dijous, 21 d’octubre del 2021

NAUFRAGI A LA PLATJA DE GAVÀ

Vapor correu de Filipines "Carlos de Eizaguirre", de la companyia Trasatlántica. Any 1910

El 21 d'octubre de 1899, el vapor francès, "Paule Emile", va encallar en un banc de sorra a la costa entre Gavà i Castelldefels.Segons la notícia publicada en el diari La Vanguardia, el capità va demanar auxili a la Comandància de la Marina, que no va poder ajudar el vaixell pel mal estat de la mar.

La tripulació va viure moments de gran incertesa, però amb la intervenció de la "Sociedad de Salvamento de Naúfragos" es va aconseguir transbordar els dinou tripulants del naufragi, els quals no van poder desembarcar a la platja per la gran marejada que hi havia. El bot salvavides es va dirigir a Vilanova i la Geltrú i d'allí es van traslladar fins a Gavà, on van ser auxiliats.Durant molts dies el vapor va estar embarrancat a la platja. Va ser visitat no només per la companyia asseguradora sinó també per la Companyia Transatlàntica que n’havia de recuperar el carregament. Van ser dies molt complicats per l'estat de la mar i la casa armadora va abandonar el vaixell.

A finals d'octubre va arribar el remolcador danès "Danmark", però no va poder aboiar el vapor francès fins al 16 de novembre de 1899, dia en què gràcies a l'insistent treball del remolcador van poder reflotar el "Paule Emile" i dirigir-lo cap a Marsella. Les autoritats i carabiners de Gavà van rebre molts elogis per l'ajuda en el salvament, a pesar del temporal. Fins i tot del cònsol general de França, que va expressar al comandant de la Marina l'agraïment pel servei efectuat amb tanta rapidesa i desinteressadament.

 

M. Carmen Carbonero
Arxiu Municipal de Gavà

divendres, 18 de juny del 2021

UNA PLACA AMB NOMS I COGNOMS

 

-	Façana de l’edifici del carrer Màrtirs del Setge de 1714 on hi ha la placa.
En el transcurs de les obres de rehabilitació de l’edifici del carrer Màrtirs del Setge de 1714, núm. 30, una placa de marbre que feia referència a dos destacats personatges que hi havien viscut es va malmetre i, per tant, va desaparèixer de la façana.

Per a qui no la recordi o, tal vegada, per a qui no s’hi hagués fixat mai, a la placa, col·locada en un acte familiar l’any 1988 per celebrar el centenari de l’edifici, hi havia gravats els noms de Josep Rovira Torres i d’Alfons Rovira Albero.

Ara que, gràcies a l’actuació decidida d’Adela i Elena Rovira i a la bona predisposició dels actuals propietaris, una nova placa ha restituït, afortunadament, la desapareguda, és un bon moment per descobrir qui eren i què en sabem dels que van ser veïns d’aquest edifici.

Josep Rovira Torres (1856-1918)

Va néixer a Sant Boi i els seus antecedents familiars immediats els trobem en aquesta població del Baix Llobregat. El pare, el metge barceloní Joan Rovira, s’hi va traslladar per exercir la professió i és on va conèixer la Conxita Torres, de cal Xic, amb qui va contraure matrimoni.

-	Retrat d’estudi del doctor Josep Rovira. Anys 80 del segle XIX.
Josep Rovira també va estudiar Medicina i no en sabem res més d’ell fins que decideix exercir a Gavà on s’estableix i es casa amb la Floreta Llonch, filla de Ramon Llonch i Ramona Petit, amb qui va tenir sis fills: Joan, Ramon, Conxita, Pepet, Ricard i Alfons.

El gener de 1892 l’Ajuntament de Gavà es va veure en la necessitat de proveir la plaça de metge titular i va fer una convocatòria pública a la qual només es va presentar Josep Rovira, que, per tant, va accedir a la plaça. El càrrec també comportava formar part de la Junta Municipal de Sanitat Local. Ens consta que Josep Rovira va ser un metge proper i compassiu que, segons explica la família: “Posava diners sota el coixí del malalt que veia molt pobre i inclús visitava pel carrer”.

