divendres, 13 de setembre del 2024

ÀLBUM DE FOTOS: EL BISCÚTER

El Biscúter va ser un microcotxe fabricat a Espanya entre els anys 1953 i 1960. Va ser dissenyat pel francès Gabriel Voisin i era conegut per la seva senzillesa i economia, en un moment en què Espanya es recuperava de la postguerra.

Estava simplificat al màxim, sense portes, finestres ni marxa enrere. El motor Hispano Villiers d'un cilindre, 197 cc i dos temps desenvolupava 9 CV, s'arrencava amb un tirador i tenia la transmissió només a la roda davantera dreta. La frenada es realitzava amb un sistema poc comú de tres punts, que incloïa la transmissió i cables a les rodes del darrere. Una característica realment avançada va ser una carrosseria completament d'alumini, encara que més tard es fes servir acer. Durant la curta vida del model es van realitzar poques millores, com ara la marxa enrere o l'arrencada elèctrica.

Tot i la seva austeritat, es va convertir en un vehicle popular gràcies al seu baix cost i fàcil manteniment, i es va associar amb la mobilitat accessible per a les classes mitjanes en ple franquisme.


📷 Grup de gavanencs en Biscúter  pel carrers de Gavà durant la dècada de 1950. AMG. Fons i autor: Jordi Vaghi. 

divendres, 6 de setembre del 2024

TORNADA A L'ESCOLA. L’ESCOLA DE L’ATENEU POPULAR

L’escola de l’Ateneu va néixer vinculada a l’Ateneu Popular de Gavà, una associació fundada el 1910, continuadora del Centre Catalanista fundat el 1904, que aplegava idearis de la Lliga Regionalista. 

L’escola, en el moment de la seva fundació l’any 1913, es va instal·lar a la Rambla. Ocupava una torreta envoltada de jardí, que feia cantonada amb el carrer de la Indústria, propietat de la família Brunet. Al col·legi només hi podien assistir els fills dels socis de l’entitat; per això, quan algun infant no trobava plaça a les Escoles Nacionals, el seu pare es veia obligat a fer-se soci de l’Ateneu Popular, que garantia l’educació dels fills i a més proporcionava a la família una llotja a l’envelat els dies de Festa Major.

El primer mestre de l’escola va ser Josep Mestres, que compaginava l’ensenyament reglat amb la difusió, entre els alumnes, de l’ideari de la Lliga Regionalista, que esdevingueren també directrius d’ensenyament marcats per la Mancomunitat de Catalunya. A més de les quatre regles bàsiques, els alumnes rebien classe d’història d’Espanya i de Catalunya. Els mestres seguien el Compendi d’història de Catalunya, que va escriure Prat de la Riba, amb la voluntat de convertir-lo en un manual per a les escoles. Un dels punts importants en l’ensenyament de l’època era la intenció de desvetllar l’esperit patriòtic, empíric i crític dels minyons; per això, al marge de les matèries impartides a l’aula, s’organitzaven activitats didàctiques paral·leles com ara l’educació física i la gimnàstica. Amb l’arribada del bon temps es feien classes de ciències a l’aire lliure.

També es fomentaven les disciplines artístiques com el dibuix, i s’hi incorporà l’assignatura d’anàlisi, que animava els alumnes a analitzar els diversos aspectes socials, polítics i econòmics de Gavà. Va ser amb el suport de l’Escola de l’Ateneu, i amb el seu alumnat, que l’any 1921 es fundà el primer club de futbol local: l’Atlètic Gavà foot-ball club. L’any 1923, l’escola es traslladà al nou edifici que Salvador Lluch va fer construir a la Rambla, cantonada amb el carrer del Centre, i que esdevingué la nova seu de l’Ateneu Popular. A més d’escola i bar, estava dotat amb teatre i pati. L’any 1924, amb la mort del professor Josep Mestres, arribà a Gavà Francesc Lamarca, el qual es va fer càrrec de l’ensenyament dels alumnes de l’Ateneu fins a la Guerra Civil.


📷 Alumnes de l'Ateneu Popular de Gavà amb el seu mestre Josep Mestres. AMG. Col·lecció Carme Rafanell. Autor: L. de Olalde.

🖋   Text extret de l’exposició: “De la instrucció a l’educació. L’escola a Gavà del 1310 al 1929”, inaugurada a Gavà el 12 de març de 2009.