 |
| AMG. Fotografia façana cinema Maragall, any 1977 |
Un cop urbanitzat, a mitjans dels seixanta, el passeig de Joan Maragall no va passar massa temps perquè als baixos dels nous edificis s’hi comencessin a establir comerços de tota mena i esdevingués una nova zona comercial i d’esbarjo de Gavà, la primera important fora del centre històric que conformava l’eix mercantil de la Rambla i els entorns del carrer de Sant Pere i de la plaça Major.
L’activitat econòmica i comercial d’aquells anys s’havia accelerat amb el creixement de la població i de la trama urbana. La urbanització d’aquesta zona representava un nou model d’expansió construït al voltant d’un gran espai públic, amb un passeig central envoltat d’edificis d’alçada i, en aquell moment, amb les voreres més amples del poble. Aquesta configuració va afavorir l’establiment de locals comercials a gairebé tots els edificis. El nou model de creixement que combina l’habitatge amb el comerç, els serveis i l’esbarjo va tenir continuïtat en el disseny de l’avinguda Diagonal, pocs anys després.
Durant els anys setanta, el passeig Maragall va representar la modernitat i el dinamisme local i, sempre que en tenia ocasió, l’Ajuntament de Gavà en feia bandera. Ho podem constatar en els monogràfics locals de la premsa de l’època on apareix esmentat i fotografiat amb molta freqüència. En aquest mateix sentit, quan l’any 1974, en una enquesta de l’Ajuntament adreçada a la ciutadania, es pregunta sobre l’enllumenat públic, trobem aquesta sorprenent resposta: “Habría que matizar... Paseo Maragall recuerda la ciudad lumière, y sin embargo, en zonas de Las Colomeras no funciona la luz mas que unes 15 noches al año”. En el darrer apartat de l’enquesta, a la pregunta “Què és el que més li agrada de Gavà?”, la resposta majoritària correspon al passeig Maragall: “Algunos, luego de señalar esta preferencia, añaden su personal criterio: es una maravilla, pudo haber sido más largo, etc.” Queda clar que el passeig va esdevenir un símbol tant per al consistori com per a la resta de gavanencs.
Una de les principals novetats que va oferir el passeig als gavanencs van ser unes galeries comercials. Les Galeries Maragall, junt amb les de cal Pim Pam, van ser els primers espais d’aquestes característiques a la nostra població. Es tractava d’un passatge interior on es podia trobar una petita diversitat de comerços: sabateria, òptica, barber o la cooperativa Impulso que es dedicava a la reparació de calçat, entre d’altres. Durant un temps, un dels locals va acollir la seu la Unió de Botiguers de Gavà.
Així mateix, per tal de donar servei a la creixent població que anava ocupant l’expansió de Gavà cap a l’oest, s’hi van establir un parell d’entitats d’estalvi. Primer, la sucursal de la Caixa d’Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona (Caixa de Catalunya) i, més endavant, l’oficina del Banc Central, en el mateix emplaçament que el Santander ocupa actualment.
L’edificació dels pisos de la CYRSA preveia la construcció d’un cinema per iniciativa dels mateixos empresaris de la resta de sales de projecció del poble que, ja l’any 1962, aprofitant l’època daurada que estava vivint el cinema, van començar a ampliar i modernitzar la seva xarxa, i van obrir el cinema Kursaal a la carretera a Santa Creu de Calafell, a prop de la Rambla.
El Cinema Teatre Maragall es va inaugurar l’octubre de 1968 i de seguida es va considerar una de les millors sales de la comarca. El nou equipament, a més de l’habitual programació de cinema, va acollir les més prestigioses companyies teatrals del moment i va oferir concerts d’artistes de primer nivell.
 |
| AMG. Programació de Festa Major Sant Pere, any 1977 |
Si fem un ràpid repàs de les botigues i comerços del passeig Maragall d’aquells primers anys, podem assenyalar:
A la banda de muntanya: Venda d’automòbils i recanvis B. Sanchís, Hules Ferrer, Electrodomèstics Hogar Automatic, Muebles Avenida, Taller elèctric i mecànica general de cotxes. A la banda de mar: Alimentació i bodega Eparza, Perruqueria Lolita, el popular bar Parada, que avui en dia encara porten els mateixos propietaris amb el nom de Pequeño Mundo. A la cantonada amb el carrer de les Colomeres i arrambat al transformador elèctric, hi havia un quiosc regentat per un invident que venia llaminadures i cupons, i als baixos dels blocs de la CYRSA, un forn de pa, el bar bodega Los Porrones, la ferreteria Martí i una farmàcia.
