dijous, 30 de maig del 2013

EL CORPUS CHRISTI




Seixanta dies després del Diumenge de Pasqua se celebra Corpus Christi, una festa instaurada pel papa Urbà IV l’any 1262, per difondre la fe en l’Eucaristia, origen de molts elements de la nostra cultura popular.

Amb aquesta voluntat es va pensar en una celebració popular al carrer. El fet que la festa es fixés a la primavera, va facilitar que s’hi incorporés tot un substrat pagà, amb rituals ancestrals lligats al cicle agrari, al renaixement de la natura i a les ofrenes per obtenir bones collites. A Catalunya la festa es va adoptar amb rapidesa. A Barcelona està documentada una processó l’any 1320. Aquestes processons van incorporar i després generar figures al·legòriques i entremesos, una mena de representacions parateatrals que han arribat fins als nostres dies en forma de bestiari, balls parlats... Tot i que el Corpus va continuar sent  una celebració religiosa, el vessant popular va transcendir i es van multiplicar els actes que configuraven la celebració.

A Gavà, la diada de Corpus estava protagonitzada per la presència d’altars i catifes de flors naturals als principals carrers de la vila. La processó era, però, el punt culminant de la festivitat. Dones, homes i nens es trobaven amb els seus millors vestits. El protocol assignava a cadascú el lloc que ocuparia: Policia Municipal, escolans, els encarregats de portar la creu, els alumnes de les diferents escoles, els nens i nenes que havien fet la primera comunió, els homes de les diferents associacions, la corporació local, i,darrera, les dones vinculades a les diferents organitzacions femenines.

Benet Solina
Arxiu Municipal de Gavà

dimarts, 28 de maig del 2013

QUÈ MENJAVEN ELS NOSTRES AVANTPASSATS NEOLÍTICS?


 A l’actual territori de Gavà, durant el període en què van ser explotades les mines de variscita, aproximadament entre el 4200 i el 3400 aC, sabem que el mar i les muntanyes estaven més a prop del que ho estan avui dia. Entre elles hi havia només una estreta plana litoral solcada per les diferents rieres que baixaven del massís de Garraf. Es tractava d’un medi divers, amb boscos, màquies i espais oberts per als conreus en què els homes i les dones que el van habitar i explotar durant el període podien obtenir diferents aliments.

Les dades faunístiques del jaciment de les mines prehistòriques de Gavà parlen d’una ramaderia d’ovelles, cabres, bous i porcs ben establerta. Per altra banda, els estudis botànics han identificat llavors de diferents cereals cultivats (ordi, blat comú i espelta) i de lleguminoses també cultivades (llenties). Aquests eren els aliments principals d’una dieta que, en menor mesura, també incloïa senglars, cérvols, conills, peixos (pagell i pagre, entre d’altres), marisc (escopinya, sípia i musclo, també entre d’altres), a més de fruits d’arbusts com l’ullastre i la llambrusca.

L’alimentació de la població del territori de Gavà al neolític era a base de carn i vegetals, i es fonamentava principalment en productes agroramaders. Aquests podien ser complementats amb major o menor mesura i segons les circumstàncies amb productes de la cacera, la pesca i la recol·lecció.

Josep Bosch, Museu de Gavà

Per saber més: consultar els articles escrits per diferents investigadors col·laboradors del Museu de Gavà en l’estudi de les Mines Prehistòriques de Gavà, en els que es basa aquest escrit. Per ordre alfabètic: Natàlia Alonso, Ferran Antolín, Ramon Buxó, Mercè Català, Jordi Estévez, Alícia Estrada, Núria Juan-Muns, Jordi Nadal, Raquel Piqué, Santiago Riera, M. Teresa Ros, Maria Saña i Eulàlia Subirà.

dimarts, 7 de maig del 2013

ÀLBUM DE FOTOS. LES COLOMERES




Autoria desconeguda. Fons Neus Pino. AMG

A principis dels anys seixanta la fisonomia del barri de les Colomeres era prou característica: les cases d'una sola planta i de dimensions petites es diferenciaven de les construïdes al centre de Gavà. En aquest sentit, la manca de paviment n'era un tret distintiu. 

Aquesta fotografia, feta des d'un terrat del capdamunt del carrer del Treball i cedida per Neus Pino a l'Arxiu Municipal, ho il·lustra a la perfecció. 



 📷 Autoria desconeguda. Fons Neus Pino. AMG