La
generalització de la Historia com a matèria escolar l’any 1901
va portar a la seva inclusió en tots els nivells de l’ensenyament preuniversitari i els llibres de text d’història van començar un
gran procés de producció i expansió.
Durant el període de la Restauració, els llibres d’història escolars es caracteritzen per oferir un
discurs fortament nacionalista, catòlic i de defensa de la
monarquia, sobre tot als centres privats atès el control que les órdres religioses exercien sobre les editorials. Fins a la Dictadura de Primo de Rivera (1923) l'encarregat d'aprovar els textos i mantenir controlat el curríuculum era el Consejo de Instrucción Pública.
Els llibres d'història d’aquest període tractaven l'edat antiga, l'edat mitjana i l'edat moderna, definint curiosament el període cronològic d’aquesta última «desde la expulsión de los árabes, año 1492, hasta nuestros dias».
El llibre de la imatge, editat per Saturnino Calleja i datat l’any 1906, forma part d’una interessant col·lecció de llibres de text del fons familiar Purcet Ferrer de l'Arxiu Municipal de Gavà i està plantejat en forma de preguntes i respostes, que sovint poc tenen a veure amb els coneixements actuals de la matèria:
"P. ¿Quíén fué el primer poblador de España?
R. Túbal, hijo de Jafet y nieto de Noé, se supone que fué el primero que vino á España en el siglo XXII antes de Jesucristo, y se ignora en qué punto fijó su residencia."
Per saber-me més: treball de fi de grau d’Irene Gómez César «Evolución del libro de texto de Història» https://idus.us.es/handle/11441/81797
