ÀLBUM DE FOTOS: Casa Clara

La cansaladeria Casa Clara, fundada el 1921, estava situada al carrer de Sant Pere, però un cop acabada la Guerra Civil, es va traslladar a l'actual ubicació, a la plaça Major. A la fotografia, la parada que Casa Clara tenia al mercat de la plaça, la dècada de 1950. S'hi identifica a Josefa Agustí i Carmen Hernández. 

AMG. Col·lecció Francesc Boada Aparicio. Autoria no identificada.  

9 D'OCTUBRE, DIA MUNDIAL DEL CORREU

 

El 9 d'octubre se celebra el Dia Mundial del Correu, una jornada dedicada a reconèixer la importància del servei postal a nivell global. Aquesta data commemora la creació de la Unió Postal Universal (UPU) el 1874, que va establir un sistema de col·laboració entre països per facilitar la comunicació.

El correu postal ha estat una eina fonamental en la història de la comunicació, permetent que les persones s'intercanviïn missatges, cartes i paquets a distàncies inimaginables. En un món cada vegada més digital, és fàcil oblidar l’impacte que té el correu tradicional. No obstant això, encara avui en dia, el correu postal continua jugant un paper clau, especialment en zones rurals on l'accés a la tecnologia és limitat.

A més, el correu postal no només serveix per enviar missatges, sinó que també és essencial per a la logística de les empreses i el comerç electrònic. Gràcies a ell, milers de paquets arriben cada dia a les llars de tot el món. El 9 d'octubre és, per tant, una oportunitat per valorar els treballadors d’aquest servei que, amb dedicació, s'encarreguen de garantir que les comunicacions i enviaments arribin a la seva destinació.

La celebració del 9 d’octubre també convida a reflexionar sobre els reptes que afronta el servei postal a l'era digital, així com sobre la seva evolució i adaptació a les noves tecnologies. El Dia Mundial del Correu és una ocasió per apreciar la riquesa d'interconnexió que el correu ens ofereix, i per recordar que, malgrat els canvis, el valor del missatge escrit mai no desapareix.

1.📷 Juan Navarro, carter de Gavà, vestint l'uniforme de Correus, en una fotografia d'estudi amb la seva família a finals de la dècada de 1920. AMG. Fons Conxa Navarro. Autoria desconeguda.

2.📷Sobre de correu postal del 6 de juny de 1930, enviat des d'Urrea de Gaén a la província de Teruel, i adreçat a Juan Navarro, cartero de Gabá, on malgrat no hi consta l’adreça, va arribar a la seva destinació. AMG. Fons Conxa Navarro.

ALCALDES I ALCALDESSES DE GAVÀ 1830-2024

Els ajuntaments constitucionals van néixer amb la Constitució de 1812, que va establir un nou model de govern local. A partir d'aquesta constitució, es van crear ajuntaments amb una estructura més democràtica, on els alcaldes eren elegits per la ciutadania. Durant el període del liberalisme, els ajuntaments van jugar un paper clau en la implantació de les reformes liberals i en la modernització de les institucions. Són destacables els consistoris de la primera meitat del segle XIX, que van haver de fer front a la guerra i a les tensions polítiques derivades de la lluita entre liberals i absolutistes.

Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), els ajuntaments van estar subjectes a una intensa centralització i control polític. Primo de Rivera va imposar una governança autoritària que va limitar les llibertats locals i va suposar un retrocés en la participació ciutadana i la democràcia local. La Generalitat de Catalunya el 1931 va marcar un nou moment en la història local, integrant els ajuntaments dins d'una estructura autonòmica. 

Amb la dictadura del general Franco (1939-1975), la situació es va agreujar. El règim franquista va abolir les institucions autonomistes, incloent la Generalitat, i va implementar una política de repressió cultural i lingüística. Els ajuntaments es van convertir en instruments de control del règim. Els alcaldes eren nomenats pel govern central, i les decisions eren sovint imposades sense tenir en compte les necessitats locals. La transició democràtica, a partir de 1979, va permetre la recuperació de la democràcia local, amb la restauració de l'autonomia i la reactivació dels ajuntaments com a institucions representatives de la ciutadania.

ALCALDES I ALCALDESSES DE GAVÀ 1830 – 2024
Nom i cognoms	Data presa possessió	Data cessament
Josep Torrents	------	------
Joan Ros	1830	------
Jaume Estapé	1831	1832
Climent Domènech	1835	1836
Pere Bruach	1838	------
Pau Enrich	------	------
Domènec Tintoré	1840	------
Joan Solé	1849	------
Zacaries Carbonell	1850	------
Josep Amat i Baus	1853	1854
Ramon Llonch	1854	1854
Zacaries Carbonell	1854	1857
Pau Vilà	1857	------
Rafel Rosich	1860	------
Pau Vilà	1864	-------
Aleix Jané Muntades	1881	1883
Andreu Tomàs Oriol	1883	1887
Llorenç Satlari	1887	1887
Miquel Bofill Piñana	1887	1890
Josep Gelabert Xartó	1890	1891
Teodor Llonch Petit	1891	1895
Melcior Rosich Sabatés	1895	1896
Ramon Solé Bonet	1896	1897
Joan Amat Vilà	1897	1910
Joan Badosa Sanfeliu	1910	1911
Baudilio Soler Tomas	1912	1916
Olegari Vendrell Farré	1916	1918
Joan Cañas Puigventós	1918	1923
Joan Badosa Sanfeliu	1923	1924
Josep Gras Pagès	1924	1928
Jaume Margarit Llonch	1928	1930
Joan Badosa Sanfeliu	1930	1931
Miquel Tintoré Miarnau	1931	1931
Cristòfol Solé Mèlich	1931	1934
Bartomeu Fabrés	1934	1934
Josep Llonch Tarrida	1934	1934
Hugo Villa Citelli	1934	1935
Josep Llonch Tarrida	1935	1936
Cristòfol Solé Mèlich	1936	1936
Bartomeu Fabrés Anglada	1936	1936
Rosend Ferrando Boix	1936	1936
Julià Serra Bó	1936	1937
Nemesi Pla Pastor	1937	1937
Ramon Boixadors	1937	1938
Bonaventura Fortuny Pérez	1938	1938
Josep Llonch Tarrida	1939	1945
Jaume Enrich Bruach	1945	1946
Pere Muntaner Colomé	1946	1946
Jaume Pañell Codina	1946	1946
Narcís Sanfeliu Ràfols	1946	1954
Joan Escala Milà	1954	1962
Josep Lluch Clua	1962	1968
Jaume Rafanell Bou	1968	1973
Juan Jesús Muñoz Blay	1973	1977
Sigfrido Gracia Royo	1977	1979
Antoni Rodríguez Aznar	1979	1985
Dídac Pestaña Rodríguez	1985	2005
Joaquim Balsera Garcia	2005	2014
Raquel Sánchez Jiménez	2014	2021
Gemma Badia Cequier	2021	actual