dimecres, 28 de desembre de 2011

AVUI FA... 130 ANYS DE L’ARRIBADA DEL FERROCARRIL I LA INAUGURACIÓ DE LA RAMBLA

La iniciativa de construir una línia fèrria que unís Vilanova i Barcelona va ser d’un acabalat vilanoví, Francesc Gumà, que va emetre accions per fer front al projecte. Aquesta xarxa viària tindria 90 quilòmetres i passaria per quinze poblacions, entre elles, Gavà. Les obres van començar l’any 1878 i van donar feina a més de 5.000 treballadors. Paral·lelament, a Gavà, es va iniciar la construcció de l’estació, un edifici d’inspiració eclèctica compost per planta baixa, pis i terrat.

Finalment, el 28 de desembre de 1881 es va inaugurar la nova línia i totes les poblacions per on passava el ferrocarril visqueren un dia de festa. A Gavà la inauguració va coincidir amb la del tram de la Rambla que conduïa fins a l’estació. Aquell dia els gavanencs van poder ballar al ritme de l’orquestra de Sant Boi i gaudir de l’actuació de la Societat Coral La Igualtat.

L’arribada del ferrocarril va suposar un important canvi econòmic per a la població i va facilitar la instal·lació d’indústries com la Compañia Roca Radiadores i la Sociedad General de Hules. Totes dues es van beneficiar de la proximitat d’aquest mitjà de transport, que els permetia rebre les matèries primeres i transportar el producte ja acabat de manera més ràpida i segura. També els gavanencs van apreciar una millora substancial en l’enviament i la recepció de paquets i cartes postals, alhora que els facilitava l’accés a la ciutat comtal. Accés que, durant molts anys, es va fer en incòmodes vagons de fusta arrossegats per locomotores de vapor que funcionaven amb carbó, carbó que desprenia una pols negra que embrutava els passatgers. Aquesta situació es va perllongar fins a 1956 quan la línia, ja propietat de RENFE, es va electrificar.

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

dimarts, 20 de desembre de 2011

“EL CARTER DESITJA A VOSTÈ BONES FESTES DE NADAL”

No fa tant de temps, quan s’acostava Nadal, els vells oficis de servei als ciutadans —el sereno, l’escombriaire, el mosso del “colmado”, el carter, el fanaler—, molts d’ells ja desapareguts, anaven casa per casa per felicitar els veïns i recollir les estrenes; l’”aguinaldo”, que n’hi deien.
Per aquestes dates, quan trucaven a la porta era quasi segur que, en obrir, trobéssim un d’aquests treballadors que ens oferia una targeta en què, al davant, s’hi representava un dibuix del seu ofici i al darrera hi anava un vers que sempre s’acabava així: … el fanaler, el carter, el sereno o l’escombriaire… us desitja un bon Nadal. 

La targeta que hem seleccionat per felicitar-vos el Nadal va ser donada a l'Arxiu Municipal pel senyor Joan Soler Margarit, i té la peculiaritat d’estar editada a Gavà durant la II República. A destacar que està redactada en català i que utilitza els colors de la bandera republicana. 


Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

dilluns, 5 de desembre de 2011

COM ES CELEBRAVA LA FESTIVITAT DE SANT NICASI?

“La festivitat de Sant Nicasi començava al matí amb un ofici a l’altar del patró. Més tard, amb l’assistència de les autoritats, se celebrava l’ofici solemne. Un cop acabada la cerimònia, s’iniciava la processó, que recorria els principals carrers de Gavà, a càrrec de la Germandat de Sant Nicasi.
 
Durant el dia de la festivitat, es repartia entre els veïns del poble uns panets amb comí. A migdia les famílies s’aplegaven al voltant de la taula per tal de fer un àpat molt més suculent que la resta de l’any. En acabar tothom es mudava per participar en els diferents actes organitzats, com la ballada de sardanes, el ball infantil de la tarda o el partit de futbol, o bé per assistir a alguna sessió de cinema. Per la nit, es celebrava un gran ball. Era costum que aquell dia s’estrenés vestit i sabates. Feia goig veure com petits i grans passejaven ben mudats pels carrers més cèntrics de Gavà. 

Fa un temps, la Festa Major es vivia intensament. Era un dia especial en el qual es posava a l’abast dels habitants de Gavà tot un seguit d’activitats de lleure a les quals no es tenia accés la resta de l’any. La població sencera gaudia i participava de la festa en un temps on l’oci, fora de dates assenyalades, no era a l’abast de tothom”

Mireia Valentí
Del llibre: L’Abans, editorial efadós, 2002