Dos
dies després de l’entrada dels franquistes, un militar del cos
jurídic es va presentar a Gavà i en nom del general Yagüe va
nomenar una Comissió Gestora provisional per al municipi. La
Comissió estava formada per cinc persones i una d’elles, a més,
va ser nomenada cap de Falange i va actuar amb gran duresa. La idea
que amb el final de la guerra la vida aniria tornant a la normalitat
s’anava esvaint per moments. Tan sols calia una simple denúncia, a
vegades anònima, per detenir una persona. El cap de Falange, Lluís
Escofet, va arribar a tal nivell de despotisme que després d’una
investigació va ser destituït de forma fulminant de tots els seus
càrrecs i apartat de la vida política.
D’acord
amb les lleis franquistes, les primeres mesures que va haver
d’aplicar la Comissió Gestora van ser la il·legalització de
totes les associacions i entitats de caràcter republicà, laboral o
catalanista, i per descomptat, la prohibició de qualsevol partit
polític. Quant a les de naturalesa esportiva, cultural o artística
no foren prohibides, però van haver de modificar els seus estatuts
per adaptar-los a la nova situació. Una altra mesura va ser la
prohibició de l’ús públic del català.
A
Gavà, la repressió va portar vuit persones a la presó ModeI i set
van ser afusellades al Camp de la Bota. A més, cal afegir els
exiliats que van fugir cap a França i els que van poder cap a
Amèrica Llatina, especialment a Mèxic. Tres van perdre la vida en
camps de concentració nazis.
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà
