ELS TRES TOMBS EN HONOR A SANT ANTONI ABAT

La cavalcada dels Tres Tombs té l’origen en la devoció al sant. El dia de sant Antoni, 17 de gener, es donava festa als animals, bàsicament bestiar de tir o muntura com els cavalls, les mules o els rucs, i se’ls portava a beneir per tal que no patissin cap mal. De camí cap a l’església, els propietaris exhibien els seus animals engalanats per a l’esdeveniment.

A Gavà, la festivitat s’iniciava amb un ofici solemne i la benedicció dels panets de Sant Antoni, que segons la creença popular tenien efectes curatius. Tot seguit, els carruatges feien el tomb davant de l’església per rebre la benedicció del mossèn i a continuació feien un recorregut pels principals carrers de la població. A la nit se celebrava ball al Casino. Quan el cornetí de l’orquestra emetia una nota aguda, volia dir que s’anunciava el ball del tortell i l’home havia de comprar el tortell de Sant Antoni a la seva parella.

La festivitat de Sant Antoni va ser molt participativa fins a la dècada dels anys setanta, en què les màquines van substituir les bèsties en les tasques del camp.

SES MAJESTATS ELS REIS D’ORIENT AL SEU PAS PER GAVÀ

Antigament, a Gavà, els nens anaven a rebre els Reis d’Orient als Rierals, en el límit amb Viladecans, per on ses majestats entraven a la vila. Com que aquella zona no tenia cap tipus d’il·luminació, la canalla construïa fanalets per anar a rebre’ls i mostrar-los el camí que havien de seguir. 

Després de la cavalcada, tornaven a casa i posaven la sabata al balcó, així els Reis sabien quants nens vivien en aquella casa i, per la mida de la sabata, en deduïen l’edat. També hi deixaven un gibrell amb aigua i una mica de palla i garrofes per als cavalls. 

Abans, els Reis no eren tan esplèndids com ara. Era habitual que deixessin alguna peça de roba, espardenyes o sabates i, com a molt, una pilota per als nois i una nina de cartró per a les noies o alguna llaminadura. Per als que s’havien portat malament durant l’any, carbó. 

 Assumpció Gabernet

 Arxiu Municipal de Gavà

NAVIDADES BLANCAS

A Gavà, com en moltes altres poblacions, el dia de Nadal s’organitzava un gran dinar familiar. A taula es parava la millor vaixella, coberteria i cristalleria; es degustava un bon plat d’escudella i carn d’olla, seguit de pollastre rostit i, per postres, torrons. La sobretaula s’allargava fins al vespre, tot cantant nadales i recitant poemes.

Finalitzada la sobretaula, tota la família anava a veure la representació dels Pastorets o assistia a qualsevol sessió de cinema, com Navidades Blancas, projectada al gener de 1957 als cinemes Casino i Novedades, i que, com indica el programa, era “apto para todas las edades”.

LA TRADICIÓ DELS PANETS DE SANT NICASI

A mitjan segle XVII, Barcelona es va veure afectada per una forta epidèmia de pesta. Els barcelonins fugien cap a llocs més sanitosos i els que no tenien tants recursos es refugiaven als pobles de les rodalies, on anaven escampant la malaltia.

A Gavà, per tal de socórrer els refugiats, cada dia, dos veïns recorrien les cases i les masies del terme amb la finalitat de captar blat, civada, sal i llenya per fornir els forasters. Aquests dos veïns lliuraven el que recollien a uns altres dos que pastaven la farina i en feien panets, als quals s’afegia matafaluga, que era eficaç per guarir la malaltia. Un cop cuits, els portaven a l’església on eren beneïts pel senyor rector i, tot seguit, repartits.

A més a més, per tal de lliurar-se del contagi, els habitants de Gavà van invocar Déu per mediació de Sant Nicasi, i van prometre que, si els alliberava de la pesta, farien fer una imatge del sant i que cada 14 de desembre la passejarien en processó pels carrers del poble. L’epidèmia es va acabar i els gavanencs, agraïts, van demanar al bisbat que Sant Nicasi fos el segon patró de Gavà. En la recordança va quedar el costum de repartir panets el dia de Sant Nicasi. Els nostres avantpassats van iniciar la tradició de guardar aquests panets durant tot l’any i se’ls menjaven quan estaven malalts. Només se’n partien un el dia de la festa. Tot menjant-se l, el cap de casa recitava el següent:

AQUEST PANET NO ENS EL MENGEM
NI PER GANA NI PER SET,
SOLS PERQUÈ ENS DONI
L’ENTENIMENT BEN COMPLERT

DIA 1 DE DESEMBRE, FESTIVITAT DE SANT ELOI, PATRÓ DELS TREBALLADORS METAL•LÚRGICS

Sant Eloi és el patró dels treballadors metal·lúrgics. Per això, els treballadors de la fàbrica Roca cada 1 de desembre feien festa en el seu honor i organitzaven diferents activitats per amenitzar la jornada.

La diada s’iniciava amb la trobada dels participants davant de les oficines de la Companyia que, encapçalats per les autoritats i acompanyats per la banda de música, conduïen la imatge del sant en processó fins a l’església. Un cop al temple, es feia un ofici solemne. En acabar, Sant Eloi tornava a la fàbrica, de nou en processó i en mig d’un ambient festiu.

Tot seguit tothom es dirigia a Can Sellarès a fer-hi torneigs esportius on competien els treballadors de les diferents seccions. Finalitzades les activitats esportives, els directius de Roca repartien els trofeus. A la tarda es disputava un partit de futbol que enfrontava solters contra casats. Acabat el partit, calia anar a preparar-se per al ball de nit que s’organitza al Casino i al qual es podia anar acompanyat per familiars i amics. Aquesta tradició de festejar la diada de Sant Eloi es va mantenir fins a finals de la dècada dels seixanta. 

Assumpció Gabernet

Arxiu Municipal de Gavà