En el transcurs de les obres de
rehabilitació de l’edifici del carrer Màrtirs del Setge de 1714, núm. 30, una
placa de marbre que feia referència a dos destacats personatges que hi havien
viscut es va malmetre i, per tant, va desaparèixer de la façana.
Per a qui no la recordi o, tal vegada, per
a qui no s’hi hagués fixat mai, a la placa, col·locada en un acte familiar l’any
1988 per celebrar el centenari de l’edifici, hi havia gravats els noms de Josep
Rovira Torres i d’Alfons Rovira Albero.
Ara que, gràcies a l’actuació decidida
d’Adela i Elena Rovira i a la bona predisposició dels actuals propietaris, una
nova placa ha restituït, afortunadament, la desapareguda, és un bon moment per
descobrir qui eren i què en sabem dels que van ser veïns d’aquest edifici.
Josep
Rovira Torres (1856-1918)
Va néixer a Sant Boi i els seus
antecedents familiars immediats els trobem en aquesta població del Baix Llobregat.
El pare, el metge barceloní Joan Rovira, s’hi va traslladar per exercir la
professió i és on va conèixer la Conxita Torres, de cal Xic, amb qui va contraure
matrimoni.
Josep Rovira també va estudiar Medicina i
no en sabem res més d’ell fins que decideix exercir a Gavà on s’estableix i es
casa amb la Floreta Llonch, filla de Ramon Llonch i Ramona Petit, amb qui va
tenir sis fills: Joan, Ramon, Conxita, Pepet, Ricard i Alfons.
El gener de 1892 l’Ajuntament de Gavà es
va veure en la necessitat de proveir la plaça de metge titular i va fer una
convocatòria pública a la qual només es va presentar Josep Rovira, que, per
tant, va accedir a la plaça. El càrrec també comportava formar part de la Junta
Municipal de Sanitat Local. Ens consta que Josep Rovira va ser un metge proper
i compassiu que, segons explica la família: “Posava diners sota el coixí del
malalt que veia molt pobre i inclús visitava pel carrer”.
Consultant les actes municipals, sabem que
l’agost de 1909 Josep Rovira va manifestar la renúncia al càrrec de metge
titular. El consistori no la hi va acceptar. El desembre del mateix any Rovira va
ser nomenat jutge municipal de Gavà i va comunicar a l’Ajuntament que al gener prendria
possessió d’un càrrec que era incompatible amb l’exercici de metge municipal i
que, per tant, havien d’acceptar-li la renúncia amb caràcter irrevocable. Ens
consta, així mateix, que Josep Rovira el febrer de 1914 va tornar a exercir de
metge titular.
Alfons
Rovira Albero
(1949-1984)
Era besnet del metge Josep Rovira i va arribar
a ser un reconegut ballarí.
El primer contacte d’Alfons Rovira amb
la dansa va arribar durant la seva infantesa a través del folklore català. Era
membre de l’Esbart Verdaguer. Va iniciar els estudis de dansa amb el gran
ballarí i coreògraf Joan Magrinyà. L’any 1963, en plena adolescència, ja es va
incorporar a la troupe liceista del
seu professor i quan tenia dinou anys el van nomenar primer ballarí estrella de
la companyia per interpretar el ballet “Evocació”, del músic finès Sibelius.
Una autèntica fita.
L’any 1967 la Reina d’Anglaterra li va
concedir una beca d’estudis a Moscou, al Teatre de l’Òpera Bolshoi. No hi va arribar
a anar perquè va considerar que encara no havia arribat el moment d’anar a
l’estranger. Aquell mateix any va participar en la pel·lícula de ballet nord-americana,
“El meravellós món del doctor Coppelius”.
L’any 1975, arran de la dissolució de la
Companyia del Liceu, se’n va anar a Alemanya per incorporar-se al Musiktheater
de Gelsenkirchen com a primer ballarí i coreògraf al costat de la seva esposa,
Carme Cavaller, excel·lent ballarina i pedagoga. A més de representar amb èxit
nombrosos ballets, Alfons Rovira, a proposta de la direcció del teatre, va muntar
un parell de ballets infantils per ser representats al programa didàctic nacional
alemany, amb coreografia, vestuari i decorats a càrrec seu.
Alfons Rovira, a més de ser un ballarí
de facultats portentoses i tècnica virtuosa, també va ser un coreògraf eminent,
músic, mestre de dansa, dissenyador d’escenografies, vestuaris i, fins i tot, de
jocs de llums.
Rovira va rebre diversos premis en
reconeixement de la seva brillant trajectòria i un parell d’especialment
remarcables: el primer Premi de Dansa al Mèrit Artístic-coreogràfic l’any 1969,
i el Premio Nacional de Teatro y Interpretación Coreogáfica de la temporada
1971-72.
El divulgador cultural Jordi Pujal
escriu sobre Alfons Rovira: Indubtablement
i per dret propi El “Primer Ballarí Estrella” del Ballet Titular del Gran
Teatre Liceu. Un referent per antonomàsia, amo del seu propi “abans i després”,
amb el seu art va revolucionar tota la dansa, sobretot la clàssica, en un moment on poques eren les companyies de
ballet espanyoles que conreaven aquesta disciplina.
La nit del 23 de juny de 1984, una
tràgica decisió va segar la vida d’Alfons Rovira en el seu domicili de Gavà a
la curta edat de trenta-cinc anys.
Com a homenatge pòstum, aquell mateix
any, per Sant Nicasi, l’Ajuntament de Gavà va organitzar un recital de dansa al
Teatre Maragall, recital que va comptar amb la presència del mestre Joan
Magrinyà.
La seva biografia consta a l’Òpera de París i al llibre Història de la Dansa a Catalunya
Tornant a l’edifici, cal recordar que el
carrer dels Màrtirs anteriorment portava el nom de carrer Nou. L’11 de setembre
de 1922, en un acte popular que el periòdic Aramprunyà
va anomenar “una Diada nacionalista”, es va homenatjar els gavanencs caiguts
prop de Bruguers en defensa de les llibertats catalanes el 1714, i se li va
canviar el nom.
S’ha de dir que el metge mai va posar a
l’adreça personal “carrer dels Màrtirs” perquè va viure tota la vida al carrer
Nou, i que el ballarí, les temporades que va passar a Gavà, ho va fer, gairebé
sempre, al de Calvo Sotelo, nom que els franquistes van posar al carrer un cop
acabada la Guerra Civil i que va mantenir fins a l’arribada de l’ajuntament
democràtic.
Benet Solina
Arxiu Municipal de Gavà
