De bon matí es batia “a potes”: els animals, fent cercles, passaven per
damunt del blat estès tot aixafant les espigues amb el corró; amb això
s’aconseguia separar el gra de la palla. De tant en tant, els animals
s’aturaven i el blat es girava amb l’ajut de forques de fusta, perquè la batuda
quedés uniforme. Havent dinat començava el procés de ventar, que consistia a
separar la palla del gra. En aquest punt era essencial que el temps fos
favorable, ja que si bufava el vent del llebeig la tasca era molt més senzilla.
Es ventava tot aixecant la palla amb les forques i llençant-la fora de la
batuda fins que només quedava el gra i el boll. Modernament, van sortir unes màquines
ventadores a mà que van facilitat molt la feina. Per separar-los es
desembollonava, és a dir, es llençava la barreja enlaire i el vent s’enduia el
boll, alhora que el gra, com que pesava més, queia a terra. El procés es
repetia els cops que fossin necessaris fins que el blat quedava ben net.
L’últim pas consistia a porgar el blat amb un estri metàl·lic. Després
es posava en sacs d’uns cinquanta quilos i es desava al graner o a la sitja. La
palla s’amuntegava en el paller, en forma de punxa, de manera que si plovia
l’aigua rellisqués avall; la palla es destinava bàsicament a l’alimentació de
les bèsties i a la confecció d’adobs.Aquest procés tan laboriós va sofrir una
important evolució amb l’arribada de la primera màquina de batre, que era de la
marca Rustot i funcionava amb vapor. La van comprar Gras i Salvador Viñas i la
van instal·lar als terrenys del Gras, on avui hi ha el Banc de Sabadell, a la
Rambla. Més tard, Josep Llonch va comprar la societat d’en Gras, i la màquina
es va col·locar al carrer de Sant Pere. Els anys quaranta, la màquina de batre
ja era a cal Pauet, on la majoria dels pagesos hi anaven a batre ».
. Mireia Valentí
Del llibre: "L'Abans", editorial efadós, 2002
