EL ORÍGENS DEL CENTRE CULTURAL

 

La inauguració de la fàbrica Roca Radiadors a Gavà, l’any 1917, va suposar un gran impacte econòmic i social. Acabada la Guerra Civil, els germans Roca, representats per la senyora Angeleta, van dur a terme una extensa obra social que va incidir en la represa cultural i associativa del municipi.

A Gavà, lligat a la parròquia, existia el Patronat Catequístic, que acollia diverses activitats de caire cultural i esportiu. Amb el temps, aquest espai va esdevenir insuficient per encabir totes les activitats que s’hi duien a terme. Per tal de construir un nou centre parroquial, l’any 1951, Àngela Roca va cedir a l’arquebisbe de Barcelona el solar contigu al Patronat, al carrer Mn. Rafael Mas —avui, carrer de Sarrià—. L’obra, finançada també per Àngela Roca, va ser encarregada a l’arquitecte Ramon Bayo Samsó, que va construir un edifici d’estil noucentista amb elements racionalistes. Comptava amb aules, una sala de teatre i una pista poliesportiva.

El centre es va inaugurar el 24 de febrer de 1952 sota la direcció de la parròquia de Sant Pere de Gavà, i es va constituir una junta directiva formada per un president, un vicepresident, un secretari, diversos vocals i, com a fundadora i vicepresidenta honorària, Àngela Roca. La donació a la parròquia estava condicionada a mantenir-ne sempre un ús educatiu i cultural.

El Centre Cultural va heretar les entitats del Patronat Catequístic, com el grup de teatre o l’equip de bàsquet, que entrenava a la pista poliesportiva del pati. També en va acollir de noves, com la Sociedad Colombofílica, el grup d’escacs, l’equip de tennis taula o l’Agrupació de Cinema Amateur. Els caps de setmana s’hi projectaven pel·lícules i fins i tot s’hi van organitzar sessions de cinefòrum. L’escenari del Centre Cultural va acollir nombrosos espectacles, com actuacions teatrals, festivals escolars o representacions del grup benèfic Art i Caritat.

🖋  Assumpció Gabernet