dimarts, 14 de febrer de 2012

SANT VALENTÍ. EL NORBERTO I LA JOSEFA. CARTES DES DEL FRONT

Norberto Guitart era un pagès de Castelldefels, casat i amb dos fills petits, el Nadalet i l’Aleix. Entre l’1 i el 16 d’octubre de 1938 va escriure 16 cartes a la seva dona, la Josefa Ros, una per dia. Feia més de set mesos que era a primera línia al front de l’Ebre i mantenir aquesta correspondència diària era per a ell el seu principal al·licient. Al llarg de 87 pàgines el Norberto narra el dia a dia en una trinxera: les guàrdies, l’avorriment, la incertesa, la falta d’higiene, l’alimentació... Es preocupa per saber com li va a la seva família —segueix els problemes dentals de la seva dona, l’estat de salut de la seva mare i els progressos del seu fill gran que aprèn a llegir—, dóna consells a la Josefa de com portar les terres — que cal sembrar, collir o podar—, pateix pels companys ferits i s’entristeix pels que es van quedant pel camí.

Però potser el que crida més l’atenció és el fort sentiment d’enyorança dels seus i especialment de la seva dona, a qui sempre anomena “Josefa mia de mi corazón” i la necessitat de veure’ls i abraçar-los. Un anell, rebut a inicis d’octubre, amb una fotografia de la família, li serveix de consol: También me dices que el Nadalet y el  Aleix siempre te quieren ver la mano pues yo no tengo que pedirlo a nadie, de noche me lo pongo al revés, o sea le doy media vuelta y me queda en la palma de la mano y me pongo la mano debajo de la cara para teneros más cerca y si pudierais oír las cosas que os digo, pues entablo verdaderas conversaciones con vosotros pero no me contestáis, qué le haremos, un día u otro me contestaréis, verdad Josefa mía...

El Norberto va mantenir fins a l’últim moment l’esperança que el rellevessin  i poder tornar a casa. El seu desig no es va fer mai realitat. Va ser afusellat pels franquistes i va ser enterrat al municipi de la Fatarella. La Josefa, vídua i amb dos fills petits, es va proposar tornar les seves restes a casa i el 18 de novembre de 1939 va ser retornat i inhumat a Castelldefels. La Josefa va decidir marxar amb els seus fills i començar una nova vida a l’Argentina. Allí va tornar a casar-se, però mai va oblidar el Norberto, a qui sempre va continuar considerant el gran amor de la seva vida. El plec de cartes sempre la va acompanyar i, poc abans de morir, les va confiar al seu nét, el Luis Alberto Guitart, que fa uns anys va tornar a Castelldefels amb la seva dona i els seus dos fills. Ara viu a Gavà i el seu desig és donar a conèixer aquesta història d’amor, la dels seus avis paterns, el Norberto i la Josefa.     

 Assumpció Gabernet
 Arxiu Municipal de Gavà

1 comentari:

  1. Gracias Alberto, por compartir la historia de tus abuelos, he leido con atención y respeto la carta manuscrita de tu abuelo. La foto es muy ilustrativa de dos vidas llenas de amor y de ilusiones, que la sin razón sego para siempre.
    Que tus hijos o familiares guarden con todo el amor las cartas, que si es el mismo con el que las escribió tu abuelo No es poco.(Felipe Recaséns, vecino de Gavà)

    ResponElimina