Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris àlbum col·lecció. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris àlbum col·lecció. Mostrar tots els missatges

dilluns, 2 d’octubre del 2023

⚜ UNA HISTÒRIA DE MOSQUETERS 

 🎬   Avui, volem celebrar el Dia Internacional dels Mosqueters compartint amb vosaltres aquests programes de cinema, que es van projectar a Gavà els anys cinquanta


Programa cinema any 1952. Fons Jaume Mitjans. AMG


Els mosqueters eren soldats dels exèrcits europeus que van aparèixer en el segle XVI. El nom d'aquests soldats provenia de l'arma de foc que utilitzaven: el mosquet.

El Cos de Mosqueters de França va ser fundat per Lluís XIII l'any 1622, i va passar a formar part de la guàrdia del rei. Malgrat que aquest cos es va dissoldre el 1816, la seva popularitat va augmentar amb la publicació del llibre "Les trois mousquetaires", del novel·lista i dramaturg francès, Alexandre Dumas, l’any 1844.

Programa cinema any 1950. Fons Casa Safont. AMG


Així que, avui intentarem traslladar-nos a la França més aventurera amb Athos, Portos, Aramis i un jove d'Artagnan, amb el seu lema d'honor i amistat de sempre: 
⚜   "Uno para todos y todos para uno!"  

 

Si voleu veure el video dels programes de cinema del fons documental de l'Arxiu Municipal de Gavà, cliqueu aquest enllaç :  👇

"Dia Internacional del Mosqueter"  ⚜                       


M. Carmen Carbonero 
Arxiu Municipal de Gavà


Font de la informació: https://www.diainternacionalde.com

dimecres, 21 de juny del 2023

FESTA DE LA MÚSICA. LES PRIMERES ORQUESTRES GAVANENQUES.

 Amb motiu de la Festa de la Música d’aquest any, us presentem les orquestres de ball a Gavà, i en concret una de molt exitosa, la Bruach. 

L’origen d’aquesta remunta cap a final dels anys 20 i començament dels 30, moment en què es produí una proliferació de les orquestres de jazz, un gènere que, sorgit als Estats Units, arribà a Europa i agradà molt a les classes populars. Al llarg d’aquestes dues dècades es crearen a Catalunya moltes orquestres d’aquest tipus i a Gavà, Antoni Arnal fundà la Jazz-Mickey al novembre de 1931, que ajuntava un pianista, dos violinistes, un saxofonista i un que tocava el “Jazz-Band”. Amb el pas dels anys, s’hi van afegir al conjunt altres components, entre els quals hi figura Pere Bruach, com a pianista, que esdevingué el director cap a l’any 1935. Els principals escenaris de l’orquestra eren les festes majors que s’organitzaven des del Cafè del Centre (local de la família Bruach) per a les que el conjunt oferia sessions de “grans balls continus a l’envelat monumental”, juntament amb altres orquestres convidades provinents de localitats de la zona.

Després de la guerra, al 1940, una nova legislació dictada pel regim franquista prohibí la utilització de noms americans i l’orquestra es va veure obligada a canviar el seu. Prengué el cognom del seu director i passà a anomenar-se Orquestra Bruach. 

El tipus de repertori musical també canvià, i el jazz se substituí per ritmes típicament espanyols i llatino-americans, que igualment havien de musicar els grans balls a l’envelat de les festes majors i aquells de les sessions de diumenge per la tarda al Casino de la Rambla, on hi acudia la població gavanenca per a concloure el seu dia festiu setmanal.



Les bulerias, els tangos, les sambes, les cançons mexicanes, les batucades, els vals, però sobretot, els boleros i els pasodobles, eren els gèneres que més abundaven en aquest tipus d’esdeveniments.

L’orquestra Bruach aleshores estava formada per nous membres que s’havien incorporat després del conflicte bèl·lic i d’altres que encara continuaven des de la fundació de la Mickey:


-         el mestre, Pere Bruach (piano i violí)

-         Antoni Arnal (saxo-alt, clarinet i acordió)

-         Pere Jurado (saxo-tenor, clarinet, violí i piano)

-         Emilià Roselló (saxo-alt, clarinet i acordió)

-         Baltasar Pascual (saxo-tenor, clarinet, violí i piano)

-         Vicente Zuriaga (trompeta i contrabaix)

-         Lluís Roselló (trombó i acordió)

-         Josep Gavaldà (contrabaix i violí)

-         Vicenç Villanueva (bateria)

-         Robert Agustí (bateria)

-         Francesc Balagué (vocalista i guitarrista)

 A més d’altres que s’incorporaren més tard, cap a finals dels 50, com Jeroni Medina, Josep Colomé, Pere Gavaldà o Amadeu Estrada (aquest últim ho va fer en substitució, al piano, de Pere Bruach, mort l’any 1959).

L’orquestra Bruach va tenir un llarg però també ampli recorregut, doncs va ser convidada en diverses ocasions a tocar a les festes majors d’altres localitats de la comarca, com són Viladecans i Sant Boi.

El seu cas no és l’únic a Gavà. Trobem altres conjunts com l’Orquestra Blay o l’Orquestra dels Bohemios (que passarà a anomenar-se Dickson posteriorment) que també tingueren molta importància en el panorama musical de la ciutat d’aquestes dècades de postguerra.

Maria Nadal Estrada

 

divendres, 19 de maig del 2023

SONEN CAMPANES DE BODA. EL VESTIT DE NÚVIA 

🌸Sabeu de quins colors eren els vestits nupcials d’abans i el seu origen? Quin complements portaven el dia de la seva boda?  





Al segle XIX, les dones anaven de diferents colors el dia de la seva boda. Els predominants eren el vermell, el negre o el daurat, ja que el blanc es reservava per a la cort. 


AMG. Fons Margarita Solé, anys 20
Però va ser l'any 1840, quan la reina Victòria d'Anglaterra, que es va casar amb Albert de Saxònia, va impactar amb el seu vestit nupcial de color blanc amb puntes i brodats fets a mà. Portava un vel de més de tres metres de llargada i una corona feta de flors de taronger, símbol de puresa i fertilitat. Aquest model de vestit es va estendre per l'alta societat europea. 

Es volia imitar el vestit, però aquests teixits eren massa cars i les classes més baixes van mantenir el color negre. 

El segle XX començava, però a Espanya les dones encara anaven vestides de negre al seu casament. A més, aquests vestits es podien aprofitar per a altres situacions especials. Els complements per a la núvia eren senzills: un gran vel , una corona de flors de taronger, que també se’n col·locaven al vestit, i un ram de flors a les mans

AMG. Fons Pere Agustí i Maria Roca, 1942

A Espanya, durant els anys vint i trenta, les dones encara anaven vestides de negre al seu casament. 

No va ser fins als anys quaranta en què va començar un canvi en el color del vestit i el blanc va fer la seva aparició. Les mànigues són bollades i adaptades a la figura de la dona. Els casquets predominen al cap, i al vestit, complements com perles, vellut i fermalls.


AMG. Fons Montserrat Martínez, anys 50




L'explosió del glamur apareix als anys cinquanta sota la influència del dissenyador Christian Dior: cintures d'abella, guants de seda, cues més llargues... i els vestits s’escurcen. Tota una explosió d'alta costura. 




AMG. Fons Vicens Agustí, anys 70


Amb el moviment hippy dels setanta, apareix al vestit camiser, acampanat, i les pameles o flors al cap. Però tot torna a canviar en la dècada dels vuitanta, quan el vestit nupcial de Lady Di capgira la història i provoca una moda exagerada en tots els sentits: vestits i vels de grans dimensions. Aquesta tendència es modifica als noranta amb un tall més senzill i bàsic


Si voleu veure el video d'aquest article, cliqueu aquest enllaç :👇

El vestit de núvia a través de les fotografies de l’Arxiu Municipal de Gavà



M. Carmen Carbonero 
Arxiu Municipal de Gavà

Fons de la informació: Museu virtual de la moda de Catalunya i Escuela de diseño dsigno.es/blog.

dimarts, 13 de setembre del 2022

AROMA A XOCOLATA


🍫Avui se celebra mundialment el Dia Internacional de la Xocolata, per això compartim amb vosaltres aquest vídeo  de l’àlbum de cromos de Chocolates Lloveras del fons documental de la família Purcet-Ferrer de Gavà.

AMG.  Album fons documental de la familia Purcet-Ferrer. Any 1957

🍪 Chocolates Lloveras va ser una empresa familiar creada l’any 1899 i que va tancar les portes l’any 2017. Tot i que va començar sent un taller tèxtil a Terrassa, va acabar transformada i dedicada a la venda de maquinària per al sector xocolater, de galetes i gelats.

Qui no recorda aquells berenars amb pa i xocolata de l’època i els àlbums de cromos que als anys 60 eren la tendència del moment?

Van fomentar la cultura d’aquest país, amb grans col·leccions de cromos dedicats a personatges Disney, de còmics, de novel·les com “Viaje al centro de la tierra”, “El ingenioso Hidalgo don Quijote de la Mancha” o “20.000 leguas de viaje submarino” i una infinitat d’històries més que s’havien d’aconseguir comprant els seus productes i demanant-los per correu.

La infantesa d’aquests anys va tenir un sabor més dolç amb Chocolates Ana i “súper-leche” de Chocolates Lloveras.

Si voleu veure el video de l'àlbum, cliqueu l'enllaç  Àlbum de cromos de la família Purcet-Ferrer de Gavà


M. Carmen Carbonero
Arxiu Municipal de Gavà


Per saber-ne més: https://parecequefueayer.espaciolatino.com/Lloveras.html