dijous, 12 de setembre de 2013

LA TORNADA A L'ESCOLA. ANAR A ESTUDI A GAVÀ AL SEGLE XIX



El segle XIX és l’època en què la ideologia liberal penetra en la societat i la instrucció pública es considera un element necessari per garantir el progrés econòmic i social. És en aquest context que el 1857, per iniciativa del ministre Claudio Moyano, l’Estat va aprovar la Llei d’instrucció pública, que organitzaria el sistema públic escolar, del qual prenia responsabilitats a través dels controls del Govern Civil. L’article 100 d’aquesta llei obligava als ajuntaments a escolaritzar tota la població infantil –nens i nenes de sis a nou anys- dels municipis de més de 500 habitants. Els mestres havien de ser pagats pels ajuntaments, tot i que l’Estat s’obligava a subvencionar part dels costos.  

Cap el 1800, Gavà era un minúscul poble d’uns 800 habitants format per petits ravals. L’any 1811 hi havia un sol mestre per a tots els nens, i l’escola —o “estudi”, com s’anomenava— estava situada en una de les dependències de l’únic edifici municipal que hi havia en aquell temps: l’hostal, tenda, taverna, fleca i carnisseria de la plaça Major (antigament anomenada també de la Creu de Terme), que també servia d’Ajuntament. L’escola estava separada de l’hostal per un pati on hi havia un pou cec o comuna on s’hi abocaven les deixalles de l’hostal i la carnisseria.

D’aquesta època, coneixem els noms de diversos mestres. L’any 1815, exercia de  mestre de l’estudi Pere Màrtir Lloberas. Els migrats recursos que aconseguia a partir de la tasca docent els complementava amb el que rebia com a secretari municipal. L’any  1851  pren  possessió  el  mestre Tomàs Navarro Farré, amb una paga de 2.000 rals anuals.

A inicis del segle XIX, el veïnatge de Gavà patia un intens analfabetisme. L’any 1857 només hi havia 87 nens escolaritzats, els altres havien de treballar per subsistir. Les xifres de l’any 1860 ens donen una idea del reduït abast de l’educació: només sabia llegir el 25% dels homes i el 3% de les dones.Amb l’aplicació de la llei  Moyano, l’any 1874 ja hi haurà un mestre per als nois i una mestra per a les noies. A Gavà, i gràcies a l’obligatorietat de l’ensenyament femení, l’analfabetisme va disminuir apreciablement: l’any 1877 sabien llegir i escriure el 32% del homes i el 10% de les dones, percentatges que es van mantenir estables fins a principis del segle XX.

Text extret de l’exposició: “De la instrucció a l’educació. L’escola a Gavà del 1310 al 1929”, inaugurada a Gavà el 12 de març de 2009.

2 comentaris:

  1. Teniu dades de qui va ser l'autor de l'edifici ?. Gràcies coneixercatalunya@gmail.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Antonio, sabem que Zoilo Rafanell Sabatés, mestre d'obres de Gavà, fou l'encarregat de tirar endavant el projecte fins que un altre mestre d'obre,Joan Cañas Parés, el rellevà. Desconeixem el nom de l'arquitecte.

      Elimina