El mes de desembre de l’any 1002, el papa Silvestre II va confirmar al
monestir de Sant Cugat del Vallés les esglésies, propietats i rendes que
posseïa des que fou fundat, entre elles, un alou a Gavà. Aquesta confirmació
quedà reflectida en una butlla papal
que es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, el document més antic que
coneixem on un dia va aparèixer el nom de la nostra població. Mil anys, però,
és molt de temps i d’alguna manera havien de deixar la seva petjada. El
resultat és que ha arribat fins als nostres dies escapçada. L’atzar ha volgut
que just en el tros que hi falta aparegués Gavà.
Afortunadament, però, se’n van fer còpies que es conserven al Cartulari
de Sant Cugat del Vallès i és a través d’elles, que podem reconstruir
l’original. La còpia de la butlla atorgada pel papa Joan XVIII a l’abat Odó
l’any 1007 confirmant totes les terres i privilegis que tenia el monestir és un
dels documents als quals ens referíem. La confrontació amb l’anterior ens
mostra que són gairebé idèntiques. Els pocs anys de diferència entre les dues
fa que la relació de béns confirmats sigui gairebé la mateixa i, per tant,
podem admetre que el nom de Gavà ja apareixia a la butlla de 1002 (et ipsum
alaudem de Gaiano vel de Sales).
L’any 1023 el papa Benet VIII torna a confirmar les propietats del
monestir de Sant Cugat. El nom de Gavà apareix en el mateix passatge de les
anteriors butlles, amb una formulació idèntica i amb una grafia de topònim més
pròpia de la forma llatina (et ipsum alode de Gevano vel de Sales).
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà
