dimecres, 25 de juny del 2025

ÀLBUM DE FOTOS: El concurs de castells de sorra de la Festa Major de Sant Pere

Una activitat de la Festa Major de Sant Pere adreçada als infants, que molts recordaran, era el “Concurso Internacional de Castillos y Esculturas de Arena”, organitzat per El Correo Catalán amb el patrocini de Coca-Cola. Inicialment, es va dur a terme a la Rambla i, més endavant, a la platja. Els guanyadors passaven a una final provincial, després a una de nacional i, finalment, a la internacional, que se celebrava a França.


📷  Concurs de castells de sorra a la Rambla durant la Festa Major de Sant Pere de l'any 1973. AMG. Fons i autor Jordi Vaghi Castillo.

dilluns, 23 de juny del 2025

BENET MIRALLES BORRÀS: la sort de la casualitat

En una col·laboració a La Voz de Castelldefels, sobre l'origen del barri de Vista Alegre, parlant amb en Sebastián de l’Águila, va sorgir la dada que Benet Miralles, aparellador de Gavà, va ser qui va traçar els solars i carrers amb un mapa, cordes i estaques poc després de 1958. En Sebastià, que aleshores era un nen i fillol de Françoise Gandol —la persona que venia les parcel·les—, era present i ho recorda perfectament.

Volent saber més sobre qui va ser present des del minut zero del barri, vaig demanar ajuda a l’Arxiu Municipal de Gavà. Gràcies a una cadena de casualitats, no només em van enviar una biografia completa de Benet Miralles, sinó que vaig poder contactar amb un dels seus fills, en Jordi Miralles Tintoré.

M’agradaria molt poder compartir aquesta informació amb els nostres veïns: primer a través d’aquest bloc, i després amb un resum a La Veu de Castelldefels.


Benet Miralles Borràs (1920–1996)


Nascut a Barcelona el 30 de desembre de 1920, va viure al barri de Gràcia fins als 12 anys, moment en què es trasllada a estudiar al seminari d’Olot. Allà destaca com a estudiant avançat, arribant a completar, en més d’una ocasió, dos cursos acadèmics en un sol any. Li interessen la música, les matemàtiques i la llengua, però molt especialment el dibuix i la pintura, per als quals estava especialment dotat.


Als 16 anys, però, la seva trajectòria acadèmica queda sobtadament i traumàticament interrompuda per la Guerra Civil espanyola. L’any 1936 és cridat a files, essent un dels soldats més joves de l’anomenada Quinta del Biberó. Participa a la Batalla de l’Ebre i resulta ferit de metralla en una extremitat inferior.

Després de la guerra, compleix quatre anys de servei militar obligatori. Destinat a la caserna de Can Pere Bori, a Gavà, és en aquest període que li succeeix una anècdota força curiosa: un dia, va dibuixar en un sobre de carta un segell de correus de l’època per tal de poder comprar pa. Quan el coronel se’n va assabentar, el va cridar en audiència. Ell pensava que seria per rebre una bona esbroncada, però, ben al contrari, el coronel li va demanar un quadre-dibuix de la seva família, que ell li va acabar fent.

És també durant la seva estada a Gavà que coneix qui havia de ser la seva esposa, Francesca Tintoré, amb qui es casa l’any 1948 i amb qui tindrà dos fills.

Les seves habilitats com a dibuixant li permeten accedir a una feina a la fàbrica Sociedad General de Hules de Gavà, on treballa gairebé 25 anys com a dissenyador d’estampats per a la marca i com a delineant projectista, especialment en el camp de la mecànica industrial.

A cavall de la dècada dels anys seixanta, la seva passió pel dibuix el porta a realitzar, entre altres encàrrecs professionals, filmines de diferents tipus. Més endavant, abandona aquesta activitat per dedicar-se plenament a treballar com a delineant projectista en el camp de la construcció. Deixa la feina a la fàbrica Hules i s’estableix com a treballador autònom, creant el seu propi despatx d’arquitectura.

Tanmateix, per afició i de manera no professional, al llarg de la seva vida va realitzar multitud de dibuixos i retrats per a familiars i amics, sempre de forma desinteressada i no lucrativa.


🖋  Enric Ferrer 

📷1- Benet Miralles a finals dels anys setanta. AMG. Fons Benet Miralles. Autoria desconeguda

📷2- Filmina publicitaria de la fàbrica Formo dissenyada per Benet Miralles. AMG. Fons Benet Miralles

Agraïments: Jordi Miralles Tintoré, Benet Solina i equip de l'Arxiu Municipal de Gavà


divendres, 20 de juny del 2025

GAVÀ AMB LA FESTA DE LA MÚSICA: Recordant el batec musical de Gavà als anys 60 i 70

 

Als anys seixanta i setanta, Gavà vivia una transformació musical marcada per nous sons i estils. L’època de les orquestres de ball s’anava acabant, mentre que els gustos musicals que arribaven de fora guanyaven força entre la gent jove.

Conjunts com Els Rítmics, campions d’Espanya d’harmònica, i grups com Clafer’s i Buleboa es van fer conèixer en les populars vetllades d’Art i Caritat. Aviat se’ls unirien formacions com el conjunt femení Damas, els grups de folk Juvens i Naps i Cols, i també Stage Brown, Mania, Sarabanda, Blayers, Gavà Sax’s Quartet, Jívaros, Jordi Paniagua, Los 5 Rooys o Movy Dyc. Tots ells van anar guanyant presència i protagonisme dins la cultura juvenil local.

Espais com els festivals de final de curs de l’escola de la Carme Amat —veritable viver de músics—, les setmanes culturals o les col·laboracions amb el Grup Teatre Estudi van ser escenaris ideals per mostrar tot aquest talent emergent.

Un dels moments clau d’aquesta efervescència musical va ser la creació, l’any 1976, de la delegació gavanenca de Joventuts Musicals. Aquesta iniciativa, impulsada per un grup de joves músics locals (Amat, Grau, Roca, Sans, Vidal, Puigverd, Ribó, Béjar, Blay...), va donar encara més empenta a l’activitat musical, amb la Torre Lluch convertida en una sala de concerts que acollia propostes de qualitat i molta passió.


🖋  Benet Solina 
📷 El Rítmics l'any 1961. AMG / Fons Grup Rítmics / Autoria desconeguda