Consultant les actes municipals, sabem que l’agost de 1909 Josep Rovira va manifestar la renúncia al càrrec de metge titular. El consistori no la hi va acceptar. El desembre del mateix any Rovira va ser nomenat jutge municipal de Gavà i va comunicar a l’Ajuntament que al gener prendria possessió d’un càrrec que era incompatible amb l’exercici de metge municipal i que, per tant, havien d’acceptar-li la renúncia amb caràcter irrevocable. Ens consta, així mateix, que Josep Rovira el febrer de 1914 va tornar a exercir de metge titular.

Alfons Rovira Albero (1949-1984)

Era besnet del metge Josep Rovira i va arribar a ser un reconegut ballarí.

El primer contacte d’Alfons Rovira amb la dansa va arribar durant la seva infantesa a través del folklore català. Era membre de l’Esbart Verdaguer. Va iniciar els estudis de dansa amb el gran ballarí i coreògraf Joan Magrinyà. L’any 1963, en plena adolescència, ja es va incorporar a la troupe liceista del seu professor i quan tenia dinou anys el van nomenar primer ballarí estrella de la companyia per interpretar el ballet “Evocació”, del músic finès Sibelius. Una autèntica fita.

-	Alfons Rovira i Carme Cavaller en una fotografia publicitària del potent antiinflamatori Inzitan. Any 1969.
L’any 1967 la Reina d’Anglaterra li va concedir una beca d’estudis a Moscou, al Teatre de l’Òpera Bolshoi. No hi va arribar a anar perquè va considerar que encara no havia arribat el moment d’anar a l’estranger. Aquell mateix any va participar en la pel·lícula de ballet nord-americana, “El meravellós món del doctor Coppelius”.

L’any 1975, arran de la dissolució de la Companyia del Liceu, se’n va anar a Alemanya per incorporar-se al Musiktheater de Gelsenkirchen com a primer ballarí i coreògraf al costat de la seva esposa, Carme Cavaller, excel·lent ballarina i pedagoga. A més de representar amb èxit nombrosos ballets, Alfons Rovira, a proposta de la direcció del teatre, va muntar un parell de ballets infantils per ser representats al programa didàctic nacional alemany, amb coreografia, vestuari i decorats a càrrec seu.

-	Antoni Dolin, la ballarina Cristina Guinjoan i Alfons Rovira, al Liceu a finals dels seixanta.
Alfons Rovira, a més de ser un ballarí de facultats portentoses i tècnica virtuosa, també va ser un coreògraf eminent, músic, mestre de dansa, dissenyador d’escenografies, vestuaris i, fins i tot, de jocs de llums.

Rovira va rebre diversos premis en reconeixement de la seva brillant trajectòria i un parell d’especialment remarcables: el primer Premi de Dansa al Mèrit Artístic-coreogràfic l’any 1969, i el Premio Nacional de Teatro y Interpretación Coreogáfica de la temporada 1971-72.

El divulgador cultural Jordi Pujal escriu sobre Alfons Rovira: Indubtablement i per dret propi El “Primer Ballarí Estrella” del Ballet Titular del Gran Teatre Liceu. Un referent per antonomàsia, amo del seu propi “abans i després”, amb el seu art va revolucionar tota la dansa, sobretot la clàssica, en un  moment on poques eren les companyies de ballet espanyoles que conreaven aquesta disciplina.

La nit del 23 de juny de 1984, una tràgica decisió va segar la vida d’Alfons Rovira en el seu domicili de Gavà a la curta edat de trenta-cinc anys.

Com a homenatge pòstum, aquell mateix any, per Sant Nicasi, l’Ajuntament de Gavà va organitzar un recital de dansa al Teatre Maragall, recital que va comptar amb la presència del mestre Joan Magrinyà.

La seva biografia consta a l’Òpera de París i al llibre Història de la Dansa a Catalunya

Tornant a l’edifici, cal recordar que el carrer dels Màrtirs anteriorment portava el nom de carrer Nou. L’11 de setembre de 1922, en un acte popular que el periòdic Aramprunyà va anomenar “una Diada nacionalista”, es va homenatjar els gavanencs caiguts prop de Bruguers en defensa de les llibertats catalanes el 1714, i se li va canviar el nom.

S’ha de dir que el metge mai va posar a l’adreça personal “carrer dels Màrtirs” perquè va viure tota la vida al carrer Nou, i que el ballarí, les temporades que va passar a Gavà, ho va fer, gairebé sempre, al de Calvo Sotelo, nom que els franquistes van posar al carrer un cop acabada la Guerra Civil i que va mantenir fins a l’arribada de l’ajuntament democràtic. 

