Als anys seixanta i setanta, Gavà vivia una transformació musical marcada per nous sons i estils. L’època de les orquestres de ball s’anava acabant, mentre que els gustos musicals que arribaven de fora guanyaven força entre la gent jove.
Conjunts com Els Rítmics, campions d’Espanya d’harmònica, i grups com Clafer’s i Buleboa es van fer conèixer en les populars vetllades d’Art i Caritat. Aviat se’ls unirien formacions com el conjunt femení Damas, els grups de folk Juvens i Naps i Cols, i també Stage Brown, Mania, Sarabanda, Blayers, Gavà Sax’s Quartet, Jívaros, Jordi Paniagua, Los 5 Rooys o Movy Dyc. Tots ells van anar guanyant presència i protagonisme dins la cultura juvenil local.
Espais com els festivals de final de curs de l’escola de la Carme Amat —veritable viver de músics—, les setmanes culturals o les col·laboracions amb el Grup Teatre Estudi van ser escenaris ideals per mostrar tot aquest talent emergent.
Un
dels moments clau d’aquesta efervescència musical va ser la
creació, l’any 1976, de la delegació gavanenca de Joventuts
Musicals.
Aquesta iniciativa, impulsada per un grup de joves músics locals
(Amat, Grau, Roca, Sans, Vidal, Puigverd, Ribó, Béjar, Blay...), va
donar encara més empenta a l’activitat musical, amb la Torre Lluch
convertida en una sala de concerts que acollia propostes de qualitat
i molta passió.
