 |
A Catalunya, els últims mesos de 1962 van ser excepcionals des del punt de vista meteorològic. Primer, els aiguats del Vallès del mes de setembre; després, els aiguats del Prat i de Gavà al novembre, i, finalment, la nevada del dia de Nadal, que va afectar bona part de Catalunya i amb més intensitat el litoral i prelitoral barceloní.
EXCEPCIONALITAT METEOROLÒGICA
El dia 22 de desembre els pronòstics del temps marcaven l’entrada d’una gran massa d’aire d’origen siberià, extremadament freda, però seca. En tan sols 24 hores la situació va canviar radicalment. A la massa d’aire fred s’hi va afegir una depressió procedent de la Mediterrània carregada d’humitat. En poques hores les temperatures van caure entre 8 i 10 graus a gran part d’Europa. A la major part de capitals europees el termòmetre marcava temperatures sota zero, inclosa la ciutat de Barcelona. Al voltant de les 12 de la nit del dia 24, coincidint amb la Missa del Gall, es va iniciar la precipitació en forma de petits flocs de neu. Com que el terra estava fred i sec i no hi havia trànsit perquè era festa i de nit, la neu va anar agafant i a les 8 del matí ja n’hi havia una capa de 10 cm. L’aire procedent del nord-est cada cop era més fred i la nevada es va anar generalitzant.
GAUDIR DE LA NEU
El dia de Sant Esteve es va llevar amb un sol espectacular i grans i petits van sortir al carrer a gaudir de la neu. Mentre uns feien ninots de neu, altres buscaven plàstics o fustes per improvisar trineus o es divertien llançant boles de neu. Tothom que tenia una càmera fotogràfica va sortir per immortalitzar cada racó del poble, que presentava un aspecte de postal pirinenca.
EL TRASBALS
El dia 27, que ja era laborable, es van començar a fer evidents els problemes per circular. De fet, el col·lapse va ser total. A Barcelona van quedar totalment anul·lats els serveis de tramvies, autobusos i els trens de rodalies. Els poquíssims taxis que circulaven ho feien amb cadenes. L'aeroport de Barcelona va romandre tancat durant 4 dies. També les comunicacions per carretera eren molt difícils. Per exemple, la nacional II en direcció a França era transitable únicament fins a Mataró, i amb cadenes. En direcció sud només es podia arribar fins a Castelldefels, i també amb cadenes. A la ciutat de Barcelona el servei de bombers va haver de dedicar-se a tasques tan singulars com el trasllat d’aproximadament un centenar de dones que estaven a punt de donar a llum fins als hospitals. Serveis municipals com el de recollida d'escombraries van quedar inoperants. A Gavà el gruix de neu va arribar als 60 cm i els casos de pneumònia, sobretot entre els més petits, van col·lapsar l’hospital de Sant Llorenç. Passats els primers moments d’eufòria en què tothom va sortir de casa per gaudir de la neu i de l’aspecte insòlit de Gavà nevat, la gent procurava sortir el mínim possible, especialment al vespre, perquè la neu es gelava i era perillós circular pel carrer. Aquells dies els carrers de Gavà es presentaven desèrtics malgrat estar en plenes festes de Nadal.
LA NORMALITZACIÓ
El Principat d'Andorra va enviar 8 màquines llevaneus. També l’exèrcit va transportar des de Talarn, amb tren, màquines llevaneus i es van mobilitzar uns 600 soldats, que van col·laborar en les tasques d'ajut. A Gavà la població es va mobilitzar proveïda amb pales per obrir camins que permetessin el desplaçament d’un lloc a l’altre i l’accés a les botigues. Els veïns de cada carrer obrien camins amuntegant la neu en un cantó. Els treballadors del ferrocarril van fer un gran esforç per treure la neu de les vies i poder restablir el servei que havia quedat interromput. El servei de correus també va patir afectacions justament en una època en què gairebé tothom espera targetes de felicitació, postals i paquets d’amics i familiars llunyans. Els comerços van obrir les portes amb una relativa normalitat.
ELS RECORDS
Malgrat la situació caòtica, potser el que més recorda la gent són les notes alegres com les imatges dels esquiadors al Passeig de Gràcia o, a Gavà, els ninots de neu que es podien veure en la major part dels carrers i places de la ciutat. Les baixes temperatures van fer que la neu es mantingués sobre els camps uns 10 dies més, però poc a poc es va anar fonent i tot va anar tornant progressivament a la normalitat. En la memòria col·lectiva, a Gavà, l’any 1962 sempre serà recordat com “l’any de la nevada”.
