L’origen de la pràctica esportiva del ciclisme a Gavà el trobem l’any 1919 amb la creació del Club Ciclista Gavanenc —tot i que no va ser legalitzat fins a l’any 1932— i la posada en marxa del Velòdrom. La Junta d’aquell primer club estava presidida per Jaume Jané, que també n’era corredor.
El velòdrom de Gavà es va construir per iniciativa del Club Ciclista Gavanenc en terrenys del pati posterior del Cafè de la Plaça, propietat de Jaume Amat, Cap Blanc, i per dissenyar-lo es va comptar amb l’assessorament del prestigiós corredor, Joan Solanas. La pista tenia seixanta metres de llargada per trenta-quatre d’amplada i s’hi podia accedir pel mateix cafè o pel passatge que donava a la rambla de Casas, a tocar de l’edifici del Casino, on hi havia una taquilla.
La inauguració, que va despertar una gran expectació, es va fer el 14 de desembre amb motiu de la Festa Major d’Hivern, Sant Nicasi. S’hi va organitzar una cursa a l’americana de tres hores amb corredors de Gavà i Viladecans que competien per parelles. Aquestes competicions, que sovint comptaven amb corredors de primera categoria, gaudien de l’acceptació del públic i se’n van continuar organitzant els dies de festa amb el velòdrom ple de gom a gom.
L’activitat ciclista d’aquests primers anys va ser intensa i com a conseqüència de la bona entesa dels gavanencs amb el club Sport Ciclista Català, els anys 1920 i 1921 la nostra població va acollir, amb èxit, la VIII i IX edicions de la Festa del Pedal, que van aplegar 1.000 ciclistes, la primera, i 1.100 la segona. A la meitat dels anys vint la vida social del club va entrar en crisi i el setembre de 1925 l’entitat es va dissoldre.
La dècada dels trenta va començar amb un nou impuls de l’activitat ciclista. En l’àmbit competitiu, trobem gavanencs participant en unes quantes edicions de la Volta a Catalunya: Valentí Carcel, el Revolt, (1931, 1933 i 1934); Rafael Moreno (1932 i 1933), i Simó Abela i Joan Ventura (1933). Pel que fa a l’activitat social, es va reinaugurar el velòdrom i es va legalitzar, ara sí, el club l’any 1932.
Les primeres bicicletes de fabricació
local les va construir Miquel Castillo Safont a partir de 1932. Castillo feia
el quadre —sovint a mida— i els manillars d’acer, i muntava la bicicleta amb
peces comprades a diferents proveïdors. Aquelles primeres bicicletes costaven unes 500 pessetes, tota una fortuna si es té en compte
els sous de l’època. El primer d’adquirir-ne una va ser l’Enric del forn
Valencià, establert a la Rambla. Un cas ben diferent va ser el del també forner,
Josep Jané: com que la butxaca li ho permetia, se’n va fer construir una amb
quadre i peces d’importació.
Miquel Castillo també va tenir un important paper com a impulsor del cicloturisme local. Entre altres esdeveniments, va organitzar sortides pels entorns —carretera de Begues, costes de Garraf— en les quals també participaven gavanenques, un exemple més del paper actiu que havia pres la dona republicana.
En nombroses ocasions, Miquel Castillo i Josep Jané van llogar conjuntament el velòdrom al Cap Blanc perquè hi fes curses. En aquella època els ciclistes l’anomenaven “El Cubell”, segurament per les reduïdes dimensions de la pista i perquè prop d’un dels revolts hi havia un safareig i el corredor que se sortia de la pista hi anava a parar de cap. El Club Ciclista Gavanenc va desaparèixer l’any 1936 amb l’esclat de la Guerra Civil.