dimecres, 10 de juliol de 2013

QUI NO BAT AL JULIOL, NO BAT QUAN VOL


« Finalitzada la sega, s’iniciava la batuda, gairebé sempre al juliol, com ho corrabora la dita: “Qui no bat al juliol, no bat quan vol”. La batuda es feia a l’era de les diferents masies i masos de Gavà, com la de can Ribes, l’Horta, can Llonch o la fassina d’en Moliner. El procés de batre durava tot el dia.

De bon matí es batia “a potes”: els animals, fent cercles, passaven per damunt del blat estès tot aixafant les espigues amb el corró; amb això s’aconseguia separar el gra de la palla. De tant en tant, els animals s’aturaven i el blat es girava amb l’ajut de forques de fusta, perquè la batuda quedés uniforme. Havent dinat començava el procés de ventar, que consistia a separar la palla del gra. En aquest punt era essencial que el temps fos favorable, ja que si bufava el vent del llebeig la tasca era molt més senzilla. Es ventava tot aixecant la palla amb les forques i llençant-la fora de la batuda fins que només quedava el gra i el boll. Modernament, van sortir unes màquines ventadores a mà que van facilitat molt la feina. Per separar-los es desembollonava, és a dir, es llençava la barreja enlaire i el vent s’enduia el boll, alhora que el gra, com que pesava més, queia a terra. El procés es repetia els cops que fossin necessaris fins que el blat quedava ben net.

L’últim pas consistia a porgar el blat amb un estri metàl·lic. Després es posava en sacs d’uns cinquanta quilos i es desava al graner o a la sitja. La palla s’amuntegava en el paller, en forma de punxa, de manera que si plovia l’aigua rellisqués avall; la palla es destinava bàsicament a l’alimentació de les bèsties i a la confecció d’adobs.Aquest procés tan laboriós va sofrir una important evolució amb l’arribada de la primera màquina de batre, que era de la marca Rustot i funcionava amb vapor. La van comprar Gras i Salvador Viñas i la van instal·lar als terrenys del Gras, on avui hi ha el Banc de Sabadell, a la Rambla. Més tard, Josep Llonch va comprar la societat d’en Gras, i la màquina es va col·locar al carrer de Sant Pere. Els anys quaranta, la màquina de batre ja era a cal Pauet, on la majoria dels pagesos hi anaven a batre ».


Mireia Valentí
Del llibre: "L'Abans", editorial efadós, 2002

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada