Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dia internacional dona botiga restaurant cuina menjar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dia internacional dona botiga restaurant cuina menjar. Mostrar tots els missatges

dimarts, 22 de març del 2022

HISTÒRIES VIOLETA. Dones emprenedores: Milagros Royo 

Milagros Royo amb els seus fills. Anys cinquanta. Col·lecció Milagros Royo, AMG. Autor desconegutMilagros Royo Blasco va néixer l’any 1916 a Calanda, però va anar a viure a Sariñena. Va arribar a Gavà a finals de 1927, quan encara no havien inaugurat l’Exposició Universal de Barcelona. Tenia 11 anys. 

" A Sariñena, jo anava al col·legi. Recordo que trigava un quart d’hora a anar-hi i tornar-ne. Hi vivia poca gent. No tenien ball ni cine. Era una vida diferent. Vivíem bé. El papa tenia una fàbrica de farina a Sariñera que funcionava amb aigua. Jo, amb 92 anys, mai  no he conegut casa meva sense llum, perquè amb la dinamo de fer anar les màquines teníem llum. 

A Gavà, l’any 1927 hi havia quatre gats i quatre cases. Érem com una família, deixàvem les portes obertes. No es tancaven ni de dia ni de nit. Recordo l’organillo pel carrer. La Rambla era tota de terra. L’entrada de l’American Lake valia 50 cèntims i pujar al carrilet, 1 pesseta. Sempre anàvem a peu a El Prat, a Viladecans i a la festa major de Castelldefels. També anàvem a les funcions de teatre i al ball."


De petita, va treballar a la fàbrica de les Cintes durant dos anys: “Quan venia l’inspector, com que no tenia l’edat, ens enviaven al camp del costat, que era el del pare, i després tornàvem a la feina. Fins als dotze anys vaig anar a l’escola; hi anava a la tarda. Crec que vaig anar a la plaça. També tenia una dona que m’ensenyava: vaig aprendre ràpidament el català."


Es va casar dues vegades. El primer marit, l’Agustí, va morir a la Guerra. Ella estava embarassada de cinc mesos. Va tenir la seva nena i després de set anys de vídua es va tornar a casar amb el Magí. Per temes de salut, es van traslladar a viure uns anys a Sant Cugat, on van muntar un restaurant. Després d’un temps, van tornar a Gavà i van obrir un bar-restaurant a la carretera, a Cal Pla. 


Del llibre Trajectes. La veu de les dones immigrants, Gavà 1939-1979, publicat l’any 2008