L'any
1920, Alfonso Mínguez Faraudo es converteix en representant de la
casa parisenca Eugene Marechal & Fils, dedicada des de 1906 a la
fabricació d'hules. Tres anys després, amb el suport d'Eugene
Marechal, neix la Sociedad General de Hules. El senyor Mínguez passa
a ser el president del consell d'administració, càrrec que
mantindrà fins a la seva mort, l'any 1965. L'any 1928 s'accepta la
proposta de construcció d'una fàbrica (Real orden núm. 1258) i la
Sociedad General de Hules es converteix en societat anònima, amb la
participació majoritària de Marechal.
El
1929 comencen les obres de la fàbrica en uns extensos terrenys al
costat de l'estació del ferrocarril de Gavà. L'1 de gener de 1931
s'inaugura la factoria amb una plantilla de 80 productors. En
aquells moments es dedicava exclusivament a la producció d'hule per
a taules. Els inicis van ser durs, perquè els anglesos controlaven
el mercat espanyol i suposaven una dura competència. Malgrat això,
la qualitat dels seus productes i una encertada política de preus va
permetre obtenir beneficis. Obren delegacions a Madrid i Bilbao.
El
1936, després de l'esclat de la Guerra Civil, la fàbrica es
col·lectivitza i passa a ser dirigida per un comitè obrer. Pocs
mesos després, el comitè confia de nou la direcció de l'empresa al
senyor Mínguez. Les relacions i el suport de Marechal s’interrompen
per problemes de comunicació i es reprenen un cop finalitzada la II
Guerra Mundial.
Acabada
la guerra, la situació és difícil per la falta de matèria primera
i de maquinària i per l'aïllament d'Espanya. L'any 1943 l'empresa
rep el títol de Productor Nacional (núm. 3709). Aleshores la
plantilla és de 250 treballadors. Deu anys després, comença a
fabricar-se i a vendre's el clorur de polivinil, sota l'assistència
tècnica de Marechal. L'any 1955 s'inicia la producció del full
calandra de plàstic i obren delegacions a València i Sevilla. El
1966, la Sociedad General de Hules passa a formar part del grup
Solvay. La maquinària es modernitza i a partir de 1968 es comença
la producció de paper pintat vinílic. S'inicia l'exportació i
s'obren nous mercats, especialment en la decoració de la llar. L'any
1973 es nomena director el senyor Bernardino Iborra Nieto i l'empresa
compta amb una plantilla de 700 persones. Exporta a França, Holanda,
Alemanya, Suècia, Itàlia, Àustria, Algèria, Bèlgica,
Anglaterra... Sobre un terreny de 140.000 m2
s'alça un gran complex amb jardins molt ben cuidats i immenses naus,
centre d'una important i moderna indústria.
El
1994 s’extingeix com a Sociedad General de Hules i, encara dins del
grup Solvay, s'especialitza en la fabricació de peces per a
automoció. El 2004 Solvay ven la factoria de Gavà a la companyia
alemanya Mann-Hummel amb 130 treballadors. El 2008 Mann-Hummel
anuncia el tancament de la planta de Gavà i trasllada la producció
a Saragossa. Al·lega que la planta de Gavà no és rendible i pretén
concentrar tota la producció a Saragossa. No presenta expedient de
regulació de llocs de treball i ofereix als treballadors el trasllat
a la capital aragonesa. El 2015 l'empresa Clapé Promotora compra els
terrenys de la fàbrica i el novembre d'aquell any les naus són
enderrocades.
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà
