ART URBÀ: MONUMENT A GAVÀ MAR.

 

LA VELA

NOM :  La Vela.

AUTOR:  Antoni Roselló.

EMPLAÇAMENT:  Avinguda del Mar, al Passeig Marítim.

DATA:  1998

MATERIAL: Acer corten.

MIDES:

BIBLIOGRAFIA 

- “Nous serveis i equipaments a la zona costanera de la ciutat”. Brugués, núm. 207. Gavà,  2002; pàg. 4-5.

 

 

 

ELS AIGUATS DE LA TARDOR DE 1962 (2)

 L’endemà de la rierada, l’alcalde de Gavà, Josep Lluch, que havia accedit al càrrec pocs dies abans, junt amb autoritats municipals i la Guardia Civil visitaren la zona sinistrada per avaluar la magnitud de la tragèdia. El panorama al torrent del Calamot era desolador, l’aigua havia inundat les coves i s’havia endut bona part de les míseres edificacions.

Les primeres mostres de solidaritat van arribar del barri de Santa Teresa, una de les zones propers a la catàstrofe, que de des el primer moment va donar suport a aquells que fins llavors havien viscut en aquell espai de pobresa. Els van acollir i facilitar tot tipus d’aliments calents per tal que es refessin.

En un primer moment l’Ajuntament va allotjar els damnificats, que ho havien perdut tot, a l’antic casalot de can Pere Bori, un edifici que havia albergat una escola pública durant la Guerra Civil Espanyola i havia prestat servei, fins no feia masses anys, com a caserna militar. Un grup format per noranta-dues famílies, unes quatre-centres cinquanta persones, ocuparen, amuntegades, unes grans estances que separaven amb peces de roba penjades que els deixaven poc espai i cap intimitat. Molts dels afectats dormien directament a terra, mentre que d’altres es veien obligats a compartir llits i, a sobre, en tot el recinte nomé hi havia un lavabo. Una foguera a l’antic pati d’armes servia de cuina, sempre que el temps ho permetés.

En mig d’aquesta situació tan precària, els afectats de la riuada van haver d’estar-se tot un any a can Pere Bori, fins que l’Ajuntament de Gavà va fer construir un grup de mòduls prefabricats en un descampat situat entre el final del carrer Santa Teresa i el cementiri. Coneguts popularment com les Casitas de San Rafael, aquests senzills barracons els van acollir i els permeteren començar a refer la seva vida. 

Les famílies allotjades a les casitas dividien els espais amb cortines i, tot i ser reduïts, encara hi havia gent que els rellogava (allotjats de mestressa). La manca de lloc obligava als veïns a fer molta vida fora i, encara que als barracons hi arribava la llum, l’aigua s’havia d’anar a buscar a la font i el safareig i els lavabos es trobaven en un mòdul d’us comú.

Les Casitas van configurar, de cop i volta, un barri en si mateix però desconnectat tan del traçat i els serveis com de la dinàmica urbana. Als seus veïns sempre els va perseguir una sensació d’abandó i marginalitat. Els hi havien dit que aquest emplaçament era provisional per dos anys però se n’hi van estar onze.

Com que aquesta situació no es podia allargar més i calia allotjar-los de forma definitiva,  l’Obra Sindical del Hogar, va emprendre de la construcció d’uns blocs d’habitatges al peu de la serra de les Ferreres, just a tocar a la carretera de Begues i la part alta de nou barri de can Tintorer. L'any 1974 es van enderrocar les Casitas i es van lliurar els contractes dels noranta-dos primers pisos. Els nous propietaris anirien a viure a un polígon de blocs de pisos on es repetirien les condicions que tenien a l’antic habitatge: aïllament de la trama urbana i manca d’infraestructures i de serveis bàsics. D’aquesta manera quedava “resolt” el problema sorgit de la riada de l’any 1962.

Benet Solina Garcia 

Arxiu Municipal de gavà

ART URBÀ: PORTA VIRTUAL.

 

PORTA I FINESTRA

NOM:  Porta i finestra.

AUTOR:  Antoni Roselló.

EMPLAÇAMENT:  al Parc Municipal Torre Lluc.

DATA:  1995.

DESCRIPCIÓ:  és una porta virtual si es veu desde la Rambla i una finestra vista des de l’interior del parc.

MATERIAL: Acer cortén.

MIDES: 
BIBLIOGRAFIA 
-    “Remodelación del Parque Municipal”. Brugués, núm. 82. Gavà, 1994; pàg. 7. 
-   “Ampliación del Parque Lluch”. Brugués, núm. 87. Gavà, 1994; pàg. 3.

-   “El Parque Municipal amplía sus servicios”. Brugués, núm. 95. Gavà, 1995; pàg. 7. 

