"A les set del matí del 19 de juliol de 1936, un petit grup de joves gavanencs ens vàrem trobar a l’estació del poble per anar a Garraf a recollir musclos. Quan arribà el tren, que per cert ho feu puntualment, contents carregarem el fatu i cap a Garraf falta gent. Tot semblava normal encara que, essent diumenge, ens va semblar que hi havia poca gent. Ens plantarem a la part dreta, sota mateix del Coll dels Corralets. Ens posarem els banyadors i després de joguinejar-hi una estona, ens estirarem a la sorra, menjarem uns entrepans i, entre bromades i acudits, ens disposarem a recollir musclos. Aviat, però, algú va comentar amb certa estranyesa, el fet de que passava el temps i ningú més s’havia presentat a la cala, malgrat ésser diumenge i fer tan bon dia.
Un parell de nosaltres varem pujar fins a l’estació i allà només hi trobarem un funcionari que l’estava abandonant, i ens digué que ens en anéssim com poguessin cap a casa, perquè la situació s’havia complicat de mala manera ja que per tot el país s’havia generalitzat una gran revolta amb intervenció de l’exèrcit, que es proposava d’abatre el poder legalment establert. Quan vàrem emprendre el camí de casa, mai de la vida ens podíem imaginar que aquell dinou de juliol passaria a la història assenyalant el dramàtic inici d'un malson de prop de tres anys, seguits de quaranta anys més d’angoixa permanent per la implantació d’un règim totalitari".
Testimoni d’Antoni Tarrida, Gavà, 2010
