dijous, 10 de febrer del 2022

COM ERA GAVÀ EL 1877?

L’any 1877 es va publicar el Diccionario Geográfico-Estadístico de la província de Barcelona, a càrrec de Lorenzo Vidal Tusell. En aquesta obra, Gavà es descrivia de la manera següent:

«Gavá. Lugar distante tres horas y media de la capital y una del mar, en la carretera de las costas del Garraf: tiene 86.418 pesetas de riqueza imponible, 1.400 habitantes y 284 edificios, 254 de los cuales se hallan reunidos en el pueblo. En el término de éste hay además un ladrillar, un horno de cal, una fábrica de aguardiente, una fuente ferruginosa y las ermitas de Brugués y san Miguel, éstas a cuatro y seis kilómetros de la población respectivamente»

D’entrada, crida l’atenció que la distància entre Gavà i Barcelona es mesurava en temps i no en kilòmetres. Recordem que el 1877 el ferrocarril no havia arribat a Gavà, que l’automòbil i la bicicleta no es van inventar fins al 1886 i que les distàncies es recorrien a peu o en carro. Si tenim en compte que una persona recorre caminant uns 5 km per hora, tres hores i mitja és el temps necessari per recórrer els 17 km que ens separen de la capital. En carro, no s’anava gaire més de pressa.

Pel que fa al nombre d’habitants, el 1877 Gavà tenia 1.400 habitants, el doble que cent anys enrere. Aquest augment demogràfic s’havia produït de manera gradual amb alguns alts i baixos causats per les guerres carlines i les epidèmies de còlera. L’arribada del ferrocarril el 1881 i la instal·lació de les primeres fàbriques a inicis del segle XX, van accelerar aquest creixement. Cal destacar que al Diccionario Gerográfico Estadístico, Vidal només va comptabilitzar els edificis habitats de manera continuada. Així, dels 284 edificis, 254 es trobaven al nucli urbà i els trenta restants eren masies.

En relació amb l’activitat econòmica descrita, el «ladrillar» esmentat podria referir-se al de cal Todo, ja en funcionament a mitjans del segle XVIII. El forn de calç que esmenta l’autor devia ser algun dels que actualment s’han identificat a la zona del pla de Carat. La Fàbrica d’aiguardent era la fassina del Moliner i la font ferruginosa, la Font del Ferro


Assumpció Gabernet

Arxiu Municipal de Gavà


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada