divendres, 27 de novembre del 2020

ELS NOSTRES CARRERS I PLACES: LA PLAÇA DE LA BOGERIA

 

La plaça de la Bogeria a inicis dels anys setanta. AMG. Fons i autor: Francesc Català
 
 

Fins al 1850 Gavà no tenia un nucli urbà definit i estava format per sis petits ravals, petits barris aïllats entre si. Eren aquests:

• La Palla (plaça Major i carrer de la Mercè)

• Calders (plaça de la Bogeria i part del carrer de Sant Nicasi)

• Cal Fuentes (carrer de Sant Pere)

• Molins (carrer Raval de Molins, amb sis cases a mitjan segle XIX)

• Rectoria (14 cases el 1855)

• Raval del Todo (plaça de Balmes)

Cada raval funcionava com un barri independent i disposava de forn, pou i safareig, que eren equipaments comunitaris. Les usuàries exclusives d’aquests equipaments eren les dones de la vila que eren les encarregades d’anar a buscar aigua, coure el pa i rentar la roba. Això transformava aquests espais en centres privilegiats de relació femenina. D’aquesta realitat en sorgí una expressió popular —“fer safareig”— com a sinònim de xafardejar. Mostra també el mal concepte que es tenia de les dones i que a Gavà va fer-se patent, primer popularment i després oficialment, en la toponímia: una de les places on hi havia un d’aquests safareigs va ser batejada com a “plaça de la Bogeria” en al·lusió al xivarri que s’identificava amb les rentadores.

Des de la segona meitat del segle XIX, Gavà va experimentar un augment demogràfic important. Els espais existents entre els diferents ravals es van anar reomplint i la morfologia urbana va anar canviant. A finals del segle XIX, els forns, pous i safareigs dels diferents ravals van deixant de tenir sentit i van desapareixent. El pou i el safareig del raval de Calders, on s’ubica la plaça de la Bogeria, van ser enderrocats l’any 1894, i el forn a inicis del segle XX.

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

dimecres, 18 de novembre del 2020

PROJECCIÓ DE LA GRAN PEL•LÍCULA HISTÒRICA “QUO VADIS?” L’ANY 1954 AL CINEMA CASINO DE GAVÀ

AMG. Col·lecció Jaume Mitjans. Any 1954

Tal dia com avui, fa 66 anys que es va projectar Quo Vadis? a Gavà. Un film històric, estatunidenc i projectat en tecnicolor. Va ser interpretat per actors de renom com Robert Taylor (“Caravana de dones”, “Ivanhoe”), Deborah Kerr (“El rei i jo”, “El presoner de Zenda”) i Peter Ustinov en el paper de Neró (“Espartaco”, “Sinuhé, l’egipci” i en diferents adaptacions cinematogràfiques de les novel·les d’Agatha Christie, amb el personatge d’Hèrcules Poirot).

La pel·lícula tracta sobre el regnat de Neró i la persecució al cristianisme. En mig d’aquesta situació sorgeix una relació d’amor entre el general romà, Marco Vinicio, i Ligia, convertida al cristianisme i que s’ha d’ocultar per evitar les represàlies. Al film es mostra com l’emperador Neró ordena incendiar la ciutat de Roma per alimentar la seva inspiració musical i  poder compondre cançons tot tocant la seva lira.

Estrenada als Estats Units l’any 1951 va ser un gran èxit comercial. Cal destacar que entre els actors 

extres de la pel·lícula van aparèixer Sophia Loren, Bud Espencer i Elizabeth Taylor, però no van ser acreditats per la seva interpretació.

 

A Gavà, es va projectar els dies 18, 19, 20, 21 i 22 de novembre al cinema Casino.

 

 

Fotografia del cinema Casino a Gavà, inaugurat l’any 1922.

 

 

Podeu veure una petita ressenya de la pel·lícula en aquest enllaç: