DE LES COVES A LES FERRERES, PASSANT PER «LAS CASITAS»

 

Als anys cinquanta, van ser moltes les famílies que arribaven a Gavà buscant una vida millor; la majoria venien del sud. Trobaven feina a les fàbriques, al camp o a la pedrera del Calamot. Habitualment, primer venia el pare o la mare i, un cop instal·lats, hi arribava la resta de la família. Els qui tenien un parent o amic que els esperava quan arribaven a l’estació gaudien de molts avantatges, perquè els oferien un sostre i contactes per aconseguir feina. Els qui arribaven sense res ho tenien més complicat.

Tard o d’hora tothom acabava trobant una ocupació, però trobar un lloc per viure era més difícil. Hi havia oferta de treball, però no d’habitatges. Edificar cases per a persones amb pocs recursos no era un negoci gaire rendible i les autoritats no havien previst com resoldre el problema. Aquesta situació va obligar molta gent a instal·lar-se en pensions, a casa de familiars o amics, a rellogar una habitació o, com a últim recurs, a instal·lar-se en coves o barraques, com les del torrent de Bergelit i del Calamot. Quan la gent començava a estalviar, comprava solars al carrer del Treball, al Segle XX… i s’hi feien les seves barraques, perquè encara no tenien prou diners per construir-se la casa. Quan els fills començaven a treballar, edificaven i, als patis, llogaven habitacions.

Un dia de l’any 1962 hi va haver unes grans inundacions i les coves es van omplir d’aigua. Hi va anar gent de l’ajuntament, de la Creu Roja i policies, i ens van portar a una caserna de soldats, Can Pere Bori, per la plaça de Catalunya actual. Famílies senceres es van quedar sense res. Els espais estaven separats per cortines i no s’hi cabia. Vam estar allà un any i després ens van donar una caseta de les de San Rafael. Ens van dir que allò era provisional, però hi vam estar onze anys. Les habitacions es dividien amb cortines i hi havia gent que en llogava. La gent del poble ens mirava amb recel i ens sentíem discriminats. Com que aquesta situació no es podia mantenir, el Ministerio de la Vivienda es va fer càrrec de la construcció de blocs de pisos a les Ferreres per reallotjar els damnificats dels aiguats. L’any 1974 es van lliurar els contractes.

Testimoni d’Ana María Mena Torres (2008)

📷 Habitatges anomenats popularment «Las Casitas de San Rafael», que van allotjar als damnificats pels aiguats de la tardor de 1962. AMG / Fons David Achel/ Autoria desconeguda.