diumenge, 19 de març del 2023

 


El primer dia del pare es va celebrar als Estats Units el 19 de juny de 1910 i, anys després, va quedar instituït oficialment cada tercer diumenge de juny. A Espanya es celebra des de 1948, any en que una jove mestra d’un col·legi madrileny -Manuela Vicente Ferrero- va tenir la iniciativa d’organitzar un festival escolar en honor als pares. La proposta va ser molt ben acollida i la difusió que es va fer a través de  la premsa, va permetre que ràpidament l’incorporessin totes les escoles del país. Aquí, com a la resta de països catòlics, es celebra el 19 de març, dia de Sant Josep. A les aules, el més habitual era elaborar un treball manual, com la felicitació que teniu a  la imatge, realitzada per un alumne de l’Escola Parroquial l’any 1951.

divendres, 10 de març del 2023

LLORENÇ VIDAL TUSELL, MESTRE, PEDAGOG I DINAMITZADOR GAVANENC

A inicis del segle XIX, el veïnatge de Gavà patia un intens analfabetisme. L’any 1857 només hi havia 87 nens escolaritzats, els altres havien de treballar per subsistir. Les xifres de l’any 1860 ens donen una idea del reduït abast de l’educació: només sabia llegir el 25% dels homes i el 3% de les dones.

L’any 1874, amb l’aplicació de la llei d’instrucció pública promoguda pel polític lliberal, Claudio Moyano, que feia obligatori l’ensenyament dels 6 als 9 anys, a Gavà ja hi va haver un mestre per als nois i una mestra per a les noies. L’analfabetisme va disminuir apreciablement: l’any 1877 sabien llegir i escriure el 32% dels homes i el 10% de les dones, percentatges que es van mantenir estables fins a principis del segle XX.

Les escoles públiques de la plaça fotografiades a la primera dècada del segle XX. Autor desconegut. AMG.

La nova legislació va propiciar, a més, que l’any 1881 s’emprengués la construcció d’una nova escola pública. L’edifici es va alçar a la plaça Major, en els solars —propietat del comú— que van quedar un cop enderrocats l’hostal, la carnisseria i l’escola que els ocupaven. És el mateix indret on actualment hi ha el mercat municipal. 

Les escoles unitàries de la plaça, inaugurades l’any 1883, tenien dues aules, una per a nois i una per a noies, i dos apartaments a la part de sobre, un per al mestre i l’altre per a la mestra.

Els primers docents que van ocupar l’edifici van ser Llorenç Vidal i Maria Janer. Segons un document de l’any 1879, sabem que en aquella data ambdós ja exercien la docència pública a Gavà.               

Alumnes de les escoles de la plaça a finals del segle XIX. Cessió i col·lecció: Maria Teresa Vidal. AMG

El mestre de nens de les noves escoles públiques era fill de Josep Vidal, originari de Palautordera, i de Rosa Tusell, de Sant Feliu de Buixalleu. Llorenç Vidal Tusell va néixer l’any 1835 al barri de Gaserans del petit municipi matern de la comarca de la Selva (Girona). Es va casar amb Maria Castany Hernández (l’Havana, 1841 - Gavà, 1897) i van tenir quatre fills: Concepció, Ramon, Josefa i Vidal. Aquest mestre, com veurem, va arrelar a Gavà i les seves filles es van casar amb membres de les famílies Solé i Vendrell.

Abans d’arribar a Gavà, tenim coneixement que Llorenç Vidal va exercir la docència al col·legi de D. G. L. Galavotti, establert al carrer de Regomir, al districte de Ciutat Vella de Barcelona. El curs 1860-61 figura al quadre docent com a professor d’instrucció primària superior, encarregat dels exercicis de primera ensenyança.

També sabem que, en la seva mitjana edat, va ser un il·lustre professor normal barceloní, que es va fer famós per llegir a la societat Amigos de la Instrucción una memòria en què es definien les dificultats que s’oposaven a Espanya al desenvolupament d’un bon sistema d’ensenyament. Aquesta entitat, de la qual era membre, s’havia fundat l’any 1844 per iniciativa, entre d’altres, del republicà i reformista Francesc Pi i Margall, preocupats per l’endarreriment que mostrava la “instrucció” a l’Espanya de mitjans del XIX.

Llibres publicats per Llorenç Vidal. AMG

Especialista en geografia econòmica, l’any 1877 va publicar el Diccionario geográfico-estadístico de la provincia de Barcelona, ó sea, Descripción de todas sus ciudades, villas, lugares, aldeas y caseríos, i el Diccionario municipal de la provincia de Barcelona, l’any 1894, quan era mestre a Gavà.

Llorenç Vidal també va participar en l’activitat associativa del poble. El trobem el 1888 redactant les actes com a secretari del Montepio de Sant Isidre, germandat gavanenca fundada l’any 1884 que, a canvi d’una quota i amb la creació d’un fons, oferia una mena de seguretat social: atenció mèdica, pensió per malaltia i un enterrament digne.

També va pertànyer a la Societat Coral La Igualtat de Gavà. Quan l’any 1904, Maximí Novi, aleshores director musical de l’entitat, va crear una escola de solfeig, es va organitzar una comissió gestora de la qual Llorenç Vidal va ser elegit president de l’Orfeó infantil, càrrec que va mantenir fins al decés.

Va exercir la docència fins a una avançada edat. Marian Colomé, que va ser alumne seu, el descriu en aquells anys: “Un vellet de baixa estatura, ja octogenari, i que jo el recordo encara molt bé. Era el mestre que regentava l’escola municipal de nois, i que, mancat d’energies, se li feia difícil atendre unes obligacions per a ell massa pesades i això era causa de la indisciplina que li tenien els seus deixebles”.

Llorenç Vidal va morir a Gavà el 4 d’octubre de 1905 a l’edat de setanta anys. Fins llavors, va exercir de mestre. Després de vint-i-dos anys al capdavant de l’escola de nens de la plaça, a finals d’aquell mateix mes el va substituir un joveníssim Joan Salamero, que va haver de tancar les portes del seu col·legi particular per anar d’interí a l’escola municipal. Va exercir el càrrec durant poc temps, ja que el mestre, Felip Solé i Olivé, va guanyar per oposició aquesta plaça vacant i s’hi va incorporar el març de l’any següent.

Engràcia Olivella i Benet Solina (Arxiu Municipal de Gavà)



dilluns, 6 de març del 2023

ART URBÀ: ESCULTURA A LA PAGESIA DE GAVÀ. 

 

LA PAGESA

NOM :  La pagesa de Gavà.
AUTOR Ció Abellí.
EMPLAÇAMENT: plaça de la Pagesia en la cruilla dels carrers de Sant Pere i Sant Isidre.
DATA:  2003.
DESCRIPCIÓ:  és una pagesa que està manadant espàrrecs amb el típic aparell  de fusta. La figura  està asseguda en un banc allargat amb relleus i al seus peus hi ha un cistell  ple d’espàrrecs.
MATERIAL:  Bronze
MIDES:  135x80x70
SIGNIFICATl'obra és un homenatge a la pagesia gavanenca
BIBLIOGRAFIA:
“L’illa de vianants recupera espais per a l’ús ciutadà”. El Brugués, núm. 215. Gavà,    2003; pàg. 3. 
- “La pagesia de Gavà ja té el seu referent al bell mig de la ciutat “. El Brugués, núm. 219.   Gavà, 2003; pàg. 9.