“El nostre mestre, Joan Antoni
Fernández, estava lligat amb la
política i havia tingut una estreta relació amb Galán i Garcia Hernández, els
militars que el 1930 van acabdillar a Jaca, un moviment republicà contra la
monarquia. Per això, l’endemà del 14 d’abril del 1931, en obrir la classe, ens
va comunicar eufòricament la bona nova de la proclamació de la República i ens
va donar festa, aplaudint i victorejant tots la nova situació del país.
En sortir al carrer em va sobtar la cridòria, el gran aldarull que hi
havia a la Rambla, amb molta gent cridant i cantant alegrement, celebrant la
vinguda de la República. Per tota la vida em va quedar gravada una imatge: la
d’en Francesc Balaguer, conegut com el Cisco de la benzina, embolcallat amb la
bandera catalana i de bracet amb una colla de noies molt engrescades, que
alegrement passejaven amunt i avall de la Rambla, cridant Visca Macià i mori
Cambó!.
A dir veritat als nou anys que tenia, jo no sabia ni entenia ben bé què
passava, només veia que la gent estava molt contenta, i emportat pel general
entusiasme, també vaig alegrar-me’n i també vaig aclamar la República i
Catalunya.”
Testimoni d’Antoni Tarrida, 2010
Testimoni d’Antoni Tarrida, 2010
