L’ESCULTURA EN GRES A GAVÀ (II)

NUCLI URBÀ

A la façana de cal Marquesó, la casa situada al carrer de la Rectoria, cantonada amb el del Raval de Molins, trobem, cisellat, a la llinda del balcó de l'esquerra, el dibuix d'un barril i les eines típiques per construir-lo, així com una data: “1745”. Aquesta inscripció representava una valuosa font d'informació, ja que indicava l'ofici i la seu del taller d’un boter. Així doncs, qui volia comprar barrils, encara que no sabés llegir, trobava l'establiment sense problema. És l'anunci comercial més antic de la zona. No deixa de ser curiós i anecdòtic que a l'edifici proper de la rectoria no hi hagi res gravat, tot i ser de l'època i estar bastit amb pedra de la mateixa procedència.   

BRUGUERS

Ermita de Bruguers

Les escultures més importants es troben en aquest indret: tant la comunitat com els barons d’Eramprunyà van tenir un especial interès en l'obra. Tanmateix, cal reconèixer la mala sort del conjunt. Primer, l'obra va quedar inacabada perquè l’any 1503, en haver de refer la volta de l'ermita, que s'havia enfonsat, es va prescindir dels escultors per raó de pressupost. Després, el temps, les guerres i la deixadesa van danyar el conjunt. Actualment, l’escassa atenció a aquest llegat fa que la humitat vagi destruint les estàtues de l'interior.

A la façana hi trobem uns escuts inacabats, una verge trencada durant la Guerra Civil i, a l’arc de la porta, dos àngels i dos personatges que bé podrien ser els barons.   

Al cor de la capella hi podem trobar quatre figues que el sostenen, un àngel, un lleó amb ales d’àliga, un altre àngel molt desgastat i un anyell amb bec d’ocell.

A la sagristia hi ha una làpida que commemora la reedificació de la casa forta del Sitjar.

Al dentell de la porta que va al pati de la casa rectoral hi trobem una llegenda en mal estat: FRA IOHAN BATISTA SADURNI, que en va ser ermità entre 1776 i 1788. 

 Creu de Bruguers

Aquesta creu de pedra, situada originalment al davant mateix de l’ermita, sembla que va ser bastida al mateix temps que la façana. Tot i que va sobreviure als estralls de la Guerra Civil, va ser destruïda l’any 1960 a conseqüència de la topada fortuïta d’un camió. Les fotografies i els fragments recollits van permetre al mestre picapedrer, Jaume Peiró, construir-ne una rèplica exacta, encara que se’n va canviar la ubicació.

 

🖋  Enric Ferré