dimecres, 17 de desembre del 2014

90 AÑOS DE HISTORIA DE LA POLICÍA MUNICIPAL DE GAVÀ

El guardia Roque Nevado. Años 60
Con fecha 1 de mayo de 1924 el Ayuntamiento de Gavà nombra al primer Guardia Municipal, el sr. Baudilio Pugès.
En 1925 se nombra como nuevo Guardia Municipal a D. Pedro Planas, quien estuvo hasta 1928, siendo sustituido por su hermano Ramón, que estuvo trabajando hasta 1948.
En 1927 se crea la figura del primer vigilante nocturno (no confundir con el sereno) recayendo en el sr. José Vila.
En 1947 comenzó a trabajar D. Roque Nevado, y ante el crecimiento que empezaba a experimentar la población de Gavà, dos años después se le uniría D. Salvi Valentí.
En la década de los años cincuenta asistimos al rápido crecimiento urbanístico del pueblo. Ante la necesidad de ofrecer más servicios y seguridad a la población, la plantilla de la Guardia Municipal crece exponencialmente, nombrándose al sr. Roque Nevado, por ser el miembro más veterano, como Cabo Jefe. Así encontramos a los guardias urbanos Curriá, Tomás García, Vicente Benedicto (más conocido como el chato), José Pérez, Salvador Monclús. Entre los vigilantes nocturnos tenemos a Ramón Giménez (quien además hacías las funciones de pregonero), Pedro Muntané, Felix Esteve, Antonio Campmany, Juan Cabané, Evelio Fuentes, Ambrosio Rodríguez, Antonio Piño.
En los años 60 vemos que ingresa en la Policía Municipal de Gavà personal procedente del Ejército, Guardia Civil o Policía Armada, a través de la Agrupación Temporal Militar para Servicios Civiles, que se ocupaba de destinar al personal correspondiente en la Administración Civil del Estado y Corporaciones Locales. Así encontramos a los señores José Osorio, Mateo Saiz, Ángel Ceide, Agustín Barbero, José Prado, Antonio Ansoar. También ingresa el sr. Francisco Sánchez, Comandante del Ejército, como Cabo Jefe de la Policía Municipal.
Hasta estos años la vigilancia de la población se realizaba a pie, y en esta década se compran los primeros vehículos a motor. Se tiene constancia de que, para la vigilancia nocturna, se recogía a una pareja de la Guardia Civil y el servicio se realizaba conjuntamente con el coche patrulla.
En 1973 el sr. Salcedo se convierte en Sargento Jefe debido a la ampliación de la plantilla con nuevo personal. También este mismo año la Policía Municipal estrena nueva sede, trasladándose de los bajos del Ayuntamiento al edificio de la Rambla que ocupa en la actualidad.
Por Real Decreto en 1977 se unifican la figura del vigilante nocturno y el guardia urbano en una única Policía Municipal. Nuevos aires democráticos llegan al Ayuntamiento y en unos pocos años se renueva y amplía la plantilla, aunque debido a la bonanza económica muchos agentes dejarán el Cuerpo buscando nuevos caminos en el sector privado.
La sociedad va cambiando y aceptando nuevos roles, y en 1981 ingresa Rosario Nadales, la primera mujer policía de Gavà. A partir de los años 80 los nuevos agentes de ingreso comienzan a realizar su preparación en la Escuela de Policía de Barcelona, ganando la plantilla en calidad y profesionalidad. Posteriormente, con la creación de la Escuela de Policía de Cataluña en Mollet, todos los agentes realizarán sus estudios profesionales allí.
También asistimos a la diversificación de los servicios que presta esta Policía Municipal, creándose por ejemplo la patrulla de Medio Ambiente, encargada de la vigilancia de nuestras montañas, así como de controlar las industrias y vertidos agrícolas. Y la figura del Guardia de Barrio, a fin de mantener un más estrecho contacto con el ciudadano.
Pedro Campos Roca

divendres, 12 de desembre del 2014

LA FESTIVITAT DE SANT NICASI A INICIS DEL SEGLE XX

La festivitat de Sant Nicasi, el 14 de desembre, era molt festejada pels gavanencs, perquè en aquesta època de l'any gairebé no hi ha feina al camp. Dies abans, les dones endreçaven la casa i emblanquinaven les façanes. Era el moment d'estrenar vestits i abric, i lluir-se a la cuina per convidar a dinar els forasters. El jovent passejava pel carrer i pactava els balls d'aquells dies de festa.

A la plaça Major s'hi instal·laven dues parades de joguines, cavallets i una parada amb torrons i altres llaminadures. Els caçadors podien practicar el tir al colom al marge de la riera de Sant Llorenç.

La festa durava tres dies. El primer dia, després de celebrar l'ofici solemne en honor al sant, s'organitzava la processó, que encapçalava la corporació municipal en ple. A la tarda i a la nit s'omplien les sales d'espectacles del cafè del Centre i del cafè de la Plaça, que competien a l’hora de decorar luxosament l'espai i portar les millors orquestres de ball. També s'omplien de gom a gom els cafès i, a la nit, els aficionats locals hi acostumaven a oferir una representació teatral.


Assumpcio Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

dimarts, 25 de novembre del 2014

ELS NOU RALS

Detall del mapa de la Baronia. Segle XVIII
Els Nou Rals és el nom que rep tota la llenca de terra poblada de pins que hi ha davant del litoral del terme municipal de Gavà. En total tres kilòmetres de costa. A mitjan segle XIX el baró d’Eramprunyà va repartir aquestes terres ermes entre els caps de família.

L'any 1897, Manel Girona va comprar totes les terres de la baronia i, com que els pagesos no disposaven de títols de propietat, es van produir conflictes. Un cop solucionats, alguns pagesos van formalitzar la situació, però altres, convençuts que les terres no valien gran cosa, les van vendre a diversos potentats de Barcelona que, amb més visió de futur, van fer una bona inversió.

Pel que fa a l'origen del nom, hi ha tres versions. Una diu que per fitar les finques es va contractar un agrimensor i el que va cobrar es va assumir entre tots: van tocar a nou rals cadascun. Una altra sosté que nou rals era el cens que pagava anualment cada pagès per les terres rebudes. La tercera manté que nou rals era el preu que va pagar cada cap de família per les terres.

      Sigui com sigui, cadascun va pagar nou rals, d'aquí l’origen del topònim.

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

divendres, 31 d’octubre del 2014

LA FESTIVITAT DE TOTS SANTS EN L’ACTUALITAT

La motivació de la festa ha canviat molt en els darrers anys. Per als nostres avantpassats, la mort era un fet inevitable i natural. La mort dels vells s’acceptava amb menys dramatisme, perquè era un fet quotidià. La gent moria a casa, acompanyada pels familiars —grans i petits— i pels veïns. Les vetlles tenien lloc al domicili i els seguicis funeraris sortien de la porta de casa.

La societat actual ha deixat de tenir una relació propera amb la mort quotidiana. La mort natural ha esdevingut una cosa que s’amaga, que succeeix fora de l’entorn diari, que pot passar desapercebuda per als infants. Perdut el sentit sagrat dels avantpassats, els difunts esdevenen bàsicament personatges de fantasia que fan por: morts vivents, esperits i fantasmes.

Sense aquest canvi de mentalitat no es pot entendre la ràpida acceptació d’altres models de festa, com el Halloween, que fan de Tots Sants una festa lúdica que no fa referència a la idea dels difunts familiars, sinó a un seguit de personatges de la literatura fantàstica o del cinema. Una celebració que, més que recordar els difunts, juga amb un imaginari banalitzat i, per tant, més fàcilment assumible de la mort.