LA VOLTA AL MÓN EN SIDECAR VA PASSAR PER GAVÀ L’ANY 1926

 

Els anglesos B.H. Cathrich (corredor internacional) i J.P. Castley (sot editor de la revista “The Motor Cycle” britànica), van passar per Gavà en el seu corregut per donar la volta al món en sidecar.

Segons la notícia publicada en el diari LA VANGUARDIA,  els motoristes van sortir de Londres i en el seu itinerari van travessar França i Portugal arribant al nostre país.Van fer  escala Extremadura, Madrid, Zaragoza, Tarragona fins arribar a Sitges. Aquí van ser rebuts pel Real Moto Club de Catalunya i  molts personatges i entitats del món esportiu del país.

A primera hora del matí del 3 d’octubre de 1926, amb la pluja d’aquell dia, els dos motoristes van sortir amb una gran comitiva de més de vint vehicles, des de Sitges passant per Gavà fins a la seva arribada a Barcelona.

Segons ens descrivia la revista STADIUM,  “las máquinas que emplean son dos magníficos side-cars B.S.A de 986 c.c. de cubicación. En lugar de cesta llevan una caja, donde los viajerons tienen su equipaje y material”. Seguia explicant aquesta mateixa revista, l’equipatje  era “un lecho o cama, neumático, un saco para dormir, dentro del cual se enfundan, caso de tener que pernoctar al raso o en despoblado, una tienda de campanya, una màquina de escribir, un botiquín, una bateria de cocina, un fogón estufa, un chubasquero de goma, 35 litros de petróleo, una rueda de recambio, una cadena para las ruedas en caso de tener que pasar nieve, dos cámaras de recambio y dos cubiertas.“ A més de les eines i equipatge personal d’higiene, tot distribuït amb “admirable precisión”.

Els anglesos van agrair a les delegacions de Barcelona i socis del  Real Moto Club de Catalunya el seu entusiasme i la gran ovació d’ aplaudiments  i simpatia a la seva arribada a la capital.

Uns dies més tard, segons el diari EL DILUVIO Castley i Cathrich van prosseguir el seu recorregut a Itàlia, Àustria, Hongria, Iugoslàvia, Turquia, Grècia fins travessar tota Àsia i dirigir-se fins Australia, illes oceàniques, creuar el Pacífic i Amèrica del Sud, arribant a Buenos Aires, embarcant i finalitzant el seu viatge novament en Londres.

M. Carmen Carbonero
Arxiu Municipal de Gavà

Fons de la notícia dels diaris La Vanguardia, El diluvio, Stadium i Madrid Automóvil. Any 1926

ELS AIGUATS DE LA TARDOR DE 1962 (1)

A Gavà, les dècades dels anys seixanta i setanta van representar un període accelerat de creixement industrial, de població i urbanístic. L’arribada massiva de treballadors, majoritàriament industrials, es va trobar amb un poble que no podia satisfer la demanda d’habitatge que això comportava. Molts dels nouvinguts, a partir de mitjans dels cinquanta, s’instal·laren, atapeïts, en habitatges de parents que ja estaven establerts, en casetes construïdes en patis interiors d’edificis, rellogats o en pensions, a l’espera d’estabilitzar la seva situació i trobar un habitatge digne.

Altres, com a últim recurs, es van instal·lar en coves i barraques edificades en espais perifèrics com ara al camí de la Sentiu, al torrent que corre entre els turons de Caçagats i del Calamot, a les Ferreres o en les vessants abandonades al voltant de les masies can Tintorer i can Pere Bori. S’hi construïren habitatges precaris que, ni de bon tros, reunien les condicions necessàries per a viure-hi.

Després d’una llarga temporada de sequera, el 4 de novembre de 1962, a les conques dels rius Llobregat i Besòs es van registrar precipitacions de fins a 200 litres per metre quadrat en menys de tres hores que van fer créixer sobtadament els cabdals i també els dels seus afluents i rieres.

Aquests aiguats, a part de ser extraordinàriament intensos i de provocar inundacions de grans proporcions, van posar en evidència la desídia de les autoritats locals en l’ocupació irregular del territori i d’haver-se permès el poblament d’àrees fàcilment inundables. 

 

A Gavà, tot i que es van haver de tallar alguns subministraments de llum i aigua, i que diversos trams de carretera van quedar incomunicats, la riuada, afortunadament, no va ocasionar víctimes mortals. Hi va haver, però, una zona especialment afectada, el Torrent del Calamot, on la concentració d’habitatges precaris en va patir greument els efectes. Les grans pluges i la riuada consegüent, van malmetre les coves i van arrossegar les barraques, deixant, de cop i volta, sense sostre totes les famílies que hi vivien. 

 

 

Benet Solina 

Arxiu Municipal de Gavà