dijous, 1 d’agost del 2019
dimarts, 23 de juliol del 2019
SABEU COM ES VA FUNDAR L'EMPRESA LIPE?
EL PASSADOR ESTRIAT D'ENRIC QUEROL
Aquesta és una història d’enginy.
La vaig poder escoltar
dels llavis del seu protagonista un dimarts calorós del juliol de l’any 2018,
en una entrevista que havia de servir per preparar un llibre.
Tot va començar a
la casa Brunet, un edifici modernista que encara continua dret a la Rambla de
Joaquim Vayreda de Gavà.
Als baixos de l’edifici, treballava el protagonista
d’aquest relat: un jove Enric Querol Marimón, que en aquells finals dels anys
50 tot just havia començat la carrera d’Enginyeria Industrial. Era el fill
petit del més petit dels germans rajolers, els propietaris de les dues bòbiles
que s’aixecaven a l’exterior del poble, a la vora del Calamot, i que donaven
feina a un bon nombre de nouvinguts. Enric Querol tenia llavors vint anys i
estava empleat al taller mecànic de la Ferreteria Barcelonesa que havia obert
Hermenegild Capelleres, com dèiem, als baixos de la casa Brunet.
Es tractava d’un
passador estriat. “Llavors en Josep Bruach, el fill de la ferreteria, em va
demanar si el podia dissenyar, i jo li vaig dir que sí, però que abans hauria
de dissenyar dues o tres màquines”, explicava Enric Querol assegut en una
butaca al menjador de casa seva davant d’una tassa de cafè.
Mentre parlava, es
va treure de la butxaca una peça metal·litzada de no més de tres centímetres
amb una volandera: “Aquí el tens, el passador estriat” i va afegir: “Aquesta és
la feina de l’enginyer: trobar la manera de realitzar qualsevol cosa”. Durant
tres mesos, cada nit després de sopar, a la casa del carrer dels Reis Catòlics
on va néixer l’any 1937, el jove Enric Querol va anar dibuixant els plànols de
les tres màquines que havien de fer els passadors. I així el taller mecànic de
la ferreteria va poder subministrar a l’empresa de bastides tots els que
necessitava. Josep Bruach li va donar la idea de patentar la
maquinària: “No podíem patentar el passador perquè estava normalitzat, però les
màquines, sí”, explicava Querol, i afegia que “en Pepet Bruach es va portar
molt bé; em va dir que com que jo havia dissenyat les màquines, les patents
eren meves”.
Amb aquestes patents sota el braç, els passadors estriats va
representar-li un gran negoci. No només eren necessaris per muntar les
bastides, sinó també per als botons de les cuines de gas, per a la caixa de
canvi de marxes dels cotxes i per a diverses màquines. Per això l’any 1963
Enric Querol va obrir, amb l’ajut del seu sogre, la seva pròpia empresa a la
zona industrial de Gavà. “Vam començar amb 125 metres quadrats i en va acabar tenint
més de 3000”, apuntava.
L’empresa es deia Lipe (La Industrial de Pasadores Estriados), i estava completament
automatitzada, fins i tot abans de l’arribada dels ordinadors, de manera que
només amb 17 treballadors es podien fer els tres torns. La companyia subministrava passadors estriats a clients
d’arreu del món: a Xile, a Argentina, a Algèria, a Marroc i a diversos països
europeus, entre d’altres. Aquesta embranzida econòmica, va donar ales a Querol
per participar en diversos projectes, el més important dels quals va ser la
creació en clandestinitat de Sefes, una patronal que als anys 70 aplegava una
vintena d’empresaris del Baix Llobregat. Més endavant, quan Sefes es va
fusionar amb Pymec, Querol va ocupar-ne el càrrec de vicepresident. Així m’ho anava
explicant tot, amb un somriure murri als llavis i, al final, va concloure: “I
tot va sortir del passador estriat!”
Eva Comas Arnal
divendres, 8 de març del 2019
divendres, 1 de març del 2019
INSTITUT DE BRUGUERS. EL PRIMER CENTRE D'ENSENYAMENT SECUNDARI A GAVÀ
Durant els anys cinquanta, en paral·lel al creixement demogràfic de Gavà, l'escola pública va començar a estar saturada. Entre 1950 i 1960 es va passar de 6.850 a 15.525 habitants i, a més, no hi havia ensenyament secundari a la nostra població.
En aquell moment, els alumnes de l’únic centre públic —el col·legi Salvador Lluch— que volien fer batxillerat al seu poble, podien fer la prova d'ingrés a l'edat de 10 anys. Era el primer cop que a Gavà s'impartien ensenyaments de secundària.
Aquest projecte, iniciat el 1957 per l'Ajuntament, va culminar l'any 1958 amb la creació del Patronat de Protecció Escolar d'Ensenyament Mitjà i Professional Mare de Déu de Bruguers, autoritzat a impartir el batxillerat elemental —els quatre primers cursos— i que oferia classes en horari nocturn a les aules del Centre Cultural Parroquial. El curs 1960-1961 ja tenia una setantena d'alumnes.
L'any 1964 es va promulgar la llei que ampliava l'escolaritat obligatòria fins als 14 anys i establia els vuit cursos de primària. El punt de partida de l'actual institut també va ser l'any 1964 quan l'Ajuntament va comprar un solar en terrenys de can Tintorer, va aplanar el lloc, va instal·lar-hi serveis i el va cedir al Ministeri. L'edifici es va construir durant els anys 1966 i 1967 i va entrar en servei l'octubre de 1968, com a secció delegada de l'Institut Torres i Bages de l'Hospitalet. De moment, només podia impartir els quatre primers cursos de batxillerat. El primer curs (1968-1969) s’hi van matricular 178 alumnes, i dos cursos més tard (1970-1971) l'institut ja acollia 418 alumnes.
 |
| AMG. Fons Benet Solina Valls |
El curs de l'any 1970 la Dirección General de Enseñanza Media va
dictar una resolució per la qual el centre va esdevenir Instituto Nacional de
Segunda Enseñanza i va passar a completar-se el segon ensenyament a Gavà.
En la dècada dels setanta es va iniciar un
projecte d'ampliació del centre en què es van prolongar els laterals de
l'edifici i es va construir una sala d'actes. L'any 1996 s’hi va fer una nova
ampliació amb motiu de la reforma educativa.
Benet Solina
Arxiu Municipal de Gavà
dilluns, 25 de febrer del 2019
HISTÒRIES GAVANENQUES. LES NENES DE L’ASPIRANTAT - GAVÀ 1961/1968
Històries personals i històries col·lectives, compartides. Històries de la gent jove que a finals dels anys quaranta i, sobretot als anys cinquanta, s’associava per fer activitats conjuntes, per gaudir dels dies de lleure amb aficions culturals, socials i esportives. Cronològicament classificades, determinen un perfil gavanenc associatiu molt important i rellevant . Històries de nens i de gent jove que s’agrupaven al voltant de la parròquia per tal de compartir, de descobrir i gaudir d’un entorn natural del qual n’hem estat privilegiats. La proximitat del massís del Garraf, de l’Eramprunyà, i del mar ens ha permès recrear com gaudíem de la natura des de fa dècades i de com encara en gaudim.
Les formes, potser, són l’únic que hem modificat significativament. Abans, el que es feia en grup o en col·lectius esdevenia un factor molt positiu per la facilitat de la convocatòria i de l’organització de l’activitat, de la sortida, de la trobada. Tot quedava més reduït a la vida local. L’associacionisme gavanenc era viu, vital, diversificat i molt participat. L’impuls de ser-hi facilitava gaudir de les pròpies aficions.
I en aquest context hem de situar l’Aspiranat d’Acció Catòlica local per a nens i, més tard per a nenes, de la vila. El que sorgia de la parròquia de Sant Pere de Gavà, dels seus rectors i dels seus vicaris, o de les persones que s’hi vinculaven amb un esperit, educatiu, religiós, humà, cristià. A poc a poc, però, la diversificació de les propostes van ampliar el lleure i vam tenir l’oportunitat d’implicar-nos a altres associacions de muntanya o esportives. Tot rutllava. De qualsevol afició en sortia una entitat. L’Esperit cultural fluïa de forma espontània i paral·lela. Entitats sardanistes, corals, teatrals... convivíem i donàvem color al dia a dia laboral i quotidià.
El Centre Cultural, les parròquies de Sant Pere i de Santa Teresa, i Can Sellarès, Juvens... van esdevenir espais per aixoplugar les propostes i les activitats.
Els caps de setmana la gent ens hi trobàvem i compartíem. Dels records, tots en guardem un petit racó, el més personal, segur, però col·lectivament un grup de dones hem volgut recopilar uns records compartits. Per això hem elaborat un recull de les activitats que, de petites, vam fer plegades. Un moment, uns espais, una gent. I així hem elaborat un dossier de les nostres experiències, les que vam tenir a principis dels anys seixanta. Les hem situades en aquest context gavanenc més global. Hi trobem el recorregut històric i el sentit. Sabem i coneixem el punt de partida, els motius, les raons, les històries i els records. Per això, aquest mes de febrer hem editat el nostre dossier, el de LES NENES DE L’ASPIRANTAT - GAVÀ 1961/1968.
Tot plegat, molt gratificant i recomanable per tal que altres grups com el nostre pugui fer el mateix. L’Aspirantat de nens, l’Agrupament Escolta l’Eramprunyà els grups acollits a JUVENS i, fins i tot, la gent que es va aplegar als grups d’Acció Catòlica parroquial dels anys cinquanta ens podrien explicar el seu moment. Segur que va esdevenir un instant rellevant a les seves vides.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)