L’edifici que actualment coneixem com “la Torre Lluc”, es va construir en els terrenys que ocupaven dues finques, Comes i Sauleda, que amb el temps van passar a un mateix propietari, Joan Ferrer. Cap a l’any 1799 el propietari va enderrocar les dues cases i en va construir una de més gran on pogués viure tota la família. El 1822, Joan Ferrer contreu molts deutes i per pagar-los lliura la casa a un italià anomenat Joan Baptista Paris. És la data que apareix als rellotges de la façana que va afegir-hi el nou propietari. L'hereu del senyor Paris va vendre la finca a Melcior Planes i Crehuet, a qui correspon l’enjardinament seguint models italians.
Planes i Crehuet va morir sense descendència i va deixar la casa i les terres als seus masovers com a usufructuaris. La filla dels masovers es va casar amb Salvador Lluch Puigmartí, i és a partir d'aleshores que la casa es coneixerà com a Torre Lluc. Però la hisenda no es limitava a la casa i els jardins. Incloïa els terrenys que actualment pertanyen a la Rambla, la plaça de Dolors Clua (on hi havia l’era de la casa), i els carrers de Salvador Lluch, de Sant Isidre i del Centre que, entre 1872 i 1925, es van urbanitzar.
El 1936 el Comitè de Milícies Antifeixistes va requisar l’edifici per establir-hi la seva seu. Acabada la Guerra, els Lluch van recuperar la propietat i en van continuar sent els propietaris fins que l'any 1975 l'Ajuntament de Gavà va adquirir la casa i els jardins. Els jardins es va convertir en un parc públic i, poc després, la casa va esdevenir la seu del Museu de Gavà.
Arxiu Municipal de Gavà
