dimarts, 19 de novembre de 2013

LA FARMÀCIA DEL SENYOR PEPET


“Com tots els de la meva edat, tinc gravada la imatge d’aquell vell edifici de modesta figura, amb unes grosses portes de fusta obertes de bat a bat i un vestíbul amb unes vidrieres que donaven entrada a l’apotecaría. L’interior tenia les parets cobertes de prestatges amb els específics preparats de laboratori i a dalt de tot, una renglera de terrines amb herbes remeiares i al bell mig, una mampara de vidre glaçat reservava el laboratori on el Sr. Pepet elaborava xarops, ungüents i receptes remenant destrament el morter.

Al través d’una petita portella, apareixia el cap del Sr. Pepet, sempre atent i servicial, amb les ulleres a la punta del nas i un escuradents a la boca. Si hi portaves una recepta, la contesta era sempre la mateixa: “Vine d’aquí a mitja horeta”. En canvi, et servia aviat tot tipus de pols, per mal de ventre, mal de cap o de costat i el seus famosos pols per la “bavera” dels nadons.

El popular senyor Pepet, va ser una persona molt ponderada i inspirava tanta confiança, que la gent acudia al seu consell i remei, en el cas de qualsevol tipus de malaltia, en comptes d’anar al senyor Coromines, metge del poble. El senyor Pepet va ser el major dels quatre germans de la família dels Todo, molt arrelada al passat de Gavà, i el seu pare en Josep Amat i Vilà que havia estat alcalde, a més de la farmàcia, també el va fer aprendre a tocar el piano, i abans d’en Pere Bruach, va amenitzar les sessions de ball de saló del Centre”. 
 
Antoni Tarrida
del llibre: “Terra i ànina. El Gavà de quan jo anava a l’escola”, 2005.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada