dels terribles aiguats del mes de  novembre i de la copiosa nevada del dia de Nadal. La nostra pretensió és recordar aquests fets en el seu context i fer una crònica del Gavà d’inicis de la dècada dels seixanta. 

Sabem que entre 1950 i 1962 Gavà va triplicar la població. La dècada dels seixanta havia començat a tot Catalunya amb una activació de l’economia: augment de l’oferta de treball, dels salaris, de la capacitat adquisitiva… Poblacions com la nostra, amb una oferta industrial important, van ser un pol d’atracció per a moltes famílies. L’augment de la població va provocar noves necessitats i molts canvis econòmics i urbanístics, però també socials, culturals, esportius…  

En definitiva, volem saber com era Gavà i com vivien els gavanencs. El nostre objectiu és fer un projecte col·lectiu del qual tots i totes en formeu part aportant imatges, records, documents, objectes ... La proposta finalitzarà l’últim trimestre de 2012 amb una exposició al Museu de Gavà. El bloc que avui posem en marxa servirà de punt de partida, i al llarg de tot l’any anirem recordant com era el Gavà d’inicis dels seixanta. Tots sou convidats a participar-hi!

Podeu contactar a través de l’adreça: www.nevada1962.blogspot.com



L'ARXIU MUNICIPAL DE GAVÀ RESTAURA EL LLIBRE D’ACTES I LES ORDENANCES DEL MONTEPÍO SANT ISIDRE. Gener 2012

Un “montepío” o mont de pietat és un dipòsit de diners per a socors mutus format per membres d’un cos o societat. El Montepío Sant Isidre de Gavà va ser fundat l’any 1884 al voltant dels militants del Partit Federal. L’any 1936 es va integrar al Montepío Sant Nicasi i va desaparèixer un cop acabada la Guerra Civil.

Les ordenances del Montepío Sant Isidre estan recollides en un quadern editat l’any 1884, el mateix de la seva fundació. El document estava molt malmès i presentava estrips i taques degudes a l’ús, a la humitat i a l’acció dels corcs. La intervenció ha consistit en la desinfecció, la neteja, la consolidació, l’aplanat i el cosit. Pel que fa al llibre d’actes, datat entre 1884 i 1939, s’ha desmuntat, netejat, consolidat i cosit de nou.


Les dues actuacions, que permetran conservar amb garanties els dos documents, han estat efectuades per la restauradora Alba Clavell i cofinançades per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona en el marc del programa de restauració de documents que ofereix als integrants de la Xarxa d’Arxius Municipals. Els dos documents van ser donats pel senyor Eugeni Guinot al Museu de Gavà l’any 1982.

http://www.gavatv.cat/gtv/capitol/restauracio-llibre-montepio#
  



DONACIÓ DE L'ESTENDARD DE L'ATENEU POPULAR. Desembre 2011
  

L’Ateneu Popular de Gavà era una associació fundada el 1910 que aplegava els gavanencs seguidors dels idearis de la Lliga Regionalista. La primera seu de l’entitat fou el Cafè de la plaça i després es traslladà a la Rambla on es va instal·lar la primera escola de l’Ateneu, a la qual assistien els fills dels socis de l’entitat. L’Ateneu disposava d’un estendard que s’utilitzava en ocasions especials. És tracta d’una ensenya datada l’any 1913, obra de Pepita Brunet, que combina la pintura i el brodat sobre una base tèxtil. 

Es tenia coneixement que l’Ateneu havia disposat d’un estendard a partir de dues fonts: una fotografia datada el 1915 en què apareix un grup de nens a la Rambla de Gavà portant l’estendard, i un document que n’atribueix l’autoria a la senyora Pepita Brunet. No es disposava de cap indici que aquesta peça s’hagués conservat i es donava per perduda. Es donava per perduda fins que el senyor Jaume Conejero, amb motiu de la inauguració de l’exposició “L’educació a Gavà”, es va adreçar al Centre d’Història amb l’estendard, que conservava a casa seva, i el va cedir en préstec per il·lustrar l’exposició. 

Ara, el senyor Conejero ha fet un pas més donant al Centre d’Història l’estendard de l’Ateneu, donació que ahir a la tarda es va ratificar amb la signatura d’un conveni. Es tracta d’un element molt peculiar que per les seves característiques suposa una important incorporació al fons.
 



PRESENTACIÓ DEL PROJECTE “1962. L’ANY DE LA NEVADA”. Desembre, 2011


El proper dijous 15 de desembre a les 19:30 hores, la sala d’actes del Centre d’Història serà escenari de la presentació del projecte “1962. L’any de la nevada”. La finalitat d'aquest acte és donar el tret de sortida a una iniciativa que es desenvoluparà al llarg del 2012 i que té com a objectiu recordar com era el Gavà de 1962. La nostra pretensió és convidar- vos a tots i a totes a participar fent memòria i compartint les imatges, els objectes, els records... que conserveu d’inicis de la dècada dels seixanta.

Els darrers mesos de l’any 1962 van ser excepcionals des del punt de vista meteorològic. El dia 7 de novembre es va produir un terrible aiguat que va causar danys gravíssims, sobretot a zones del Baix Llobregat i del Vallès. A Gavà, les fortes pluges van inundar els camps de les Sorres i van deixar sense sostre una bona quantitat de persones que, arribades d’altres llocs per buscar feina, s’havien instal·lat a les coves de l’antic camí de la Sentiu, a l’alçada del torrent del Calamot.

Un mes i mig després, el dia de Nadal, moltes poblacions de la costa barcelonina es van veure sorpreses per una forta nevada originada per l’entrada d’una massa d’aire d’origen siberià. El dia de Sant Esteve el sol lluïa resplendent, però els carrers acumulaven més de mig metre de neu. A Gavà, tothom que tenia una càmera fotogràfica va sortir al carrer per fixar el record d’un paisatge més propi de l’alta muntanya. Al dia següent, amb el retorn a la feina i a les activitats quotidianes, els problemes per circular i les seves conseqüències es van fer evidents. Poc a poc la neu es va anar fonent, però en la memòria col·lectiva sempre es recordarà l’any 1962 com “l’any de la nevada”.
A Gavà, com a moltes poblacions catalanes, l’inici de la dècada dels seixanta va marcar una nova època: s’activa l’economia, augmenten les rendes salarials i la capacitat adquisitiva i es produeix una arribada massiva d’immigrants procedents de tots els punts de la geografia de l’Estat. El poble creix, s’asfalten els carrers, creix la xarxa de clavegueram... Paral·lelament, al temps que es mantenen antigues tradicions com el Corpus, els Tres Tombs o l’Aplec de Bruguers, es reactiva la vida associativa i cultural. Es reprenen els concursos d’espàrrecs, es recupera l’Aplec de Sant Miquel i la Tornaboda, comencen a funcionar les diferents seccions de Can Sellarés, actuen els Xiquets de Gavà i el grup d’harmòniques Els Rítmics, Montserrat Campmany es proclama Pubilla de Catalunya... i moltes coses més que, entre tots, ens hem proposat recuperar.
video






 
L’AGRUPACIÓ FOTOGRÀFICA GAVÀ GUANYA EL PREMI ANTONI SERRA I FITER D’ARTS VISUALS 2011. Novembre 2011



El passat divendres 25 de novembre va tenir lloc a Martorell l’acte de lliurament dels Premis de Reconeixement Cultural 2011, que organitza el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Aquests premis tenen per objectiu donar reconeixement a la dedicació i al treball de persones, col·lectius i entitats del Baix Llobregat que hagin tingut repercussió pública sobre la comarca. En l’acte de lliurament es distingeix tothom que hagi destacat en alguns dels dotze àmbits comarcals que integren el cartell dels premis.
En la present edició, l’Agrupació Fotogràfica Gavà ha estat la guanyadora del Premi Antoni Serra i Fiter d’Arts Visuals. Els altres dos finalistes de la categoria han estat Jaume Muxart i Domènech, de Martorell, i Secundí Roca Roca, de Viladecans. Tot i els reconeguts mèrits d’ambdós artistes, el jurat ha valorat la trajectòria i l’arrelament de l’entitat gavanenca coincidint amb el seu seixanta aniversari.

L’Agrupació Fotogràfica Gavà col·labora habitualment amb el Centre d’Història i el Museu de Gavà. Cal destacar la seva participació en la primera classificació de l’arxiu fotogràfic municipal. Així mateix, tant l’entitat com alguns dels seus membres han fet cessió del seu fons fotogràfic i documental a l’Arxiu Municipal de Gavà. En aquest sentit cal destacar les donacions dels fotògrafs Francesc Català i Joan Mitjans per la qualitat i l’interès documental. 

Actualment, estem treballant plegats en una exposició fotogràfica retrospectiva de Pere Marrugat, membre actiu de l’Agrupació i excel·lent fotògraf, que ha estat distingit internacionalment amb nombrosos premis.
video




 
L’ESTHER I LA JORDINA FAN PRÀCTIQUES AMB NOSALTRES EN EL MARC DEL PROJECTE JOVE AVANÇA. Novembre 2011

La signatura d’un conveni entre l’Ajuntament de Gavà i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha permès establir els termes de col·laboració entre les dues institucions per al desenvolupament del Projecte Jove Avança. L’objectiu principal d’aquest projecte és donar suport als alumnes de 3r i 4t d’ESO que precisen actuacions individualitzades i adaptacions substancials del currículum per a la seva integració escolar, social i laboral.
El Col·legi Immaculada i els instituts Bruguers i El Calamot estan duent a terme programes específics per tal de facilitar-los la integració escolar, social i laboral mitjançant l’organització d’activitats formatives en instal·lacions externes al centre. Aquestes activitats tenen com a finalitat que l’aplicació pràctica dels coneixements adquirits puguin ser un element motivador i també que l’apropament a la relació adulta que s’estableix entre agents laborals pugui ser un element potenciador de comportaments madurs que els permetin l’assoliment dels objectius generals de l’educació secundària obligatòria.

En aquest sentit, l’Esther González i la Jordina Amorós, del Col·legi Immaculada, amb l’assessorament del seu tutor, el Toni Cebrià, i dels tècnics del Centre d’Història, estan efectuant una important tasca de documentació a la biblioteca del Centre. Utilitzant un programa de gestió, l’Esther està introduint les dades de la biblioteca personal de Josep Soler Vidal. Per la seva banda, la Jordina ha dissenyat una fitxa en Access que permet introduir els índex de l’hemeroteca. Totes dues tasques, un cop finalitzades, permetran recuperar la informació de manera ràpida i eficaç, cosa que facilitarà la recerca als usuaris.

video




INICI DE L'ACTIVITAT DIDÀCTICA "ITINERARI URBÀ PER GAVÀ.LA MEVA CIUTAT" PER AL CURS 2011-2012. Octubre 2011


La visita de l’alumnat de 6è de primària de l’escola Salvador Lluch de Gavà ha servit per reiniciar l’activitat didàctica “Itinerari urbà per Gavà. La meva ciutat”, que aquest curs inclou diverses novetats. 
L’activitat manté la durada de dues hores, una dedicada a treballar els processos històrics que ha protagonitzat la ciutat a través de la documentació que es conserva a l’arxiu, i l’altra, un itinerari guiat que pretén reconèixer aquests processos al Gavà actual i identificar els elements més significatius del patrimoni arquitectònic i cultural de la ciutat. 

Amb la finalitat de poder valorar si l’alumnat ha assimilat els coneixements explicats en el transcurs de l’activitat, el professorat disposarà d’un dossier per, si així ho desitja, treballar-lo posteriorment a l’aula. El dossier pretén repassar els continguts treballats al taller dut a terme al Centre d’Història i, a través de diversos jocs, incitar als nens i a les nenes a reflexionar sobre la importància de conèixer el passat per poder interpretar el present. El professorat també rebrà un qüestionari perquè exposi la seva opinió sobre l’activitat, així com les propostes de millora que cregui adients. 



L'ARXIU MUNICIPAL RESTAURA  PART DE LES ACTES DEL PLE MUNICIPAL DEL SEGLE XIX. Octubre 2011
 

Les actes de les sessions del Ple de la corporació municipal són una excel·lent font d’informació sobre els fets significatius relacionats amb la ciutat. També serveixen per saber de quina manera la ciutat viu, planteja i dóna resposta a múltiples situacions a través dels seus representants.


Les actes del Ple de l’Ajuntament de Gavà es conserven des de l’any 1850 i són una de les sèries documentals més consultades del fons. Resulten útils als investigadors, però també a la mateixa Administració, que les utilitza per comprovar antecedents. Fa uns anys, la conveniència de disposar d’una còpia de seguretat d’aquesta documentació i, al mateix temps, la voluntat de fer més accessible la informació als usuaris van fer possible digitalitzar-la i indexar-la. 

La restauració s’ha dut a terme en vàries fases, i ha consistit en la neteja, desacidificació i consolidació del suport. Ha anat a càrrec de Teresa Marquès, especialista en tractament del paper, en el marc del programa de restauració de documents que ofereix la Diputació de Barcelona. 

 Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà



L'ARXIU MUNICIPAL INGRESSA UNA FOTOGRAFIA DE BRUGUERS DE L'ANY 1890. Octubre 2011

L'Arxiu Municipal ingressa una placa fotogràfica negativa de vidre datada el 1890. Es tracta d’una fotografia d’autor desconegut en què apareix un grup de dones i joves davant de l’ermita de Bruguers. Desconeixem, també, el motiu de la visita, tot i que veient els cistells i farcells que porten, semblen disposats a passar-hi el dia. Ja en aquell moment, tant l’ermita de Bruguers com el castell d’Eramprunyà eren uns dels indrets més visitats pels excursionistes del nostre país.

Es tracta d’una important incorporació atès que, ara per ara, és la imatge més antiga que custodia l’arxiu. El fons d’imatges aplega una important col·lecció fotogràfica de temàtica molt diversa que permet il·lustrar una gran diversitat d’aspectes de la història de la nostra ciutat. Els carrers, les festes, les escoles, la fàbrica, el camp, les celebracions familiars... serveixen de testimoni del pas del temps.

El ventall cronològic del fons d’imatges abasta des de finals del segle XIX fins a l’actualitat, i el seu origen és divers. Una part ha estat produïda pel mateix Ajuntament i una altra, força important, prové de les donacions i cessions de particulars. Els formats també son diversos: plaques de vidre, negatius, diapositives, pel·lícules, CD, DVD. Actualment, un elevant tant per cent està en format digital, tant per preservar-ne els originals com per disposar d’una còpia de seguretat. 



TRACTAMENT DEL FONS JOSEP SOLER VIDAL. Setembre 2011
 
És àmpliament coneguda la figura del fill adoptiu gavanenc Josep Soler Vidal (1908-1999). La seva vessant d’home compromès des de ben jove en la defensa activa de les classes populars i del seu país –defensa que el portaria a l’exili durant més de vint-i-cinc anys–, i la d’historiador i home de cultura el fan una peça indispensable per a la història de Gavà –així com també de Catalunya– al segle XX.
El tractament del seu fons personal s’ha dut a terme gràcies a la beca convocada pel Centre d’Història. El projecte ha permès ordenar, classificar i catalogar la seva documentació de treball, consistent sobretot en les notes i publicacions com a historiador relacionades amb la participació catalana en la conquesta d’Amèrica, la història de Catalunya i la història de Gavà. 

Així mateix, s’ha tractat la documentació relacionada amb la seva militància i interès per la política (tant nacional com local), la relacionada amb les seves activitats i aficions culturals (col·laboracions amb la premsa, participació en el Museu de Gavà, reculls de diaris...), alguns escrits sobre la seva projecció pública (homenatges, discursos, entrevistes...), i una petita hemeroteca. Per bé que la documentació personal és escassa, la biblioteca, amb més de dos mil exemplars, és la part més singular del fons.Un cop acabat el projecte, s’ha aconseguit no només un valuós testimoni que contribueix a enriquir i perfilar la informació sobre qui fou Josep Soler Vidal, sinó que també s’ha obtingut el retrat d’una vida estretament lligada a la història recent del nostre país. El projecte ha estat, doncs, una aportació més en el seu merescut reconeixement.
 
Maria Castellet Rovira



 PRIMER ANIVERSARI DEL BLOC DEL CENTRE D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT. Setembre 2011

Avui fa un any que va començar a funcionar el nostre bloc. Ens vam estrenar amb molta il·lusió, però també amb el dubte de si seriem capaços de fer-nos un lloc en aquest oceà d’informació en què s’ha convertit la Xarxa.
Els objectius eren donar a conèixer la nostra feina, informar sobre la programació d’activitats i apropar els ciutadans al coneixement de la nostra història. Durant aquests dotze mesos hem intentat oferir una gran varietat de continguts, molts d’ells basats en les aportacions dels mateixos ciutadans. 

Poc a poc ens vàrem anar fent un lloc i, tan sols uns mesos després d’haver iniciat la nostra aposta, l’estadística de públic ja desvetllava uns resultats més que notables que ens animen a continuar durant molts anys més.

A tots i a totes els que heu col·laborat d’alguna manera a fer possible aquest bloc, moltes gràcies!




EL SETMANARI  PRESÈNCIA PUBLICA UN REPORTATGE SOBRE EL DOCTOR FABRÉS. Setembre 2011
  

El setmanari Presència va publicar el passat mes d’agost un reportatge sobre la figura del doctor Bartomeu Fabrés Anglada, que va ser metge i polític a Gavà durant la Segona República.

El proper 11 de setembre es compliran 75 anys de la mort del doctor Fabrés en mans de milicians de la FAI. Bartomeu Fabrés, nascut a Mataró l’any 1902, es va instal·lar a Gavà el 1926. A més d’exercir-hi com a metge, es va implicar en la vida política del municipi i va arribar a ser-ne alcalde. Poc després de l’inici de la Guerra Civil, els anarquistes van ocupar l’Ajuntament i Fabrés, que es va negar a actuar com a titella, va deixar el càrrec d’alcalde. L’11 de setembre, uns milicians el van anar a buscar a casa seva amb l’excusa que havia d’atendre uns accidentats. El seu cos va aparèixer el dia següent a les costes de Garraf.

Atès el seu caràcter demòcrata, d’esquerres i catalanista, la seva figura va ser ignorada pel bàndol vencedor. La història del doctor Fabrés va ser recuperada l’any 1982 per Ricard Cervera i Concepció Violan en el llibre Vida i mort del doctor Fabrés, reeditat per l’editorial Efadós l’any 2003 amb motiu del centenari del seu naixement. El reportatge, que ara ha publicat el setmanari Presència, contribueix a recordar la seva personalitat i ha estat il·lustrat amb imatges procedents de l’Arxiu Municipal de Gavà. 



NOVETAT BIBLIOGRÀFICA. EDICIÓ DEL LLIBRE DE LA BARONIA D'ERAMPRUNYÀ. Juny 2011



Manuscrit de gran valor històric, tant per conèixer la història del castell dEramprunyà i el seu territori, que sestenia des del Llobregat fins al Garraf, com per aportar noves notícies sobre una de les famílies més influents de la baixa edat mitjana catalana, els Marc.

El llibre sinicia amb el testament de Pere Marc, lo Prohom, de 1338. La confecció del volum va ser ordenada pel seu fill, Jaume Marc, amb la intenció de recollir-hi els documents demostratius dels drets que tenia sobre la baronia dEramprunyà. El manuscrit va ser continuat pels seus descendents, que hi anotaren tot el referent a la gestió del patrimoni, a més dels capbreus de les rendes que percebien del territori del castell. Va ser un llibre viu fins a finals del segle XIX i va ser estudiat per historiadors com Eduardo de Hinojosa o Francesc de Bofarull i Josep Soler Vidal.

Tant el Llibre de la Baronia d’Eramprunyà com els documents que l’acompanyaven van passar a mans del banquer barceloní Manel Girona Agrafel, l’any 1897, quan va adquirir la propietat de la Baronia. Un descendent seu, Ignacio de Puig Girona, actual propietari de l’original, ha estat l’impulsor i divulgador d'aquesta edició que ha anat a cura d’Elena Cantarell, Mireia Comas i Carme Muntaner, i ha estat publicada per Pagès editors.




SETMANA INTERNACIONAL DELS ARXIUS. 6.6.2011



L'Arxiu Municipal de Gavà va entrar en servei l’any 1998 i és el responsable de recollir, organitzar i conservar tota la documentació que genera l'Ajuntament, els seus patronats i empreses municipals. També és obert a les empreses, associacions, entitats, particulars o comerços que vulguin dipositar o donar els seus fons documentals.

La seva funció és doble. D’una banda, és un instrument eficaç en l’organització del present, atès que serveix l’Administració per facilitar qualsevol antecedent a l'hora de tramitar els afers administratius, donar les pautes per organitzar la documentació des del mateix moment de la seva creació a les oficines municipals i realitzar els instruments de descripció necessaris (inventaris i catàlegs) per tal de poder localitzar i oferir als ciutadans la documentació que sol·licitin. D’altra banda, és dipositari de la memòria col·lectiva dels seus ciutadans i reflecteix les transformacions i els canvis viscuts al llarg del temps.

Des de l’any 2005, l’Arxiu Municipal compta amb un altre equipament, el Centre d’Història de la Ciutat, que és l’encarregat de donar a conèixer els fons de l’Arxiu, impulsant la recerca i la difusió de la nostra Història. 
  



L'ARXIU MUNICIPAL COL·LABORA AMB EL PLA DE BARRIS EN LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA DEL BARRI DE CAN TRIESMaig 2011



L’any 1960, Gavà tenia 15.725 habitants, xifra que va augmentar fins assolir els 24.213 l’any 1970. La proximitat amb Barcelona i l’elevada oferta de sòl industrial i urbà van convertir la nostra població en una vàlvula d’escapament idònia per a la gran ciutat. També l’expansió de la construcció i de la metal·lúrgia van estimular l’arribada d’immigrants. És el moment en què comencen a prendre forma nous barris aïllats de la trama urbana com la Sentiu, Ca n’Espinós i Can Tries.

Aquest és el procés que ens hem proposat reconstruir a través dels seus protagonistes. Volem que ens expliquin la seva història, on van néixer, com era la vida al seu lloc d’origen, per què van decidir marxar, per què es van instal·lar a Can Tries, com era el barri quan hi van arribar, com van buscar habitatge, on treballaven, com era la vida quotidiana... També ens interessa que reforcin el seu testimoni amb els records tangibles: les fotografies, el bitllet de tren que els va portar fins aquí, la maleta... tot serveix per fer memòria.

D’aquesta manera pretenem vincular els records d’aquests homes i d’aquestes dones amb les transformacions de Can Tries i de Gavà. Es tracta que, a partir dels testimonis individuals, sorgeixi un relat coral que posi de manifest com la transformació del barri i de la ciutat està íntimament lligada a la vida d’aquestes persones. 




L'ARXIU MUNICIPAL INICIA AVUI L’ACTIVITAT  PEDAGÒGIGA “ITINERARI URBÀ PER GAVÀ. LA MEVA CIUTAT”. 11 d'abril de 2011



Amb la visita dels alumnes del col·legi Sagrada Família de Gavà, s'ha iniciat avui l'activitat “Itinerari urbà per Gavà. La meva ciutat”, adreçada als escolars que estan cursant 6è d’educació primària.

L’arribada del ferrocarril l’any 1881 és el punt de partida d’un viatge en el temps que els porta a conèixer l’evolució del poble fins a convertir-se en la ciutat actual. L’eix temàtic és l’economia, en què destaca la industrialització com a motor de canvi. L’activitat consta de dues parts: un taller on els mateixos escolars esdevenen investigadors i, a través de la documentació conservada a l’arxiu, analitzen els canvis econòmics, socials i urbanístics que ha viscut la ciutat, i la segona, que consisteix en un recorregut guiat pels principals edificis i carrers del nucli antic amb la finalitat d’aprofundir en el coneixement de l’entorn més proper.

L’objectiu és conèixer els elements més significatius del patrimoni arquitectònic i cultural de Gavà, entendre els processos històrics que ha protagonitzat la ciutat i despertar la curiositat per l’entorn urbà i la nostra història.




L'ARXIU MUNICIPALI EL MUSEU DE GAVÀ A LES JORNADES DE PATRIMONI DEL BAIX LLOBREGAT. Abril  2011


El divendres 1 d’abril, l'Arxiu Municipal i el Museu de Gavà van presentar la comunicació “El refugi antiaeri de la Rambla de Gavà. Descobrir la nostra història a través del patrimoni” a les VI Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat que es van celebrar al Prat de Llobregat.

L’adequació del refugi antiaeri ubicat a la rambla de Salvador Lluch s’emmarca en el context de la recuperació del patrimoni històric i arquitectònic de la ciutat, que preveu el projecte “Recorregut per la memòria històrica i democràtica de Gavà”. El projecte obre la possibilitat d’estructurar propostes temàtiques i d’actuació en l’entorn urbà en un context cronològic ampli —des de la II República fins a la recuperació de la democràcia— i vincular-lo al programa del Memorial Democràtic impulsat per la Generalitat de Catalunya.

Aquest projecte estarà dirigit per l’Institut Municipal de Patrimoni Cultural i Natural i el producte resultant s’incorporarà a l’oferta cultural de la institució. A més del pes del valor patrimonial i històric, el Refugi de la Rambla ha d’esdevenir un referent ciutadà que s’impliqui en l’activitat cultural de la ciutat, un recurs per als escolars i un equipament patrimonial de primer ordre. 

 



ACTE DE RECONEIXEMENT ALS COL·LABORADORS DEL CENTRE D’HISTÒRIA. Març 2011
 
El dia 28 de març la sala de plens de l’Ajuntament de Gavà va ser escenari d’un acte de reconeixement i agraïment a les persones i entitats que, des de la seva inauguració al desembre del 2005, han col·laborat de diverses maneres amb el Centre d’Història de la Ciutat.

Al llarg d’aquests anys, el Centre d’Història de la Ciutat ha recollit records, imatges i documents de la història més recent de la nostra ciutat. Ha organitzat exposicions, conferències i visites, ha editat llibres i ha promogut la recerca de la nostra història. Però aquesta tasca no hagués estat possible sense la col·laboració desinteressada de centenars de ciutadans i ciutadanes que han format part d’un projecte col·lectiu.

L’acte va ser presidit per l’alcalde de la ciutat, Joaquim Balsera, i va comptar amb la presència del senyor Josep Ramoneda, escriptor i director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, que va impartir la conferència “El futur de la memòria”.




 RESULTAT DE LA CONVOCATÒRIA DE LA BECA JOSEP SOLER VIDAL. Març 2011

El passat mes de desembre, el Centre d’Història de la Ciutat de Gavà va convocar la beca Josep Soler Vidal. La finalitat d’aquesta beca és el perfeccionament docent i la preparació professional de la persona beneficiària en el camp de l’arxivística i la gestió documental, mitjançant la realització de tasques d’ordenació, classificació i inventari dels fons documentals de l’Arxiu Municipal de Gavà. En aquesta ocasió la beca es dedicarà a la catalogació del fons documental d'en Josep Soler Vidal.

En tancar el període de lliurament s’havien presentat 17 candidatures. Un cop reunida la comissió avaluadora, i valorats els mèrits dels candidats, van obtenir la puntuació mínima necessària per superar la primera fase 4 candidats, als quals es va convocar a una entrevista personal. Efectuades les entrevistes, la comissió va proposar atorgar la beca Josep Soler Vidal a la Sra. 
Maria Castellet Rovira, llicenciada en Història i graduada superior en Arxivística i Gestió de Documents. 


 

L'ARXIU MUNICIPLA INCORPORA AL SEU FONS BIBLIOGRÀFIC UN LLIBRE DE 1937. Febrer 2011

El Centre d’Història ha incorporat al seu fons bibliogràfic el llibre Refugis. Defensa passiva antiaèria, editat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 1937. Es tracta d’una guia divulgativa elaborada pels Serveis Tècnics Municipals amb instruccions elementals per a la protecció contra els atacs aeris amb bombes explosives o incendiàries. En tan sols una cinquantena de pàgines aporta informacions interessants per als tècnics, pràctiques per als obrers de la construcció, i fàcilment entenedores per a la resta de ciutadans.
Entre totes les experiències que va haver de viure la rereguarda republicana, una de les més traumàtiques —per la mort, per la destrucció i per la por quotidiana que ocasionaren— van ser els bombardejos. A Gavà, la fàbrica Roca, utilitzada pels republicans per fondre-hi projectils, es va convertir en objectiu militar per a l’aviació franquista. El mes de març de 1938 es va produir el primer de cinc bombardejos, que van provocar setze morts. Seguint indicacions de la Junta de Defensa Passiva, es va procedir a construir refugis antiaeris —un total de cinc—, dels quals només s’ha conservat el de la Rambla.




 
L'ARXIU MUNICIPAL INCREMENTA EL SEU FONS AMB  DOCUMENTS DE LA MASIA DE CAN TRIES CEDIDES PER MAGDA RUBIO 
La Magda i el seu marit, el Fermí, l’any 1975 van llogar la masia de Can Tries a la seva propietària, la Leonor Forns. Durant dos anys van fer-hi obres per acondicionar-la i obrir-la al públic com a restaurant. Finalment, l’any 1977 van inaugurar el restaurant Can Feral, i ara en són els propietaris.

Mentrestant no han parat de treballar per adequar l’edifici i adaptar-lo a les noves necessitats. De l’edifici original, a la planta baixa es conserva la porta de fusta de l’entrada, les arcades del vestíbul, les bigues de fusta del menjador i dues llars de foc. Al pis de dalt hi havia un petit oratori amb una talla de fusta de sant Llorenç, una obra del segle XVI, que la Magda va fer restaurar. Al jardí es conserven tres columnes d’una ermita dedicada a sant Llorenç que es va cremar durant la Guerra del Francès.

La documentació cedida l’integren una col·lecció de fotografies de la masia de l’any 1977 i una escriptura de venda datada el 1910.




L'ARXIU MUNICIPAL CONVOCA LA  BECA JOSEP SOLER VIDAL. Desembre 2010


L’objecte de la convocatòria és la concessió d’una beca que té com a finalitat el perfeccionament docent i la preparació professional de la persona beneficiària en el camp de l’arxivística i la gestió documental, mitjançant la realització de tasques d’ordenació, classificació i inventari dels fons documentals de l’Arxiu Municipal de Gavà. En aquesta ocasió la beca es dedicarà a la catalogació del fons documental de Josep Soler Vidal.

