PEL JUNY, LA FALÇ AL PUNY

LA SEGADA

Segador pel mes de Juny
quan la calda cau pesada,
amb volant o falç al puny
del blat fa arran la segada.

Tot suat, negre de pols,
mulla amb vi sovint la gola,
si no passa el volant dolç
amb la pedra bé l’esmola.

Per salvar-se d’algun tall
l’esclopet a la mà es posa,
que amb ell nota pel treball
que li fa bastant de nosa.

Amb els brins del mateix blat
sens que trenqui cap espiga
fa el lligam molt ben nuat
i amb burxó les garbes lliga.

M. Colomé

ARA FA 25 ANYS... FANTASMES A LA TORRE LLUC

El mes de juny de 1986 el diari Brugués publicava l'article "Respiraciones nocturnas", escrit per Ramon Campos. Les esmentades respiracions es referien a l'existència de fantasmes a la Torre Lluc. Uns anys abans, l'actual seu del Museu acollia Ràdio Gavà, i a l'article, Campos explicava que tot va començar la nit del 30 d'agost de 1983. Aquell vespre, la programació començava amb l'emissió d'unes psicofonies obtingudes al soterrani de la Torre del Baró de la veïna població de Viladecans. Per parlar sobre aquest fenomen es va convidar una mèdium que, tot just travessar la porta de la torre, va dir: "Sento una estranya força en aquesta casa".

A partir d'aquell moment, les històries sobre fantasmes i misteris de la Torre Lluc es van multiplicar. El personal de Ràdio Gavà assegurava sentir els compassos d'una respiració a la sala de control i, un cop acabada l'emissió de la nit, baixaven les escales "amb els pèls de la nuca eriçats i un nus a la gola", i ningú no volia ser l'últim a sortir. Expliquen que a l'emissora hi havia un telèfon interior que comunicava amb l'Ajuntament. La centraleta d'aquest podia saber en quin moment s'utilitzava qualsevol extensió telefònica. Doncs bé, una nit, a un quart de quatre, el guàrdia urbà de nit va rebre una trucada telefònica. Va observar que la trucada provenia de la torre, però ningú no va contestar. Al cap de dos minuts, la mateixa trucada i idèntica resposta. El guàrdia va sortir al carrer per mirar cap a la torre i va veure que totes les llums eren tancades. Després es va adonar que les claus eren guardades a l'armari i, per acabar-ho d'adobar, va recordar que aquella extensió feia dies que no funcionava!

Els rumors eren tants que fins i tot la revista Pronto va publicar-ne un reportatge. Finalment, amb la col·laboració de l'Ajuntament, es va contractar una mèdium per investigar els suposats fenòmens. No es van poder gravar psicofonies, ni es van veure ectoplasmes, ni res de semblant. Això sí, l'especialista va determinar que “captava energies del passat que tenien el desig de romandre a la casa”!

 Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

ÀLBUM DE FOTOS: Riera de les Parets

Amb motiu de l’exposició sobre l’Agrupació Fotogràfica Gavà que es va poder veure al Museu de Gavà per celebrar el seixantè aniversari de l’entitat, vam poder descobrir aquesta interessant fotografia de Joan Calvo.

Presa als anys cinquanta, es tracta d’una vista de la cantonada de la tanca que encerclava la finca de la Boada, a l’alçada de la riera de Les Parets, i del pont que hi havia per travessar-la en cas de pluja, just on actualment hi ha el col·legi de les monges agustines. 

A banda i banda de les roderes de carro del que avui és el carrer de Sant Josep Oriol, s’urbanitzarà més endavant, a l’esquerra, la plaça de l’Església, i, a la dreta, el passeig de Joan Maragall.

📷 Fons i autor: Joan Calvo. AMG. 

MES DE MAIG, TEMPS DE PRIMERES COMUNIONS

Als anys cinquanta, els mestres es cuidaven de la preparació dels seus alumnes tant per a la primera comunió com per a la confirmació. Segons recull el llibre d’actes del Claustre de Professors del Grup de Nens del col·legi Salvador Lluch del 14 d’abril de 1959: 

 

«A fin de paliar el inconveniente que supone para gran número de familias, hacer frente a los cuantiosos gastos de vestido, calzado, libro, etc. que lleva consigo esta fiesta, se ha convenido en que después del día determinado por el Reverendo Sr. Párroco para realizar la primera comunión, se verá cuales han sido los alumnos que por dicho motivo han dejado de recibir a Jesús Sacramentado. Si el número de los mismos es excesivo y la Parroquia, por medio del Secretariado de caridad, se ve impotente para sufragar tan cuantiosos dispendios, se celebrará una Misa de Comunión general, a la que concurrirán todos los que habiendo recibido la preparación, se hallan en condiciones para comulgar. A dicha misa de Comunión, acudirán también todos los señores Maestros y demás alumnos del Centro». 

Del llibre: «Els Col·legis Nous. 75 anys de les Escoles Graduades Salvador Lluch» 1933-2008

AVUI FA... 90 ANYS

A finals del segle XIX la pràctica del ciclisme es va popularitzar a Catalunya i molt aviat van sorgir els primers clubs. A Gavà, l’any 1919 es va crear el Club Ciclista Gavanenc, que va ser legalitzat l’any 1932.

 

En la dècada dels deu del segle passat es va construir un velòdrom que ocupava l’actual passatge Rambla, darrere del Casino, on s’organitzaven carreres de relleus a l’americana. En aquella època, els ciclistes l’anomenaven “el cubell” perquè, si se sortien de la pista, anaven a parar al safareig del Cap Blanc.

El 8 de maig de 1921 Gavà va acollir la IX Festa del Pedal, en la qual van participar ciclistes d’arreu de Catalunya. 

 Assumpció Gabernet, AMG

FIRA D’ESPÀRRECS DE GAVÀ. COM VA SER QUE ES VAN COMENÇAR A CULTIVAR ESPÀRRECS A GAVÀ?

Explicava en Marian Colomé que el seu besavi va anar a França i que en un dels llocs que va visitar li cridaren l’atenció uns muntets de sorra on hi havia plantades esparregueres. Va pensar que també es podien plantar a les Sorres de Gavà, i va portar llavors. Al cap d’uns anys, tots els pagesos de Gavà en cultivaven.

La raó per la qual es van desenvolupar amb tant d’èxit a les Sorres de Gavà i no a la resta del delta és fàcil d’explicar. Es tracta d’una planta que necessita terres sorrenques i humitat en el subsòl. A Gavà, l’extensió de sorres és força gran, mentre que a Viladecans la terra d’al·luvió ocupa més superfície, i a Castelldefels queda reduïda a res entre la Pineda i la terra de cultiu no sorrenca. Les condicions del terreny eren, doncs, les ideals i els pagesos les van saber aprofitar. 

 

Amb la finalitat de donar a conèixer el producte i de fomentar la qualitat de la producció, l’any 1932 es va convocar el primer concurs exposició d’espàrrecs, que tingué lloc al magatzem del Sindicat Agrícola, al carrer de Sant Pere. La Guerra Civil va suposar un parèntesi i els concursos no es va reprendre fins acabada la guerra. Després de diverses interrupcions, es va tornar a celebrar l’any 1961 i des de llavors ha arribat de forma continuada fins als nostres dies. 

Assumpció Gabernet

Arxiu Municipal de Gavà

DILLUNS DE PASQUA A BRUGUERS

L’actual ermita de Bruguers, que antigament s’anomenava de Santa Maria Magdalena del Sitjar, apareix documentada des del segle X. El culte a Santa Maria Magdalena fou abandonat el 1327, quan el senyor del castell, Pere Marc, obtingué el permís del bisbat per traslladar la imatge a una capella edificada a tal efecte al lloc de la Roca, entre Gavà i Castelldefels.

Però una mica més amunt de la muntanya, ja des de finals del segle XII, els fidels de les rodalies veneraven una mare de déu trobada, segons explica la llegenda, per un pastor en una cova: la Mare de Déu de Bruguers. Els Marc promogueren aquest culte i van fer obres a l’edifici. A finals del segle XIV, Jaume Marc II encarregà la talla de la Mare de Déu. Acabada la guerra civil catalana de 1462-1476, el castell d’Eramprunyà quedà destruït i l’ermita de Bruguers enderrocada.

Va ser aleshores, l’any 1500, quan els jurats de Gavà i Castelldefels decidiren que era millor reconstruir la vella ermita del Sitjar i trasladar-hi la imatge de la Mare de Déu de Bruguers. El dia 15 de juny de l’any 1509, acabades les obres, la imatge de la Mare de Déu de Bruguers fou baixada en solemne processó a l’ermita de baix. Des d’aleshores, aquest esdeveniment és recordat amb un aplec, que actualment se celebra el dilluns de Pasqua de resurrecció. 

 Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

DIMARTS DE CARNAVAL, TORNABODA

El dimarts era pròpiament el dia de la Tornaboda. Tot just havia sortit el sol, el sac de gemecs despertava el veïnat i es tornava a formar la comitiva que donava tres voltes al poble. L’objectiu no era aplegar queviures, sinó arribar als Rierals tot afanyant-se per arribar-hi abans que la colla de Viladecans i ser la guanyadora. El poble vencedor esperava la colla contrària. Quan hi eren tots, es dedicaven una sèrie de grotesques salutacions, i els Novençans procedien a ballar la dansa mostrant la seva destresa. El ball es repetia amb les parelles intercanviades i a continuació es formava un sol grup que anava convidat al poble perdedor. Ballant, entraven a la vila veïna, on eren convidats a menjar i beure.

Després, es dirigien a una era ben gran per fer una competició de l’art de l’espolsada, que és una part de la dansa en què els fadrins llancen fortes puntades de peu, com si s’espolsessin, per fer sonar els picarols. A totes les cases hi havia una taula parada amb llaminadures, coca i porrons de vi. L’entrada no tan sols era lliure, sinó que els vilatans se sentien molt honorats que entrés a casa seva com més gent de la colla veïna millor.

En acabat, el Vell, la Vella i l’Esparriot agraïen les mostres d’afecte rebudes i convidaven els vençuts a repetir tota la festa al seu poble, on serien rebuts amb la mateixa atenció. Cap a la tarda, s’acostaven al límit establert i s’acomiadaven fins a l’any vinent.

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

DIJOUS GRAS, INICI DEL CARNAVAL

El Dijous Gras assenyala el tret de sortida de les festes de Carnaval. El dia d’avui ve marcat per la tradició de menjar botifarra d’ou, truita i coca de llardons amb la finalitat de preparar-se per a l’abstinència de Quaresma.

Antigament, el dia de Dijous Gras, els gavanencs s’aplegaven en una era o pla de muntanya i organitzaven un gran berenar en què petits i grans compartien botifarres i truites. 

En aquells temps, moltes famílies feien la matança del porc a casa i elaboraven les seves pròpies botifarres, però també hi havia un bon nombre de cansaladeries. La més antiga, El Sigle, es va instal·lar al carrer de Salvador Lluch l’any 1886. L’any 1920 va obrir cal Nicanor, al carrer de Sant Nicasi. Poc després, altres com cal Ratolí, Ca la Clara, cal Xic del Sant o cal Meliton i la Pepeta de les llavors, a la Rambla. 

Assumpció Gabernet

Arxiu Municipal de Gavà