dissabte, 7 d’abril de 2012

ANTIGUES PRÀCTIQUES SUPERSTICIOSES


Les pràctiques supersticioses per guarir diferents malalties eren comuns en les societats rurals. Habitualment, encara que no sempre, eren exercides per dones, moltes d’elles profundament religioses, però que tenien una peculiar manera d’entendre la religió oficial.

A Gavà, la tradició passava de mares a filles. Entre les guaridores gavanenques en destacava l’àvia “Noia Xica” de cal Salom, especialitzada a curar malalts de “desfeta” (una infecció dels ulls, probablement conjuntivitis). L’àvia “Noia Xica”, sense cap ànim de lucre, rebia als malalts a casa seva, els  persignava amb un gra de blat sostingut amb dos dits de la mà dreta, i el dipositava en un got d’aigua. Mentre observaba com lliscava cap al fons, recitava l’oració següent:

-          Desfeta, què fas aquí?
-          Estic aquí, que Déu m’ha feta.
-          Com pots dir que Déu t’ha feta, si Déu no fa cap cosa mal feta?
-          Santa Llúcia, Santa Càndida, mare de Sant Pau: la ben dita, la ben nada, la ben nomenada.
-          Per què li dieu la ben dita, per què li dieu la ben nada?
-          Per què cura de pestes i desfetes a tothom.
-          Clara la lluna, clar el Sol, clara la vista del que cerca consol.
-          Si Déu vol!
  
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

1 comentari:

  1. El gra de blat devia ser l'avantpassat de les pastilles de placebo, oi? :D

    L'oració m'ha fet molta gràcia, especialment el final "Si Déu vol": això sí que és "curar-se en salut" i mai millor dit.

    ResponElimina