dilluns, 30 de juliol del 2018
divendres, 29 de juny del 2018
25è ANIVERSARI DELS ACTUALS GEGANTS DE GAVÀ
Les figures dels nostres gegants encarnen els personatges medievals, Pere Marc I i Maria La Barona senyors del Castell d'Eramprunyà.
Els primers gegants, que no es conserven ja que malauradament es van fer malbé, van ser les primeres figures festives de la nostra ciutat. Foren construits per Jordi Soler, Manel Martínez, Rosa Alvarez i Mercè Planes, tots artesans gavanencs, vinculats a l’Escola de Ceràmica de Gavà.
L'estrena tingué lloc el dia de Sant Pere de 1982 en un acte al Parc Municipal, en el qual van ser empadronats com a reis de les festes gavanenques.
L'any 1993, durant la Festa Major de Sant Pere, es van estrenar els gegants actuals que van ser dissenyats i construïts per l'artesà Josep Cardona “Nona” de Mataró. El bateig de la nova parella va tenir lloc en una trobada amb els gegants de Castelldefels, Sant Climent de Llobregat i de Cintruénigo (Navarra), al Parc Municipal de Gavà.
Fitxa tècnica dels gegants de Gavà
Nom : Pere Maria
Alçada : 4,05
m. 4,10 m.
Pes: 49
Kg. 51 Kg.
Any: 1993
Constructor gegants: Josep Cardona
Contructora Barrets: Glòria Ayete
Materials:
Cartó i fusta
Restauradors: Joan Balagué i Montserrat Abarca
dimecres, 27 de juny del 2018
El BRUMOT FA VINT ANYS
El
Brumot és una bèstia inspirada en la tradició local. Està
relacionat amb la figura que decora un capitell romànic de l’ermita
de la Mare de Déu de Bruguers on hi ha representat un lleó alat,
símbol evangelístic de Sant Marc.
El
Brumot – el nom prové de la unió entre els mots Bruguers i
Calamot- ha adoptat les característiques d’animal fantàstic que
l’emparenta amb el drac, l’element més comú i popular que, des
de les processons de l’edat mitjana, ha subsistit fins a les festes
d’avui
Joan
Soler i Amigó, estudiós de la cultura popular ha creat la història
llegendària del Brumot de Gavà, que el descriu com una bèstia de
foc que lluità amb el cavaller Jaume Marc, senyor del castell
d’Eramprunyà. Jaume, admès a l’ordre de cavalleria de Sant
Jordi, incorporà tres elements essencials en el seu escut: la creu
de Sant Jordi, un cavall i una coloma. El Brumot, admès a l’ordre
de la Nala Negror, proclamà els seus senyals enfrontats als de
Jaume: contra el cavall, un lleó; contra la creu, un drac rampant i
contra la coloma, un escorpí.
El
Brumot fou batejat la Festa Major de l’any 1998, coincidint amb el
correfoc que comptà
amb la participació dels diables de Viladecans, les Corts, Montcada
i Reixac
i els dracs de Cornellà i Balsareny.
Fitxa
tècnica del Brumot
Nom:
Lleó Brumot Pes: 50 quilograms
Alçada: 2,80
metres Material: Fibra de vidre
Llargada: 2,90
metres Punts de foc: 12
Amplada: 2,60
metres
Any: 1998
Constructor: Ramon
Aumedes
Restaurador:
Ramon Llonch
dilluns, 25 de juny del 2018
EL PERIÒDIC EL BRUGUERS COMPLEIX 60 ANYS
El Bruguers
va néixer el mes de juny de 1958 com a periòdic d'informació local
amb una periodicitat mensual i va estar en actiu fins al 1975
-primera època-. La publicació funcionava gràcies a un grup de
col·laboradors i es finançava amb la publicitat i la venda
d'exemplars. L'any 1982 l'Ajuntament de Gavà va recuperar el nom de
«Brugués» i es va iniciar la segona època de la publicació. Va
canviar el format i bona part dels continguts, es va
professionalitzar i es va deixar de treballar amb els antics
col·laboradors. El
Brugués es dedicava a
parlar de la crònica municipal i deixava de publicar literatura i
articles sobre història local. S’hi va introduir el color i la
majoria de les notícies apareixien il·lustrades amb fotografies.
Aquesta segona etapa va durar fins al febrer de 1990. Amb la tercera
etapa va canviar de format, de capçalera i de disseny. L'últim
canvi es va produir el mes de novembre passat quan va recuperar la
mida que tenia l'any 1958 i s’hi van introduir canvis de disseny.
El
periòdic El
Bruguers
és, juntament amb les actes dels plens de l’Ajuntament, el
document del fons de l’Arxiu Municipal més consultat pels
investigadors. És una eina que permet abordar
la
crònica escrita i gràfica del Gavà dels últims seixanta anys. La
lectura de les seves pàgines ens ajuda a entendre com es va anar
transformant el nostre municipi en els àmbits econòmic, polític i
social. Les notícies, els consells de les pàgines femenines, les
tires còmiques, la publicitat, el llenguatge que utilitza... ens
ajuden a entendre i interpretar com ha evolucionat Gavà des de 1958.
La col·lecció completa del
periòdic El Bruguers
i els documents originals dels reportatges fotogràfics que
s'utilitzaven per il·lustrar la publicació es poden consultar a
l'Arxiu Municipal, a la seu del carrer de Salvador Lluch, 22.
Assumpció Gabernet, Arxiu Municipal de Gavà
dijous, 21 de juny del 2018
L'ARXIU MUNICIPAL DE GAVÀ AMB LA FESTA DE LA MÚSICA
La Festa de la Música se celebra cada 21 de juny, coincidint amb el solstici d’estiu. És una celebració popular oberta a tothom —tant a músics professionals com amateurs— amb l’objectiu de promoure i compartir la música.
divendres, 25 de maig del 2018
BIOGRAFIES GAVANENQUES: BARTOMEU FABRÉS ANGLADA, METGE I POLÍTIC A GAVÀ ALS ANYS TRENTA
A
més d’exercir la Medicina, es va implicar en la vida política del
municipi i va arribar a ser-ne alcalde. Ja quan estudiava a Barcelona
havia mostrat el seu interès per la política i va acabar ingressant
a les files de la Joventut Nacionalista de la Lliga Catalanista.
Després, va passar a Acció Catalana i, finalment, a Esquerra
Republicana de Catalunya, amb qui va participar en les eleccions
municipals del 1931. Amb el triomf d’Esquerra va ser elegit tinent
d’alcalde de Gavà i va assumir la responsabilitat municipal sobre
les finances, les escoles, la higiene i la beneficència.
Després
de les eleccions de 1936, quan l’alcalde de Gavà va haver de
dimitir, Bartomeu Fabrés va assumir l’alcaldia, però davant la
pressió dels anarquistes locals, que li exigeixen que se supedités
a les seves ordres, va renunciar al càrrec. L’11 de setembre, uns
milicians el van anar a buscar a casa seva amb l’excusa que havia
d’atendre uns accidentats. El mateix dia, a les set de la tarda uns
amics li havien ofert un cotxe per fugir cap a França. No va
acceptar l'oferta perquè no volia deixar soles la dona i les seves
quatre filles. El seu cos va aparèixer l’endemà a les costes de
Garraf.
Atès
el seu caràcter demòcrata, d’esquerres i catalanista, la seva
figura va ser ignorada pel bàndol vencedor. L’any 1982, es va
crear a Gavà el Centre d’Estudis Doctor Fabrés, que va publicar
la seva biografia. El 2003, per commemorar el centenari
del seu naixement i retre-li homenatge, es va reeditar la seva
biografia i es va donar el seu nom al Centre d’Atenció Primària
Gavà II.
