El
dilluns de carnaval era el dia de l'aplega. Es produïa la cercavila
amb caràcter recaptatori. Tota la comitiva anaven casa per casa i
masia per masia per tal d'aplegar diners i menjar per a l'àpat
comunitari del vespre. De tant en tant, els balladors feien un cercle
enmig del qual hi ballaven sols els novençans una espolsada, després
de la qual tothom era convidat a repetir-la.
“De
bon matí, la cobla de sac de gemecs i flabiol efectuaven una
cercavila. El so del sac de gemecs era l’avís per a que sortissin
de casa els que hi participaven, quedant constituïda la colla que
rebia el sobrenom de la Colla del Sac per tal com era aquest
l’instrument que els havia aplegat. La colla s’organitzava de la
següent manera: obria la comitiva un Carnestoltes de palla que anava
muntat a dalt d’un ase guarnit i menat per l’esparriot,
personatge que s’encarregava de mantenir l’ordre en els saraus i
les fetes de la colla. Vestia amb túnica blanca i portava el cos
envoltat de picarols, esquelles i barrombes i amb una escombra a la
mà. Seguien a peu el novençà i la novençana que eren escollits
entre els que ballaven millor. La seva funció era la de representar
a la resta de la colla, similar als nuvis en altres localitats.
Anaven agafats de la mà i els seguien la resta de parelles. Elles
anaven vestides a l’estil de la pagesia benestant i ells per
l’estil del ball de bastons. A darrere hi anaven els músics i els
aplegadors. Tancava aquesta comitiva els vell i la vella que no poden
seguir la marxa del jovent quedaven sempre endarrerits. Seguits d’una
gran gentada, anaven casa per casa del poble i per les masies del
voltant, recaptant els aplegadors botifarres, cansalades, pollastres,
conills, fruita seca, ous o bé diners que recollien en gran
quantitat”.
“De
bon matí, la cobla de sac de gemecs i flabiol efectuaven una
cercavila. El so del sac de gemecs era l’avís per a que sortissin
de casa els que hi participaven, quedant constituïda la colla que
rebia el sobrenom de la Colla del Sac per tal com era aquest
l’instrument que els havia aplegat. La colla s’organitzava de la
següent manera: obria la comitiva un Carnestoltes de palla que anava
muntat a dalt d’un ase guarnit i menat per l’esparriot,
personatge que s’encarregava de mantenir l’ordre en els saraus i
les fetes de la colla. Vestia amb túnica blanca i portava el cos
envoltat de picarols, esquelles i barrombes i amb una escombra a la
mà. Seguien a peu el novençà i la novençana que eren escollits
entre els que ballaven millor. La seva funció era la de representar
a la resta de la colla, similar als nuvis en altres localitats.
Anaven agafats de la mà i els seguien la resta de parelles. Elles
anaven vestides a l’estil de la pagesia benestant i ells per
l’estil del ball de bastons. A darrere hi anaven els músics i els
aplegadors. Tancava aquesta comitiva els vell i la vella que no poden
seguir la marxa del jovent quedaven sempre endarrerits. Seguits d’una
gran gentada, anaven casa per casa del poble i per les masies del
voltant, recaptant els aplegadors botifarres, cansalades, pollastres,
conills, fruita seca, ous o bé diners que recollien en gran
quantitat”.
Pompili
Massa i Pujol,
Del
llibre: “La Tornaboda de Gavà i Viladecans”, 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada