LA MONA DE PASQUA: TRADICIÓ I MEMÒRIA COMPARTIDA

La tradició de la mona el Dilluns de Pasqua està profundament arrelada a la cultura catalana. És habitual que els padrins obsequiïn els seus fillols amb una mona, que es comparteix en un ambient familiar i festiu.

A mitjans del segle XX, especialment entre les famílies de classe benestant, era freqüent immortalitzar el moment amb una fotografia. Més enllà del valor simbòlic de la mona —una mostra d’afecte i celebració—, aquestes imatges reflecteixen també una manera concreta de viure la infància, les tradicions i els lligams familiars en un context social i històric determinat.

La imatge que acompanya aquest text mostra tres infants davant d’una gran mona amb un ou de xocolata, probablement a finals dels anys cinquanta. L’escena, aparentment quotidiana, evoca una època en què la Pasqua combinava religió, costum i representació social. Avui dia, aquests gestos senzills ens connecten amb una memòria compartida i amb la manera com, generació rere generació, algunes tradicions han sabut conservar la seva essència.

 

🖋   Assumpció Gabernet

📷  AMG / Fons i autor Ramon Vinyes