🖋 Assumpció Gabernet
Per
saber-ne més:
Cervera
i Segura, Ricard; Violan i Fors, Concepció. Vida
i Mort del Doctor Fabrés,
El Papiol: Editorial Efadós, 2003.
divendres, 16 de març del 2018
LA INTEGRACIÓ DELS VALENCIANS A LA SOCIETAT GAVANENCA
La
gent del Camp de Túria ha viscut tradicionalment de l’agricultura,
però el cultiu d’aquestes terres de secà no era suficient per
sobreviure i els seus habitants es van veure obligats a buscar
activitats complementàries com collir espart o segar la palma, que
servien per elaborar estris domèstics com graneres, cabassos o
barrets. A mitjan segle XIX s’industrialitza l’artesania
d’aquestes plantes, augmenta la demanda i es formen colles de
jornalers valencians per anar a segar allí on hi havia grans
extensions. Va
ser cap al
1880, quan es construïa el ferrocarril Barcelona-València, que una
colla d’olocauins que hi treballava van descobrir que al massís
del Garraf hi havia grans extensions de margallons i van
començar a venir a collir la palma. Se n’anaven d’Olocau en
acabar de podar les oliveres, per Sant Josep, i tornaven a Olocau a
l’agost per recollir les garrofes. A mesura que a Gavà s'anava
incrementant la producció agrícola a les Sorres, anava augmentant
la demanda de jornalers i molts olocauins comencen a instal·lar-s’hi
de forma estable. A la demanda de jornalers aviat s’hi va afegir la
d'obrers per a la indústria amb la inauguració de la bòbila dels
Querol, l'any 1903, i posteriorment de la Companyia Roca Radiadors
(1917), La Seda (1924), can Serra i Balet (1927) i la Companyia
General de Hules (1931).
La
integració dels valencians a la societat gavanenca es va produir
molt aviat i van ser un bon grapat els qui es van casar amb
gavanenques. Molt
aviat, també, i seguint la passió innata que la majoria de
valencians senten per la música, van fundar dues bandes. Per un
costat, La
Banda Unión Musical, dirigida pel mestre Rafael Blay, d’Olocau,
coneguda com la “banda dels Negres” i finançada per Salvador
Lluch Vinyals i vinculada a l’Ateneu popular. Per un altre, la
Joventut Artística Gavanense, més coneguda per “els Blancs”,
dirigida per Josep Roselló, originari també d'Olocau, i amb seu al
Cafè del Centre. La base de l’orquestrina Mickey eren quatre fills
de Josep Roselló, i també eren olocauins la majoria d'integrants de
la primera colla de bastoners, dirigits per
Joaquim
Farré Olivella.
Després de la Guerra Civil, la casa de València va desaparèixer com moltes altres entitats, però els valencians continuaven presents en entitats com el Cor l’Alegria, coneguts popularment com “els Valencians”, la cobla Brugués, l’Orquestra Blay o la Banda Municipal de Música, dirigida per Rafael Blay.
Després de la Guerra Civil, la casa de València va desaparèixer com moltes altres entitats, però els valencians continuaven presents en entitats com el Cor l’Alegria, coneguts popularment com “els Valencians”, la cobla Brugués, l’Orquestra Blay o la Banda Municipal de Música, dirigida per Rafael Blay.
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà
dijous, 8 de març del 2018
divendres, 12 de gener del 2018
ÀLBUM DE FOTOS. EL PA I LA TORNA
Cafeteries, supermercats, benzineres... Amb aquesta fotografia volem recordar que l’actual quantitat i diversitat de punts de venda de pa és un fenomen relativament nou i que no fa pas gaires dècades només el podies adquirir al forn, és a dir, on el coïen.
A la fotografia, feta a finals dels anys cinquanta, veiem en Josep Jané i la seva filla Montserrat pesant una barra de pa a la fleca que tenien al carrer de Salvador Lluch. El negoci, iniciat per l’avi del Josep, va estar en actiu durant més de cent anys i era conegut per “ca la Navidad”.
En aquell temps, quan anaves a cal forner, demanaves el pa tot especificant-ne el pes que havia de fer cada peça —“una barra de mig”, un “rodó de quilo”. El venedor, abans de servir-la, la pesava en una balança. En aquesta operació es comprovava que el pes sempre era inferior a l’anunciat i que per arribar al pes estipulat calia afegir un bocí més de pa, que es tallava d’una altra peça amb un “tallant” (guillotina) que tenia damunt del taulell. O sigui, que tornaves a casa amb un trosset extra de pa, anomenat “torna”, i que moltes vegades te’l menjaves pel camí...
📷Fons: Josep Jané. Autoria desconeguda. AMG.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)