Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dimarts de carnaval. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dimarts de carnaval. Mostrar tots els missatges

dimarts, 12 de febrer del 2013

L’ESPERIT DEL CARNESTOLTES GAVANENC: L’ESPARRIOT


La implantació del cristianisme amb les pràctiques quaresmals del dejuni i l'abstinència comporten, des del començament de l'edat mitjana, l'aparició d'un període previ oposat en valors, el qual anomenem carnestoltes. Un temps breu de llicències, excessos, de llibertinatge i d'inversió dels ordres establerts. 

En el calendari, el carnestoltes se situa en la setmana anterior a l'entrada de la Quaresma. Va des del dijous gras o llarder fins al dimecres de cendra. L'esperit del carnestoltes és simbolitzat per un ninot de palla que arriba triomfant el Dijous Gras i presideix totes les gresques fins el dimecres de cendra en què es crema públicament. El personatge del carnestoltes s'encarrega d'animar la gresca i pren denominacions diferents segons la població. A Gavà es denomina Esparriot.

L’Esparriot gavanenc vesteix una túnica llarga, amb barret de palla tot cosit de picarols Antigament, tot el poble es convertia en una comitiva molt pintoresca presidida per l’Esparriot, que conduia un ase  guarnit i damunt del qual cavalcava un ninot de palla, esfigie del rei Carnestoltes. Darrera l’ase hi anava la parella formada el novençà i la novençana, és a dir, els nuvis. Eren dos fadrins, un dels quals anava vestit de noia. Al seu darrere hi anaven tot un seguit de parelles, com més millor. La gran majoria dels participants anaven disfressats. Tancaven la comitiva el vell i la vella, encarregats de mantenir la broma i la gatzara.

Pompili Massa
Del llibre “La Tornaboda de Gavà i Viladecans”, 2011.

dimarts, 8 de març del 2011

DIMARTS DE CARNAVAL, TORNABODA


El dimarts era pròpiament el dia de la Tornaboda. Tot just havia sortit el sol, el sac de gemecs despertava el veïnat i es tornava a formar la comitiva que donava tres voltes al poble. L’objectiu no era aplegar queviures, sinó arribar als Rierals tot afanyant-se per arribar-hi abans que la colla de Viladecans i ser la guanyadora. El poble vencedor esperava la colla contrària. Quan hi eren tots, es dedicaven una sèrie de grotesques salutacions, i els Novençans procedien a ballar la dansa mostrant la seva destresa. El ball es repetia amb les parelles intercanviades i a continuació es formava un sol grup que anava convidat al poble perdedor. Ballant, entraven a la vila veïna, on eren convidats a menjar i beure.

Després, es dirigien a una era ben gran per fer una competició de l’art de l’espolsada, que és una part de la dansa en què els fadrins llancen fortes puntades de peu, com si s’espolsessin, per fer sonar els picarols. A totes les cases hi havia una taula parada amb llaminadures, coca i porrons de vi. L’entrada no tan sols era lliure, sinó que els vilatans se sentien molt honorats que entrés a casa seva com més gent de la colla veïna millor.

En acabat, el Vell, la Vella i l’Esparriot agraïen les mostres d’afecte rebudes i convidaven els vençuts a repetir tota la festa al seu poble, on serien rebuts amb la mateixa atenció. Cap a la tarda, s’acostaven al límit establert i s’acomiadaven fins a l’any vinent.

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà