“Per
a més sorpresa i espant, a l'endemà d'aquella tempesta, quan les aigües ja
s'havien escorregut deixant inundada tota la marina, es produí un moviment
sísmic que durà pocs segons, però la forta sacsejada que va donar, fou
suficient per a fer brausolejar les cases, fent caure dels seus escudellers
tota la vaixella que hi tenien col·locada, puix que en aquell temps era costum
tenir en l'entrada de les cases dels pagesos, uns escudellers a l'alçaria
aproximadament d'uns dos metres, on hi tenien posades les millors per a el
servei de taula.
Havien
passat poc més de dues setmanes, fins que les aigües ja havien posat al seu
normal nivell, quan els pagesos començaren altra vegada a anar cap els seus
trossos de les sorres per a veure si ja hi podien esmerçar algun treball, i la
sorpresa més gran dels qui anaren a la zona de La Pava, fou el presentar-se a
la seva vista l'enfonsament d'una extensió de terreny d'uns deu metres
d'amplada per més d'un centenar de llargada que estava tot ple d'aigua, cosa
que els hi va donar a comprendre que allò era el rastre que va deixar el
terratremol que ells van percebre i rebre
els seus efectes.
El
pagesos gavanecs d'aquell temps, en veure aquella gran rasa que sobreeïxia
d'aigua, començaren a anomenar-la el «Riuet», que amb tot i haver-la fet
desaparèixer després de passats uns anys el sanejar amb els seus esforços totes
aquelles terres, encara avui dia els seus descendents quan parlen referint-se a
aquella demarcació, l'anomenen el Riuet”
M. Colomé, periòdic Brugués, 1-5-1975
M. Colomé, periòdic Brugués, 1-5-1975