Pot sol·licitar la beca qualsevol persona física que estigui en possessió d’una llicenciatura o diplomatura universitària relacionada amb l’àmbit de les Ciències Humanes i Socials, sempre que no hagin transcorregut més de set anys des de l’obtenció del títol. Es preveu una dedicació de 480 hores i s’acordarà amb el becari les hores de dedicació diària. 

El compromís és que la durada de la beca sigui d’entre tres i sis mesos. La dotació econòmica és de 3.000,00 € i el termini per a la presentació de sol·licituds és fins al 15 de febrer de 2011. 




EL CENTRE D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT. CINC ANYS COM A REFERENT DE LA HISTÒRIA LOCAL. Desembre 2010


El Centre d’Història es va inaugurar el dia 15 de desembre de l’any 2005. En aquests cinc anys l’equipament ha dut a terme una important tasca de recerca i difusió de la història local coordinant gran nombre de projectes que han vist la llum en forma d’exposicions, publicacions, xerrades, taules rodones o itineraris.
Tots aquests projectes no haurien estat possibles sense la participació desinteressada dels milers de ciutadans que han passat per les nostres instal·lacions. Molts d’ells ens han ajudat a incrementar el fons de l’arxiu amb documents extrets de les seves històries personals i han compartit amb nosaltres els seus records, col·laborant a ampliar una mica més el coneixement que tenim de la història de la nostra ciutat. A tots ells, felicitats i moltes gràcies!



L'ARXIU MUNICIPAL INCREMENTA EL SEU FONS D’IMATGES AMB FOTOGRAFIES DE LA DÈCADA DELS SEIXANTA  D'EUSEBIO GONZÁLEZ . Octubre 2010

 Eusebio González Muñoz va arribar a Gavà el dia de Tots Sants de l’any 1964 procedent de Villabuena del Puente, Zamora. Tenia 16 anys. Eren set germans, el pare havia mort i al poble no hi havia feina. Els primers a venir van ser els tres germans grans, que es van instal·lar en una pensió a l’Hospitalet de Llobregat. Després, aprofitant la promoció de pisos de la CYRSA al passeig Maragall de Gavà, es van comprar un habitatge. Va ser aleshores quan l’Eusebio es va traslladar a Gavà amb la seva mare, una de les seves germanes i el seu germà petit.

Recorda que quan era al seu poble havia de fer vuit quilòmetres en bicicleta per anar a treballar com a pagès. A Gavà primer es va col·locar com a manobre, després a diferents fàbriques i, finalment, a partir de 1969 va fer de camioner a l’empresa familiar “Hermanos González” dedicada a la construcció. Va anar a la "mili" quinze mesos i quan va tornar es va comprar el seu primer camió. Fa poc més d’un any que es va jubilar després de quaranta anys de treball.

Ha viscut sempre a la zona del passeig de Maragall i ha estat testimoni de l’evolució urbanística de la zona. Recorda el passeig quan no estava asfaltat, la riera de Les Parets i el solar de l’actual número 2 del passeig Maragall, on sempre aparcava el camió fins que es va construir l’actual bloc de pisos. Es va integrar ràpidament a la vida de Gavà i no es planteja tornar a Zamora, encara que conserva casa al poble i li agrada anar-hi a passar les vacances. Ha viscut aquí gairebé tota la seva vida. 



L'ARXIU MUNICIPAL DIGITALITZA EL PADRÓ MUNICIPAL D’HABITANTS DE L’ANY 1975. Octubre 2010

L'Arxiu Municipal compta amb un programa anual de digitalització de documents amb la finalitat de disposar de còpies de seguretat i de facilitar l'accés a la informació. Durant aquest any s'ha procedit a digitalitzar el padró municipal d'habitants de l'any 1975. El padró és un dels documents més sol·licitats dels arxius municipals, tant pels ciutadans en general com pels investigadors especialitzats en ciències humanes i socials.

El padró, com a sèrie documental, va néixer a mitjan segle XIX per la necessitat de l’administració pública de disposar de llistats de població amb finalitats diverses com cobrar impostos, sortejar les lleves o elaborar el cens electoral. Fins llavors, s’utilitzaven altres mitjans de control com els censos i els cadastres. No va ser fàcil acostumar la població a inscriure’s en el padró, malgrat que la legislació preveia sancions. De fet, el lent però progressiu increment dels empadronaments es pot relacionar amb la creació d’un altre instrument de control de la població: la cèdula personal, que no s’expedia sense el corresponent certificat d’empadronament i feia les funcions del DNI actual.

El padró aporta dades com el lloc de naixement, l’edat, el sexe, l’estat civil, el nivell d’instrucció o l’ocupació i permet elaborar estadístiques que poden servir de base a estudis històrics i socials. Cal tenir en compte, però, que les dades del padró són confidencials i accedir-hi està protegit per l’ordenament jurídic amb disposicions com la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. 




EL MUSEU I L'ARXIU MUNICIPAL PRESENTEN A L’HOSPITALET LA SEVA EXPERIÈNCIA EN RECULL DE MEMÒRIA ORAL. Octubre 2010

El passat 1 d’octubre es va celebrar a l’Hospitalet la XXIII Jornada de Museus Locals, organitzada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, que portava per títol “Memòria i conflicte. El recull de memòria oral”.

En els darrers anys s’ha produït un creixent interès per l’ús de les fonts orals a l’hora de dur a terme recerques de temàtica diversa amb l’objectiu de conèixer el passat i recuperar la memòria històrica. La jornada pretenia reflexionar sobre la recuperació, el tractament i la difusió d’aquest patrimoni, i plantejava la cooperació entre museus i arxius locals.

El Museu i el Centre d’Història van presentar la seva experiència en relació al recull de memòria oral i el mètode de treball basat en el treball conjunt, que va ser reconegut pels organitzadors de la Jornada i pels assistents com a model a seguir per la seva bona gestió i rigor científic. 




L'ARXIU MUNICIPAL RESTAURA UNA COL•LECCIÓ DE JOCS DE TAULA INFANTILS DEL ANYS VINT. Setembre 2010

El creixement de les ciutats ha comportat canvis importants en l'estil de vida dels seus habitants. Fins a la dècada dels setanta els nens no passaven tant de temps tancats a casa i per a ells jugar era una activitat exterior que implicava relació social. Si bé en determinades èpoques de l’any, com l’hivern, s’imposaven escenaris tancats, els jocs de taula es limitaven als tradicionals jocs de cartes o dòminos dels adults i no hi havia la necessitat de crear nous productes adaptats al públic infantil.

A finals dels anys cinquanta, la casa Geyper va llançar al mercat els mítics “Juegos Reunidos Geyper”, que es van popularitzar a la dècada dels setanta. Els jocs de taula per a infants anteriors a aquelles dates solien adreçar-se a una classe benestant, per tant minoritària. La col·lecció restaurada pel Centre d’Història va ser fabricada als anys vint i aquí radica la seva peculiaritat. Es tracta d’un bingo tradicional, del joc de “La gallina Ciega” i d’una “Lotería Multiplicadora” (un enginyós joc que combina l’habilitat per multiplicar amb l’elaboració d’un puzle). L’ingrés a l’Arxiu es va produir gràcies a la donació feta pel senyor Joan Solé Margarit, encara que la propietària era la seva esposa, Rosa Rigol.

Tots tres presentaven estrips i deteriorament fruit de l’ús i del pas del temps i han estat restaurats per Alba Clavell, especialista en tractament de paper, en el marc del programa de restauracions que convoca anualment la Diputació de Barcelona. Actualment aquests jocs s’exposen al vestíbul del Centre d’Història i documenten l’exposició “L’educació a Gavà. De la instrucció a l’educació”. 





L'ARXIU MUNICIPAL INCORPORA AL SEU FONS BIBLIOGRÀFIC UN LLIBRE DE  1922. Setembre 2010


El Centre d’Història de la Ciutat de Gavà ha incorporat al seu fons bibliogràfic l’obra Historia de Ntra. Sra. De Brugues, de mossèn Joan Baranera, que va ser vicari de Sant Pere de Gavà.

Aquesta publicació té la particularitat de ser la primera monografia editada sobre la història de la Mare de Déu de Bruguers. La primera edició va veure la llum a Sant Boi l’any 1921 i un any més tard es va reeditar, sense permís de l’autor, a Hostafrancs. Té un total de vint-i-una pàgines i cinc fotografies.

L’ermita de Bruguers, antigament anomenada de Santa Maria Magdalena del Sitjar, apareix documentada des del segle X. Una història mil·lenària que ha merescut al llarg dels segles l’interès de diferents autors. La publicació més antiga que parla de Bruguers és Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña, del pare Narcís Camós i datada el 1657, que recull informació de totes les ermites dels bisbats de Catalunya. L’any 1911, Francesc Bofarull a El castillo y la Baronia d’Eramprunyà inclou diferents notícies sobre Bruguers.

Caldrà esperar fins a l’any 1921 per veure publicada la primera monografia sobre el tema, que és l’obra de mossèn Baranera que, reeditada al 1922, s’incorpora al fons bibliogràfic del Centre d’Història. A aquest autor el van seguir altres com Mn. Isidre Puig, que el 1973 va editar Ermita de Ntra. Sra. de Brugués, o Jordi Font que va signar Mare de Déu de Brugués, el 1978. L’aportació més recent és Història del culte a la Mare de Déu de Bruguers, de Josep Campmany, editada l’any 2009.





UN PAS MÉS DEL PROJECTE DE RECONSTRUCCIÓ DE L’ARXIU DE LA BARONIA D’ERAMPRUNYÀ . Setembre 2010

L'Arxiu Municipal rep una còpia digitalitzada del fons del llinatge Foxà. La Subdirecció General d’Arxius de la Generalitat de Catalunya s’ha encarregat de la digitalització del fons patrimonial de la família Foxà conservat a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, que complementa el fons Baronia d’Eramprunyà (fons de la família Girona) que l’ANC ja té digitalitzat com a fons de complement.

el fons del llinatge Foxà aplega la documentació de diverses famílies entroncades i particularment dels Pérez Moreno i Garma, que van ser senyors de la baronia en els segles XVIII i XIX. Quan els Foxà, hereus dels anteriors, van vendre la seva meitat indivisa de la baronia a Manuel Girona i Agrafel el 1897, es van reservar els documents que han estat ara catalogats i digitalitzats. Es tracta d’un fons important per als estudiosos dels municipis que integraven l’antiga baronia, atès que s’hi conserven els pergamins medievals de la família Marc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada