FIRA D’ESPÀRRECS DE GAVÀ. COM VA SER QUE ES VAN COMENÇAR A CULTIVAR ESPÀRRECS A GAVÀ?

Explicava en Marian Colomé que el seu besavi va anar a França i que en un dels llocs que va visitar li cridaren l’atenció uns muntets de sorra on hi havia plantades esparregueres. Va pensar que també es podien plantar a les Sorres de Gavà, i va portar llavors. Al cap d’uns anys, tots els pagesos de Gavà en cultivaven.

La raó per la qual es van desenvolupar amb tant d’èxit a les Sorres de Gavà i no a la resta del delta és fàcil d’explicar. Es tracta d’una planta que necessita terres sorrenques i humitat en el subsòl. A Gavà, l’extensió de sorres és força gran, mentre que a Viladecans la terra d’al·luvió ocupa més superfície, i a Castelldefels queda reduïda a res entre la Pineda i la terra de cultiu no sorrenca. Les condicions del terreny eren, doncs, les ideals i els pagesos les van saber aprofitar. 

 

Amb la finalitat de donar a conèixer el producte i de fomentar la qualitat de la producció, l’any 1932 es va convocar el primer concurs exposició d’espàrrecs, que tingué lloc al magatzem del Sindicat Agrícola, al carrer de Sant Pere. La Guerra Civil va suposar un parèntesi i els concursos no es va reprendre fins acabada la guerra. Després de diverses interrupcions, es va tornar a celebrar l’any 1961 i des de llavors ha arribat de forma continuada fins als nostres dies. 

Assumpció Gabernet

Arxiu Municipal de Gavà

DILLUNS DE PASQUA A BRUGUERS

L’actual ermita de Bruguers, que antigament s’anomenava de Santa Maria Magdalena del Sitjar, apareix documentada des del segle X. El culte a Santa Maria Magdalena fou abandonat el 1327, quan el senyor del castell, Pere Marc, obtingué el permís del bisbat per traslladar la imatge a una capella edificada a tal efecte al lloc de la Roca, entre Gavà i Castelldefels.

Però una mica més amunt de la muntanya, ja des de finals del segle XII, els fidels de les rodalies veneraven una mare de déu trobada, segons explica la llegenda, per un pastor en una cova: la Mare de Déu de Bruguers. Els Marc promogueren aquest culte i van fer obres a l’edifici. A finals del segle XIV, Jaume Marc II encarregà la talla de la Mare de Déu. Acabada la guerra civil catalana de 1462-1476, el castell d’Eramprunyà quedà destruït i l’ermita de Bruguers enderrocada.

Va ser aleshores, l’any 1500, quan els jurats de Gavà i Castelldefels decidiren que era millor reconstruir la vella ermita del Sitjar i trasladar-hi la imatge de la Mare de Déu de Bruguers. El dia 15 de juny de l’any 1509, acabades les obres, la imatge de la Mare de Déu de Bruguers fou baixada en solemne processó a l’ermita de baix. Des d’aleshores, aquest esdeveniment és recordat amb un aplec, que actualment se celebra el dilluns de Pasqua de resurrecció. 

 Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

DIMARTS DE CARNAVAL, TORNABODA

El dimarts era pròpiament el dia de la Tornaboda. Tot just havia sortit el sol, el sac de gemecs despertava el veïnat i es tornava a formar la comitiva que donava tres voltes al poble. L’objectiu no era aplegar queviures, sinó arribar als Rierals tot afanyant-se per arribar-hi abans que la colla de Viladecans i ser la guanyadora. El poble vencedor esperava la colla contrària. Quan hi eren tots, es dedicaven una sèrie de grotesques salutacions, i els Novençans procedien a ballar la dansa mostrant la seva destresa. El ball es repetia amb les parelles intercanviades i a continuació es formava un sol grup que anava convidat al poble perdedor. Ballant, entraven a la vila veïna, on eren convidats a menjar i beure.

Després, es dirigien a una era ben gran per fer una competició de l’art de l’espolsada, que és una part de la dansa en què els fadrins llancen fortes puntades de peu, com si s’espolsessin, per fer sonar els picarols. A totes les cases hi havia una taula parada amb llaminadures, coca i porrons de vi. L’entrada no tan sols era lliure, sinó que els vilatans se sentien molt honorats que entrés a casa seva com més gent de la colla veïna millor.

En acabat, el Vell, la Vella i l’Esparriot agraïen les mostres d’afecte rebudes i convidaven els vençuts a repetir tota la festa al seu poble, on serien rebuts amb la mateixa atenció. Cap a la tarda, s’acostaven al límit establert i s’acomiadaven fins a l’any vinent.

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

DIJOUS GRAS, INICI DEL CARNAVAL

El Dijous Gras assenyala el tret de sortida de les festes de Carnaval. El dia d’avui ve marcat per la tradició de menjar botifarra d’ou, truita i coca de llardons amb la finalitat de preparar-se per a l’abstinència de Quaresma.

Antigament, el dia de Dijous Gras, els gavanencs s’aplegaven en una era o pla de muntanya i organitzaven un gran berenar en què petits i grans compartien botifarres i truites. 

En aquells temps, moltes famílies feien la matança del porc a casa i elaboraven les seves pròpies botifarres, però també hi havia un bon nombre de cansaladeries. La més antiga, El Sigle, es va instal·lar al carrer de Salvador Lluch l’any 1886. L’any 1920 va obrir cal Nicanor, al carrer de Sant Nicasi. Poc després, altres com cal Ratolí, Ca la Clara, cal Xic del Sant o cal Meliton i la Pepeta de les llavors, a la Rambla. 

Assumpció Gabernet

Arxiu Municipal de Gavà

AVUI FA... 90 ANYS

A finals del segle XIX el desig de conèixer, estudiar i estimar la pròpia terra, molt influït pel moviment cultural de la Renaixença, portà Catalunya a la popularització de l'excursionisme i a la creació de diverses associacions excursionistes.

Entre els destins habituals d’aquells excursionistes es trobava la nostra població. La proximitat de Gavà amb Barcelona, les bones comunicacions, els atractius del castell d’Eramprunyà i de l’ermita de Bruguers, així com la bellesa del paisatge que els envolta, convertien el nostre terme municipal en un indret privilegiat per fer-hi sortides culturals i de natura. Així, el 25 de febrer de 1921, el diari La Vanguardia recollia l’anunci següent:

“Para el domingo próximo ha organizado el Centro Excursionista Rodamón las siguientes excursiones: A las sierras de la costa de Garraf, con el siguiente itinerario: Gavà, ermita de Brugués, Castell del Aramprunyà, cima de la Morella, Corrales nuevos, Jafra i Sitges (...)”.

SANT VALENTÍ, DIA DELS ENAMORATS

La celebració de Sant Valentí és una tradició angloxasona que es va anar introduint al nostre país al llarg del segle XX. El periòdic Brugués, a la secció “Nosotras” dedicada al gènere femení, recollia així la notícia l’any 1972:
 

"También en nuestra población de Gavá se celebró el 14 de febrero San Valentín, día de los enamorados. Desde hace unos años, esta fiesta se ha venido dedicando a las parejas de novios de muchos lugares. Sin embargo, una jornada que debería caracterizarse por su sencillez y el afecto desinteresado entre quienes la celebran, pierde gran parte de este sentido lleno de belleza, por culpa de la comercialización y aire de frivolidad que le ha dado la actual sociedad de consumo"

ELS TRES TOMBS EN HONOR A SANT ANTONI ABAT

La cavalcada dels Tres Tombs té l’origen en la devoció al sant. El dia de sant Antoni, 17 de gener, es donava festa als animals, bàsicament bestiar de tir o muntura com els cavalls, les mules o els rucs, i se’ls portava a beneir per tal que no patissin cap mal. De camí cap a l’església, els propietaris exhibien els seus animals engalanats per a l’esdeveniment.

A Gavà, la festivitat s’iniciava amb un ofici solemne i la benedicció dels panets de Sant Antoni, que segons la creença popular tenien efectes curatius. Tot seguit, els carruatges feien el tomb davant de l’església per rebre la benedicció del mossèn i a continuació feien un recorregut pels principals carrers de la població. A la nit se celebrava ball al Casino. Quan el cornetí de l’orquestra emetia una nota aguda, volia dir que s’anunciava el ball del tortell i l’home havia de comprar el tortell de Sant Antoni a la seva parella.

La festivitat de Sant Antoni va ser molt participativa fins a la dècada dels anys setanta, en què les màquines van substituir les bèsties en les tasques del camp.

SES MAJESTATS ELS REIS D’ORIENT AL SEU PAS PER GAVÀ

Antigament, a Gavà, els nens anaven a rebre els Reis d’Orient als Rierals, en el límit amb Viladecans, per on ses majestats entraven a la vila. Com que aquella zona no tenia cap tipus d’il·luminació, la canalla construïa fanalets per anar a rebre’ls i mostrar-los el camí que havien de seguir. 

Després de la cavalcada, tornaven a casa i posaven la sabata al balcó, així els Reis sabien quants nens vivien en aquella casa i, per la mida de la sabata, en deduïen l’edat. També hi deixaven un gibrell amb aigua i una mica de palla i garrofes per als cavalls. 

Abans, els Reis no eren tan esplèndids com ara. Era habitual que deixessin alguna peça de roba, espardenyes o sabates i, com a molt, una pilota per als nois i una nina de cartró per a les noies o alguna llaminadura. Per als que s’havien portat malament durant l’any, carbó. 

 Assumpció Gabernet

 Arxiu Municipal de Gavà

NAVIDADES BLANCAS

A Gavà, com en moltes altres poblacions, el dia de Nadal s’organitzava un gran dinar familiar. A taula es parava la millor vaixella, coberteria i cristalleria; es degustava un bon plat d’escudella i carn d’olla, seguit de pollastre rostit i, per postres, torrons. La sobretaula s’allargava fins al vespre, tot cantant nadales i recitant poemes.

Finalitzada la sobretaula, tota la família anava a veure la representació dels Pastorets o assistia a qualsevol sessió de cinema, com Navidades Blancas, projectada al gener de 1957 als cinemes Casino i Novedades, i que, com indica el programa, era “apto para todas las edades”.