Benet Solina 

Arxiu Municipal de Gavà

divendres, 4 de juny del 2021

ORÍGENS DEL CICLISME GAVANENC (1919-1936)

L’origen de la pràctica esportiva del ciclisme a Gavà el trobem l’any 1919 amb la creació del Club Ciclista Gavanenc —tot i que no va ser legalitzat fins a l’any 1932— i la posada en marxa del Velòdrom. La Junta d’aquell primer club estava presidida per Jaume Jané, que també n’era corredor.

Membres del Club Ciclista Gavanenc. Anys vint. AMG. Col·lecció família Ferri Anguera.

El velòdrom de Gavà es va construir per iniciativa del Club Ciclista Gavanenc en terrenys del pati posterior del Cafè de la Plaça, propietat de Jaume Amat, Cap Blanc, i per dissenyar-lo es va comptar amb l’assessorament del prestigiós corredor, Joan Solanas. La pista tenia seixanta metres de llargada per trenta-quatre d’amplada i s’hi podia accedir pel mateix cafè o pel passatge que donava a la rambla de Casas, a tocar de l’edifici del Casino, on hi havia una taquilla.

 

Velòdrom de Gavà als anys trenta. AMG. Col·lecció Domingo Castillo.

La inauguració, que va despertar una gran expectació, es va fer el 14 de desembre amb motiu de la Festa Major d’Hivern, Sant Nicasi. S’hi va organitzar una cursa a l’americana de tres hores amb corredors de Gavà i Viladecans que competien per parelles. Aquestes competicions, que sovint comptaven amb corredors de primera categoria, gaudien de l’acceptació del públic i se’n van continuar organitzant els dies de festa amb el velòdrom ple de gom a gom.

 

IX Festa del pedal de l'any 1921. AMG. Col·lecció Lluc Camps.

L’activitat ciclista d’aquests primers anys va ser intensa i com a conseqüència de la bona entesa dels gavanencs amb el club Sport Ciclista Català, els anys 1920 i 1921 la nostra població va acollir, amb èxit, la VIII i IX edicions de la Festa del Pedal, que van aplegar 1.000 ciclistes, la primera, i 1.100 la segona. A la meitat dels anys vint la vida social del club va entrar en crisi i el setembre de 1925 l’entitat es va dissoldre.

La dècada dels trenta va començar amb un nou impuls de l’activitat ciclista. En l’àmbit competitiu, trobem gavanencs participant en unes quantes edicions de la Volta a Catalunya: Valentí Carcel, el Revolt, (1931, 1933 i 1934); Rafael Moreno (1932 i 1933), i Simó Abela i Joan Ventura (1933). Pel que fa a l’activitat social, es  va reinaugurar el velòdrom i es va legalitzar, ara sí, el club l’any 1932.

Les primeres bicicletes de fabricació local les va construir Miquel Castillo Safont a partir de 1932. Castillo feia el quadre —sovint a mida— i els manillars d’acer, i muntava la bicicleta amb peces comprades a diferents proveïdors. Aquelles primeres bicicletes costaven unes 500 pessetes, tota una fortuna si es té en compte els sous de l’època. El primer d’adquirir-ne una va ser l’Enric del forn Valencià, establert a la Rambla. Un cas ben diferent va ser el del també forner, Josep Jané: com que la butxaca li ho permetia, se’n va fer construir una amb quadre i peces d’importació. 

Sortida per les costes del Garraf l'any 1936. AMG. Col·lecció Miquel Castillo.

Miquel Castillo també va tenir un important paper com a impulsor del cicloturisme local. Entre altres esdeveniments, va organitzar sortides pels entorns —carretera de Begues, costes de Garraf— en les quals també participaven gavanenques, un exemple més del paper actiu que havia pres la dona republicana.

En nombroses ocasions, Miquel Castillo i Josep Jané van llogar conjuntament el velòdrom al Cap Blanc perquè hi fes curses. En aquella època els ciclistes l’anomenaven “El Cubell”, segurament per les reduïdes dimensions de la pista i perquè prop d’un dels revolts hi havia un safareig i el corredor que se sortia de la pista hi anava a parar de cap. El Club Ciclista Gavanenc va desaparèixer l’any 1936 amb l’esclat de la Guerra Civil.  

 
Benet Solina
Arxiu Municipal de Gavà