El Diumenge de Rams marca l’inici de la Setmana Santa i, temps enrere, era una jornada molt esperada, especialment pels més petits. Era costum estrenar roba, símbol de renovació, i portar el palmó o el ram de llorer a beneir davant de l’església parroquial. El matí començava amb l’olor de colònia, sabates lluents i nervis continguts. Els carrers s’omplien de famílies, padrins i padrines orgullosos, i infants que mostraven els seus rams adornats amb caramels i llaços.
A Gavà, al voltant de l’església es respirava un ambient de festa i de trobada. Després de la benedicció, sovint es feien fotos per immortalitzar aquell dia especial. Aquell diumenge era també una manera de transmetre valors i tradicions, i de reforçar els vincles familiars i comunitaris.
Amb els anys, la celebració del Diumenge de Rams s’ha mantingut viva, però ha perdut part del protagonisme que tenia a la vida quotidiana del poble. Encara avui, algunes famílies porten els rams a beneir i s’acosten a l’església, però la participació ja no és tan multitudinària ni tan marcada pel ritme col·lectiu com ho era aleshores. Les presses, els canvis socials i la pèrdua de certes tradicions han fet que aquella il·lusió viscuda pels infants dels anys seixanta avui es recordi amb una barreja de tendresa i enyorança. Tot i això, cada ram beneït, cada fotografia antiga, cada gest que es repeteix any rere any, ens connecta amb aquella Gavà d’abans, i ens convida a recordar d’on venim.
📷 Diumenge de Rams davant de l’església parroquial de Sant Pere l’any 1960. AMG / Fons Rosa Miret/ Autoria desconeguda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada