El carnaval, amb el seu caràcter irreverent i pagà, no encaixava amb els valors que el règim franquista volia projectar i, per aquest motiu, durant els quaranta anys de dictadura la seva presència als carrers fou gairebé inexistent. Només els més petits mantenien viva, tímidament, la tradició de disfressar-se, especialment en el gran ball infantil que s’organitzava al Casino, un dels pocs espais on la fantasia trobava una escletxa per expressar-se.
Amb l’arribada de la democràcia, però, l’ambient va canviar de manera notable i la ciutadania es va abocar a la recuperació del Carnestoltes. Entitats i associacions locals van assumir un paper protagonista en aquesta renaixença festiva, impulsant balls i concursos de disfresses que tornaven a omplir de color i d’humor la vida comunitària.
Entre els anys 1978 i 1981, com a mínim, el Centre Parroquial Sant Nicasi —situat als baixos d’un immoble de la Riera de Sant Llorenç— va donar cobertura a la celebració del carnaval dels barris de Can Tries i Can Tintorer. La fotografia que acompanya aquest text ens transporta a aquelles nits de disfresses, on veïns i veïnes de totes les edats compartien rialles i música en un ambient que reflectia molt més que una simple festa: era l’expressió palpable d’un temps nou que començava.
En aquest mateix context, l’any 1982 el Consell Popular de Cultura de l’Ajuntament de Gavà va decidir restituir i donar a conèixer la Tornaboda, un conjunt de danses que antigament s’havien representat per Carnaval. La seva reintroducció, juntament amb les festes de disfresses i les rues, contribuí a consolidar el Carnaval com un element essencial del calendari festiu de la ciutat i com un símbol de recuperació de tradicions que havien estat llargament silenciades.
🖋 Vanessa Rodríguez
📸 Festa de carnaval al Centre Parroquial Sant Nicasi. 24 de febrer de 1979. AMG / Fons Maruenda-Roigé / Autoria desconeguda
